Nacionalitat eslovaca

La nacionalitat o ciutadania eslovaca és el víncul jurídic que lliga a una persona física en la República Eslovaca i que li atribuïx la condició de ciutadà. Està basada en el concepte jurídic de ius sanguinis (dret de sanc). En atres paraules, ser fill d'a lo manco un ciutadà eslovaco és el método principal per a adquirir la ciutadania.
L'Acta de Ciutadania Eslovaca és una llei promulgada pel Consell Nacional despuix de la dissolució de Checoslovàquia. En 2010, va ser modificada polémicamente per a no permetre que els exciudadanos voten. Esta esmena va afectar les eleccions parlamentàries de 2012 fins a cert punt.[1]
Tots els ciutadans eslovacos són automàticament ciutadans de l'Unió Europea.
Promulgació de l'Acta de Ciutadania
Abans de 1993, la República Eslovaca era part de l'Estat ara desaparegut de Checoslovàquia. En eixe moment, la ciutadania eslovaca era una distinció interna dins de Checoslovàquia.
El 19 de giner de 1993, en acabant de que Eslovàquia es convertira en un Estat separat, el Consell Nacional de la República Eslovaca va promulgar una llei de nacionalitat per a establir les condicions de guany i pèrdua de la ciutadania en la república recent formada. La llei va ser publicada el 15 de febrer i va entrar en vigència de colp i repent. La ciutadania eslovaca es va otorgar automàticament a tota persona que fora ciutadana de la República Eslovaca al 31 de decembre de 1992. Este reconeiximent de ciutadania es va aplicar únicament a les persones que anaren ciutadanes de l'Estat comú, la República Federal Checa i Eslovaca, abans de la seua dissolució; estes persones varen adquirir la ciutadania de la República Eslovaca sense distinció de raça, ètnia, religió, etcétera.[2] Un ciutadà de la República Federal Checa i Eslovaca al 31 de decembre de 1992, que encara no era ciutadà de la República Eslovaca, tenia temps fins al 31 de decembre de 1993 per a solicitar la nacionalitat del nou país. Les solicituts de ciutadania serien emeses pel Ministeri de l'Interior despuix de la solicitut en una oficina del districte. La ciutadania també estava oberta a aquells que havien perdut la ciutadania checoslovaca com a resultat de la dissolució territorial despuix de la caiguda del Imperi austrohúngaro.[3] Els experts del Consell d'Europa varen recomanar a la República Checa i a Eslovàquia que otorgaren la ciutadania a totes les persones que, com a resultat de la dissolució de la República Federal Checa i Eslovaca, es convertiren en apátridas, i que adoptaren les mides necessàries per a evitar que es produïren nous casos.[2] Segons la llei de 1993, un ciutadà podria perdre la nacionalitat eslovaca solament a petició seua, despuix d'haver adquirit la ciutadania d'un atre país. No obstant, la lliberació de la ciutadania no estaria permesa per a les persones que deguen imposts o que estiguen baix condena penal en Eslovàquia.[3]
Esmena
El 26 de maig de 2010, la veïna Hongria va aprovar una resolució que va modificar la seua llei de nacionalitat, per a permetre que qualsevol hongarés ètnic que vixca en l'estranger (que poguera parlar l'idioma hongarés i fora ciutadà hongarés (o descendent d'un) abans de 1920, o entre 1941 i 1945) puga solicitar la ciutadania hongaresa. Açò es deu a que despuix de la Primera Guerra Mundial, a on l'Imperi austrohúngaro va ser derrotat i dissolt, el Tractat de Trianón, un acorde de pau firmat el 4 de juny de 1920 que va terminar formalment en la guerra, va determinar les noves fronteres d'Hongria. Respecte a les antigues fronteres austrohúngaras, el nou Regne d'Hongria va perdre dos terços dels seus territoris, per lo que més de tres millons d'hongaresos ètnics es varen quedar fòra de les actuals fronteres d'Hongria.[4][5] La nova llei hongaresa, que va ser promulgada per una majoria de 344 vots a favor, en tres en contra i cinc abstencions,[6] va provocar una reacció en la regió circumdant. La reacció més forta va ser d'Eslovàquia: el primer ministre Robert Fico va dir que l'acció d'Hongria era «un perill vital» per a la sobirania del país, degut a que Eslovàquia alberga una important minoria hongaresa d'unes 500 000 persones aproximadament, és dir, un 8,5% de la població total del país, que possiblement podrien convertir-se en ciutadanes d'Hongria.[7] Eixe mateix dia, Eslovàquia va aprovar una moció per a esmenar l'Acta de Ciutadania en la finalitat de llimitar la doble nacionalitat, privant de la ciutadania eslovaca a qualsevol persona que solicite la d'un atre país.[1] No obstant, l'esmena no va prohibir la doble ciutadania a els qui la varen adquirir en nàixer o per matrimoni. Anteriorment, també s'havia prohibit dirigir-se en hongarés davant funcionaris públics.[8]
La disputa verbal va continuar a l'any següent, quan el vice primer ministre i ministre de Justícia hongarés, Tibor Navracsics, es va queixar davant la comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania de l'Unió Europea, Viviane Reding, de que l'esmena a la llei de ciutadania eslovaca presuntament violava la Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea, en el sentit de que considerava que estava en contra de la lliure elecció d'identitat i que Eslovàquia devia ser castigada si es determinava que havia violat la carta: «crec que l'Unió Europea deu anar més allà de dir que este és un conflicte hongarés-eslovaco ... perque viola la Carta dels Drets Fonamentals. Si una democràcia li furta als seus propis nacionals la seua ciutadania per mig de l'aplicació de sancions contra les persones que eixercixen el seu dret a la lliure elecció d'identitat, crec que es convertix en un problema de la democràcia».
Les esmenes varen afectar la votació en les eleccions parlamentàries de 2012, quan algunes persones que varen intentar votar varen ser rebujades perque se'ls havia otorgat la nacionalitat hongaresa i, com a conseqüència d'açò, varen perdre la seua nacionalitat eslovaca.[1]
Adquisició
Per naiximent
Un chiquet adquirix la nacionalitat eslovaca per naiximent si:[2]
- U o abdós pares són ciutadans eslovacos, independentment del lloc de naiximent.
- Va nàixer en Eslovàquia de pares apátridas.
- Va nàixer en Eslovàquia, és fill d'estrangers i no va adquirir la ciutadania de cap dels seus pares en nàixer.
- Va nàixer o va ser trobat en el territori de la República Eslovaca i no se sap quí són els seus pares, a menos que es comprove que el chiquet va adquirir la ciutadania d'un atre país en nàixer.
Quan un dels pares és eslovaco i l'atre no, el chiquet seguix sent ciutadà eslovaco inclús si després es determina que el pare ciutadà no és el pare biològic del chiquet.[2]
Per adopció
Un chiquet que haja segut adoptat per a lo manco un nacional eslovaco, adquirix la nacionalitat eslovaca en el moment de l'adopció.[2]
Per concessió
La ciutadania eslovaca es pot otorgar, prèvia solicitut, a una persona que:
- Ha tingut una residència permanent en el país de forma contínua durant a lo manco huit anys immediatament anteriors a la solicitut.
- Ha complit en les obligacions dels residents estrangers.
- No té antecedents penals durant els cinc anys anteriors a la solicitut, audiències d'extradició pendents, órdens de detenció europees ni audiències de deportació o per a retirar l'asil.
- Pot demostrar un coneiximent del idioma eslovaco (oral i escrit).
- Pot demostrar un coneiximent general del país.
Sense importar si complix en totes les condicions mencionades anteriorment, la ciutadania eslovaca també pot otorgar-se a un individu que:
- És un exciudadano eslovaco que ha tingut una residència permanent en el país durant a lo manco dos anys previs a la solicitut.
- És estranger, està casat en un ciutadà eslovaco i residix en Eslovàquia en est des de fa a lo manco cinc anys previs a la solicitut.
- És una persona que ha contribuït significativament en benefici de la República Eslovaca en l'àmbit econòmic, científic, tècnic, cultural, social o deportiu, o que la seua naturalisació supon un interés per al país.
- Ha tingut una residència permanent en el país de forma contínua durant a lo manco tres anys abans d'haver complit els 18 anys d'edat.
- És un menor d'edat, el representant llegal de la qual o tutor és ciutadà eslovaco o una persona jurídica designada pel tribunal de la República Eslovaca, i ha residit de forma contínua en el país durant a lo manco dos anys abans de la solicitut (la duració d'estadía no s'aplica a chiquets menors de 2 anys).
- Va nàixer en Eslovàquia i té residència permanent durant a lo manco tres anys immediatament anteriors a la solicitut.
- És apátrida i ha tingut una residència contínua en Eslovàquia durant a lo manco tres anys immediatament anteriors a la solicitut.
- Ha segut titular d'asil durant a lo manco quatre anys immediatament anteriors a la solicitut.
- Ha residit de forma contínua en Eslovàquia durant un mínim de dèu anys i al moment de solicitar la ciutadania, se li ha otorgat un permís de residència permanent.
- Ha tingut una residència ininterrompuda en Eslovàquia durant a lo manco dos anys immediatament anteriors a la solicitut, sempre que un dels seus pares siga ciutadà de l'antiga Checoslovàquia i l'atre pare siga estranger, i ell/ella no va obtindre la ciutadania checoslovaca d'acort en la secció 1, subsecció 2 de la llei sobre l'adquisició i pèrdua de la nacionalitat checoslovaca de 1949.
- Posseïx un certificat de «eslovaco que viu en l'estranger» i ha tingut una residència ininterrompuda en Eslovàquia durant a lo manco tres anys abans de presentar la solicitut.
- Ha segut lliberat de la ciutadania de la República Eslovaca de conformitat en la llegislació vigent en eixe moment (des de 1968), o segons la llei de 1949 sobre l'adquisició i pèrdua de la ciutadania checoslovaca.
- Ha segut lliberat de la seua ciutadania eslovaca d'acort en les disposicions rellevants de l'Acta de Ciutadania actual, i torna a solicitar la ciutadania dins dels tres anys posteriors a la seua lliberació oficial, i presenta un document que acredite que no ha adquirit la ciutadania d'un atre Estat.
Els fills menors de 14 anys reben la ciutadania junt en els seus pares.
La nacionalitat eslovaca pot ser revocada si, inclús despuix d'haver rebut el certificat de ciutadania, després es demostra que:
- Els documents del solicitant han segut falsificats o alterats.
- El solicitant no és la persona que figura en els documents.
- El solicitant va retindre l'informació requerida que podria haver canviat la determinació sobre la concessió de la ciutadania.
- Va haver accions penals en relació en l'emissió del certificat de ciutadania.
En tals casos, el Ministeri de l'Interior notificarà al solicitant, i també al municipi de residència d'est, la policia, l'oficina d'imposts, aduana, segur social i institucions de segur públic de salut. Dins dels trenta dies a partir de la data de notificació, la ciutadania expiraria i el solicitant deurà tornar el certificat.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Eslovàquia|20px|Vore el portal sobre Eslovàquia]] Portal:Eslovàquia. Contingut relacionat en Eslovàquia.
- Passaport eslovaco
- Nacionalitat checa
Notes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Election 2012: Some Slovak voters prevented from voting by officials» (en anglés). The Slovak Spectator (10 de març de 2012). Consultat el 16 de febrer de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Nacionalitat». Consulats i Embaixades. Consultat el 16 de febrer de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Slovak Nationality Law 1993» (en anglés). uniset. ca. Consultat el 16 de febrer de 2020.
- ↑ «Una nova llei de doble nacionalitat genera tensió entre Hongria i Eslovàquia». El Món (25 de maig de 2010). Consultat el 16 de febrer de 2020.
- ↑ «Hongria decidix hui si dona la ciutadania als magiares de l'exterior». El País (5 de decembre de 2004). Consultat el 16 de febrer de 2020.
- ↑ «El desafiu de la 'gran Hongria'». El País (27 de maig de 2010). Consultat el 16 de febrer de 2020.
- ↑ «Slovaks retaliate over Hungarian citizenship law» (en anglés). BBC News (12 de març de 2012). Consultat el 16 de febrer de 2020.
- ↑ «Eslovàquia enfurix a la seua minoria magiar per restringir l'us de l'hongarés». ABC Internacional (2 de setembre de 2009). Consultat el 16 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nacionalidad eslovaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.