Nacionalitat checa

La nacionalitat o ciutadania checa és el víncul jurídic que lliga a una persona física en la República Checa i que li atribuïx la condició de ciutadà.
La llei de nacionalitat checa, la qual està basada en el concepte jurídic de ius sanguinis (dret de sanc), va entrar en vigor l'1 de giner de 1993, data de la dissolució de Checoslovàquia, i va ser modificada en 1993, 1995, 1996, 1999, 2002, 2003, 2005, 2013 i 2019.
Des de l'1 de giner de 2014, es permet la doble nacionalitat baix la llei checa.[1][2] Tots els ciutadans checs són automàticament ciutadans de l'Unió Europea.
Adquisició
Per naiximent en Chequia
Es concedix la ciutadania checa a un chiquet naixcut en el territori de la República Checa si d'un atre modo seria apátrida, i si els pares del qual no tenen llar i a lo manco un d'ells posseïx, al dia del naiximent del chiquet, un permís per a residir en Chequia per un periodo superior a noranta dies.[3]
Per ser trobat en Chequia
Un chiquet menor de 3 anys trobat en Chequia, l'identitat dels quals no s'haja pogut determinar, adquirix la ciutadania checa el dia en el que va ser trobat, a menos que les autoritats revelen, dins dels sis mesos posteriors a la troballa del chiquet, que est ha adquirit la ciutadania d'un atre país. En cas de dubtes sobre la data en la que va ser trobat, el Ministeri de l'Interior decidirà la data d'adquisició de la ciutadania de conformitat en els procediments iniciats per les autoritats o prèvia solicitut presentada pel representant llegal o custodie llegal del chiquet.[3]
També es concedix la ciutadania a una persona major de 3 anys trobada en Chequia, l'identitat dels quals no s'haja pogut determinar per la seua falta d'habilitats cognitives o discapacitat, a menos que les autoritats revelen, dins dels sis mesos posteriors a la troballa de la persona, que esta ha adquirit la ciutadania d'un atre país.[3]
Per ascendència
Un chiquet naixcut d'una mare en ciutadania checa, o d'una mare estrangera l'espós de la qual siga ciutadà chec, adquirix automàticament la nacionalitat checa, independentment del lloc de naiximent. El chiquet no perdrà la ciutadania, inclús si es descobrix que el ciutadà chec no és el pare biològic del chiquet o si este mateix nega la paternitat.[4]
Per determinació de paternitat
En el cas d'un chiquet naixcut fòra del matrimoni, la mare del qual es trobe fadrina o estiga casada en un estranger, pero que el seu pare biològic siga ciutadà chec, la situació és la següent:[4]
- El chiquet adquirix la ciutadania checa per mig de la determinació de la paternitat (la ciutadania s'adquirix en la data de decisió del tribunal):
- Despuix d'una declaració consensuada dels pares sobre la paternitat del ciutadà chec davant un tribunal o davant l'Oficina de Registre. Açò s'aplica solament si la mare és ciutadana d'un atre Estat membre de l'Unió Europea/Espai Econòmic Europeu o de Suïssa, o si és resident permanent en Chequia, indigent o apátrida.
- Si la mare no pertany a cap dels grups mencionats anteriorment, també es requerix que els pares del chiquet demostren la paternitat per mig d'una prova d'ADN.
Per adopció
Un chiquet adquirix la ciutadania checa per adopció si a lo manco un dels seus pares adoptius és ciutadà chec i la decisió sobre l'adopció va ser emesa per una autoritat de la República Checa. L'adquisició es fa efectiva en la data de la decisió sobre la validea llegal de la mateixa.[3]
Si la decisió sobre l'adopció va ser emesa per una autoritat d'un país estranger i un dels pares adoptius és ciutadà de la República Checa, el chiquet adquirix la ciutadania checa en la data de la decisió sobre la validea llegal de l'adopció si esta va ser reconeguda per un tribunal competent de la República Checa, en virtut de la Llei de Dret Internacional Privat.[3]
Per naturalisació
Un individu pot solicitar la nacionalitat checa si complix en els següents requisits:[3]
- 1. Estar integrat en la societat checa, en particular pel que fa a l'integració des del punt de vista familiar, laboral o social.
- 2. No representar una amenaça per a la seguritat de l'Estat, la seua sobirania i integritat territorial, el seu sistema polític democràtic i la vida, salut o propietat dels seus ciutadans.
- 3. En la data de presentació de la solicitut, haver residit contínuament en la República Checa en un permís de residència permanent:
- Des de fa a lo manco cinc anys;[nota 1]
- Des de fa a lo manco tres anys, si el solicitant és ciutadà d'un atre país membre de l'Unió Europea/Espai Econòmic Europeu o de Suïssa;[nota 1] o
- Per un periodo que, junt en la residència llegítima immediatament anterior en Chequia, totalise a lo manco dèu anys.
- 4. Provar que realment ha estat vivint en Chequia durant a lo manco la mitat del periodo de residència especificat anteriorment. Este periodo també inclou estàncies curtes fora de la República Checa, sempre que els periodos d'absència no hagen excedit els dos mesos consecutius o, per raons greus, sis mesos consecutius (una raó greu es considera, en particular, l'embaràs i el naiximent d'un chiquet, malaltia greu, estudis, formació professional o un viage de negocis).
- 5. Un solicitant major de 15 anys, també deu complir en les següents condicions:
- No haver segut condenat per un delicte intencional o un acte negligent en juí final i concloent;[nota 2] i
- Demostrar que, si ha vixcut en Chequia per menys de dèu anys, que en el país del com és ciutadà (a menos que haja rebut protecció internacional en Chequia en forma d'asil o protecció adicional), o en el país en el qual ha vixcut contínuament durant més de sis mesos en els últims dèu anys, despuix de complir els 15 anys d'edat, mai ha rebut una sentència de presó incondicional final per un delicte involuntari o intencional.[nota 2]
- 6. Demostrar coneiximent del idioma chec.[nota 3]
- 7. Demostrar un coneiximent bàsic del sistema constitucional de la República Checa i una comprensió bàsica de la cultura, societat, geografia i història nacional.[nota 3]
- 8. En els tres anys anteriors a la presentació de la solicitut, no haver incomplit de manera greu la seua obligació derivada d'atres reglamentacions llegals sobre estrangers que ingressen i viuen en Chequia, segur públic de salut, seguritat social, segur de pensions, ocupació, imposts, imposts especials, contribucions i honoraris, manutenció dels fills sobre un chiquet en residència permanent en Chequia o obligacions de dret públic per al municipi en el que s'està registrat per a viure si les obligacions són impostes pel municipi en l'àmbit dels seus poders autònoms.
- 9. Demostrar el monte o la font dels seus guanys, o complir en l'obligació d'informar l'importació d'objectes de valor quan es va creuar la frontera o la transferència de fondos sense efectiu des de l'estranger i haver pagat l'impost adeutat dels seus ingressos declarats, a menos que esta obligació siga complida per una atra persona d'acort en una regulació llegal diferent. El solicitant està obligat a demostrar estos fets durant els tres anys anteriors a la data de presentació de la solicitut.[nota 4]
- 10. Demostrar que el seu estadía en Chequia durant els últims tres anys anteriors a la data de presentació de la solicitut no va carregar substancialment i sense cap raó de pes el sistema de respal social de l'Estat o el sistema d'assistència en cas de necessitat material.[nota 5]
Una parella casada pot presentar una solicitut de ciutadania conjunta, en la que pot incloure als seus fills.[3]
La solicitut de ciutadania d'un menor d'edat que siga major de 15 anys, deu anar acompanyada del seu propi consentiment en una firma notariada, la qual no és necessària si el menor expressa el seu consentiment i firma la solicitut personalment davant l'autoritat administrativa a on la mateixa va ser presentada.[3]
La llei de nacionalitat checa permet la concessió simplificada de la ciutadania a les persones que tinguen un permís de residència permanent en Chequia i que la seua naturalisació supon un benefici significatiu per al país en l'àmbit científic, cultural, deportiu, humanitari, etcétera.[nota 6] El solicitant solament deu complir en el requisit de naturalisació número 5 (antecedents penals nets).[3]
Si el Ministeri de l'Interior rebuja la solicitut de ciutadania, el solicitant pot presentar una nova solicitut a més tardar dos anys despuix de la data en la que l'anterior va ser rebujada. Açò no s'aplicarà si, en el moment del rebuig de la solicitut, la persona era menor d'edat, o si, mentrestant, ha complit la condició l'incompliment de la qual va ser el motiu del rebuig de la solicitut.[3]
Exenció de certs requisits
Es pot prescindir del requisit de naturalisació número 3, si la persona té un permís de residència permanent i:[3]
- Va nàixer en el territori de la República Checa;
- És o va ser ciutadana de la República Checa o de la República Socialista Checa o, abans de 1968, va ser ciutadana de la República Checoslovaca o de la República Socialista de Checoslovàquia;
- A lo manco un dels seus pares és ciutadà de la República Checa;
- Va ser adoptada, despuix d'haver complit els 18 anys, per a lo manco un ciutadà chec;
- El seu cònjuge o parella registrada, en qui viu en la mateixa llar, és ciutadà de la República Checa;
- Té un permís de residència permanent en Chequia per raons humanitàries o per atres raons dignes de consideració especial, o si la seua permanència en el territori de la República Checa supon un interés per a dit país;
- És menor de 18 anys d'edat en la data de solicitut; o
- No té llar o se li ha otorgat protecció internacional en Chequia en forma d'asil, si la decisió que otorga esta forma de protecció internacional seguix sent vàlida.
Es pot prescindir del requisit de naturalisació número 4, si la persona té un permís de residència permanent i:[3]
- El seu cònjuge o parella registrada, en qui viu en la mateixa llar, és ciutadà de la República Checa; o
- És menor de 18 anys d'edat en la data de solicitut.
Es pot prescindir dels requisits de naturalisació 6 i 7 per raons dignes de consideració especial.[3]
Es pot prescindir del requisit de naturalisació número 8 si el solicitant posseïx un permís de residència permanent i ha eliminat el dany causat o ha pres mides per a eliminar-ho.[3]
Es pot prescindir del requisit de naturalisació número 10 per raons dignes de consideració especial, a saber, el fet de que el solicitant no tinga llar o que se li haja otorgat protecció internacional en Chequia en forma d'asil o protecció complementària.[3]
Per declaració
Es pot adquirir la ciutadania checa per declaració en els següents casos:[3]
- Un individu que haja perdut la seua ciutadania checa o checoslovaca abans de la data d'entrada en vigor de l'actual llei de nacionalitat (1 de giner de 2014), a menos que haja perdut la seua ciutadania checoslovaca de conformitat en els Decrets Constitucionals del President de la República sobre la ciutadania dels alemans i hongaresos ètnics, o en l'Acort entre la República Checoslovaca i l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques sobre la Rutenia subcarpática, o si no és un ciutadà checoslovac que es va convertir o s'haguera convertit, l'1 de giner de 1969, en ciutadà de la República Socialista Eslovaca i que ha seguit sent ciutadà eslovaco.
- Una persona que a lo manco un dels seus pares o yayos siga o haja segut ciutadà chec o checoslovac (de conformitat en el ítem anterior), a menos que, en el moment de la declaració, siga ciutadana de la República Eslovaca.
- Un exciudadano checoslovac que, abans de la seua partida a l'estranger, tenia residència permanent en el territori de la República Checa o de la República Socialista Checa, a menos que, al moment de la declaració, siga ciutadà de la República Eslovaca.
- Un individu que era ciutadà de la República Federal Checa i Eslovaca al 31 de decembre de 1992, i no era ciutadà chec o de la República Eslovaca. L'adquisició de la ciutadania checa d'esta manera no està permesa per a persones que siguen ciutadanes de la República Eslovaca en la data de la declaració. La disposició eslovaca que permetia esta concessió va expirar en 1993.
- Un individu que siga descendent directe d'un exciudadano de conformitat en el ítem anterior, si és que no era ciutadà chec o de la República Eslovaca. Un chiquet també pot ser inclós en la declaració.
- Una persona naixcuda entre l'1 d'octubre de 1949 i el 7 de maig de 1969 fora del territori de la República Checoslovaca, que a lo manco un dels seus pares fora ciutadà checoslovac el dia del seu naiximent i que es va convertir o s'haguera convertit en ciutadà chec a partir de l'1 de giner de 1969. Esta disposició va expirar l'1 de giner de 2015.
- Una persona que haja rebut un certificat de ciutadania checa per incompetència de l'autoritat respectiva i que va permanéixer, de bona voluntat, convençuda de que era ciutadana de la República Checa, i sempre que dit certificat no haja segut abolit en el periodo de dèu anys despuix de la seua data d'emissió.
- En principi, es podia adquirir la ciutadania checa per declaració complint certs requisits, a més tardar tres anys despuix d'haver complit els 18 anys. Des de l'1 de giner de 2015, si la persona té més de 21 anys i complix en les mateixes condicions, també pot fer la declaració. Els requisits són els següents:
- Tindre residència permanent en Chequia.
- Haver residit llegalment, a lo manco des de l'edat de 10 anys fins a la data de la declaració, per a lo manco dos terços del temps en el territori de la República Checa.
- Tindre antecedents penals nets.
En relació en llars d'acolliment
Un chiquet que residixca llegalment en Chequia, pot adquirir la ciutadania checa si es troba en un llar d'acolliment. Els chiquets naixcuts en el territori de la República Checa que permaneixen llegalment en dit territori, seguixen sent persones sense llar des del seu naiximent i es troben en llars d'acolliment, també poden adquirir la ciutadania.[3]
Jurament de ciutadania
El solicitant es convertix en ciutadà chec el dia que fa el jurament de ciutadania, el dia que entre en vigor la decisió de prescindir del mateix, o el dia en el que el representant llegal d'un chiquet menor de 15 anys d'edat reba l'acceptació d'otorgar la ciutadania al chiquet.[3]
El jurament de ciutadania diu:[3]
Por la presente declare solemnement la meua llealtat a la República Checa i promet complir en la seua Constitució i les seues atres lleis.
El jurament de ciutadania és fet per un ciutadà que ya ha complit els 15 anys. El solicitant pot fer el jurament a més tardar dotze mesos a partir de la data en la que va rebre el cridat per a fer-ho. Si no es fa dins d'este periodo, el Ministeri de l'Interior donarà per conclós el procediment per mig d'una resolució i anularà la decisió sobre la concessió de la ciutadania checa. Dit ministeri pot prescindir del jurament de ciutadania per raons dignes de consideració especial.[3]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:República Checa|20px|Vore el portal sobre República Checa]] Portal:República Checa. Contingut relacionat en República Checa.
- Passaport chec
- Nacionalitat eslovaca
Notes
- ↑ 1,0 1,1 En este cas, qualsevol residència llegítima en la República Checa abans de complir els 18 anys, s'inclou en el requisit del periodo de residència.
- ↑ 2,0 2,1 La condició es considerarà complida si el solicitant no ha segut condenat, o si ha segut condenat en un país estranger per un acte que no siga considerat un delicte segons la llei checa.
- ↑ 3,0 3,1 Esta condició es considera complida si el solicitant documenta que ha completat a lo manco tres anys d'escola primària, secundària o universitària a on les classes es varen impartir en chec, o si té menys de 15 anys o més de 65 anys en la data de presentació de la solicitut, o si posseïx una discapacitat física o mental, la qual li impedix complir en este requisit.
- ↑ Els solicitants menors de 18 anys d'edat estan exents de complir en este requisit.
- ↑ Açò no s'aplica si la persona en qüestió no pot treballar pel seu estat de salut, o si s'està capacitant per a una professió futura, o està rebent llicència per maternitat o paternitat, o està contínuament cuidant a una persona depenent de dita atenció.
- ↑ baix esta forma d'adquisició de la ciutadania, no és possible presentar una solicitut conjunta de cònjuges o una solicitut en la que s'incloguen fills.
Referències
- ↑ «New Citizenship legislation of the Czech Republic» (en anglés). Consulat General de la República Checa en Nova York (27 de febrer de 2014). Consultat el 7 d'agost de 2019.
- ↑ «New citizenship law» (en anglés). Consulat General de la República Checa en Toronto (23 de setembre de 2013). Consultat el 7 d'agost de 2019.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 «Zákon č. 186/2013 Sb.» (en chec). Zákony pro lidi. Consultat el 15 d'abril de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 «New law on the acquisition of Czech citizenship: introduction to the main changes valid as of January 2014» (en anglés). migrationonline. cz (29 d'octubre de 2013). Consultat el 15 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nacionalidad checa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.