Museu de Cerámica de Paterna
El Museu de Ceràmica de Paterna (en valencià: Museu de Ceràmica de Paterna) és un museu municipal dedicat a l'alfarería local en peces de l'Edat Mija i de l'Edat Moderna, mostrant aixina peces fabricades entre el XIII i el XVI. Exportada per la Corona d'Aragó per tot el Mediterràneu, s'han trobat restants de la ceràmica de Paterna en punts molt lluntans del Alce espanyol, com la república russa de Tartaristán o el propi Kremlin moscovita.[1]
En l'any 2017 entra a formar part de la Ret de Museus Etnològics Locals, coordinada pel Museu Valencià d'Etnologia.[2]
Tots els fondos del museu són producte de les excavacions arqueològiques de la zona.[3] El museu va ser inaugurat en 1980 i instalat inicialment en la Torre. Posteriorment es va traslladar al carrer Sant Agustín i més vesprada a l'antic ajuntament, un edifici de 1881 situat en la Plaça del Poble, entre el primer i el segon círcul de muralles que rodejaven Paterna en l'Edat Mija.
El museu municipal de Ceràmica de Paterna,[4] ademés de les sals dedicades a exposició, realisa tasques d'estudi, conservació, restauració i divulgació,[5] i conta en una biblioteca especialisada en bibliografia i documentació relacionades en la ceràmica, el patrimoni i l'arqueologia, i publicacions pròpies.
Sals de la planta baixa
[editar | editar còdic]
En la planta baixa del museu pot trobar-se una exposició sobre els materials romans recuperats en la vila romana de Paterna. Esta exposició consta de diferents tipos de materials: esteles funeràries, una image d'un dels enterrament que es varen registrar en la vila, figures de metal, monedes, alguns objectes de pasta vítrea, ferramentes per a la reparació de dolia i ceràmiques altoimperials.[nota 1]
En la sala adjacent s'ubica la zona d'exposicions temporals en les obres seleccionades realisades per les persones participants en els tallers que programa el museu durant les campanyes de primavera i autumne.
Sals de la primera planta
[editar | editar còdic].jpg)
Socarrats de Paterna
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Socarrat.
En valencià, socarrat significa cuit una sola volta; en la terminologia alfarera equival al bizcocho castellà. Natacha Seseña els considerava el millor capítul de l'art popular de fanc, en una iconografia casi esotèrica, tan imaginativa com caricaturesca, "obra de moriscos contumaces en la seua forma d'entendre el món a través de l'Islam".[6] Des del XV, la producció ceràmica de Paterna, que va aplegar a competir en la de Terol i Manises, té com a peça emblemàtica el socarrat, una rajola, per lo general equilátero, que s'utilisava com a decoració en la part inferior dels ràfols de les cases i entre els voltons de fusta. No obstant, este us va perdurar fins a el XVI, a lo manco en Paterna, i des de dit moment perden el seu paper decoratiu i són reutilisats com a simples rajoles.
Els motius pictòrics més freqüents són les figures humanes, els animals (aus, peixos, cérvols, conills i tortugues), els motius heràldics i els motius geomètrics, rodejats en ocasions per elements florals traçats en "almazarrón". Els socarrats del museu estan exposts junt en els rodells, discs de fanc cuit que es colocaven damunt dels tornos i sobre els que es disponia l'argila que donaria lloc a la peça a realisar. Igualment s'ampraven per a transportar la peça al lloc de secat.
Vert i manganeso
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Verda i manganeso.
En el primer pis també s'ubica la sala en l'exposició de peces decorades en Verda i manganeso. Esta sala conta en aguamanils, candils, bols, escudillas, escudillas de pessic o "pessic", gerros, llànties, orzas, plats i redomas. Totes elles són peces decorades en vert i negre, morat o marró sobre fondo blanc. Sobre la cronologia d'estes peces, solen ser datades a principis del XIV fins a finals del mateix. No obstant, en el propi museu defenen que estes ceràmiques començarien a ser produïdes a partir de mediats del XIII, puix es varen trobar ceràmiques de Paterna i Manises en la Pobla d'Ifach que estaven situades en estrats que també contenien monedes de les dos últims acunyament de Jaime I.
Sala XIII-XIV (Ceràmica blava i "obra aspra")
[editar | editar còdic]La següent sala està composta per una chicoteta mostra de peces de vaixella en motius heràldics, geomètrics i vegetals, decorades en blau (òxit de cobalt (II)) del XIV. Junt a ella hi ha una exposició de peces d'alfarería de "obra aspra", ceràmica decorada generalment en negre (òxit de manganeso (II)) i en algun cas en coberta barnizada realisada en plom (el color d'esta capa és en realitat el de la pròpia ceràmica), de manera que la peça queda impermeabilizada. Estes peces estan datades en el XIII. La mostra està composta per cazuelas, candiles, cantaritos, gorcs, ataifors, gerros, cocios, cantimploras, "cuscuseras" i morters, entre uns atres. També cal destacar una reproducció d'un enterrament musulmà i un "cànter de nóvia".
En una chicoteta sala que comunica l'exposició de la ceràmica dels sigles XIII-XIV en la sala en ceràmica dels sigles XV-XVI, hi ha una mostra d'alfarería d'aigua sense a penes decoració: tinajas, gerros, gerres, lebrillos, cazuelas, orzas, cocios i cántaras. D'ells, tan sol les gerres i els cànters estan decorats en negre, i algunes de les tinajas tenen una coberta interior barnizada per a impermeabilizar la superfície interna.
Sala XV-XVI
[editar | editar còdic]Acull peces dels sigles XV i XVI en diferents decoració, pero predomini de les peces bizcochades en decoració de motius geomètrics de color negre, i dos albahaqueros. Encara que en el XV Paterna començava a especialisar-se en la producció de "obra aspra", també hi ha una vitrina en vaixella del XV decorada en blava, presidida per un gran lebrillo heràldic, bols, plats, escudillas, copes, saleros i gerros. Estan representats elements zoomorfos, vegetals i geomètrics. Entre ells, destaca un conjunt d'ungüentarios i botellita de vidre.
Sala de ceràmica dorada
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escurada dorada.
Esta sala conté peces d'escurada dorada, una tècnica que requerix tres cocció: la del bizcocho, la de fi (esmalt estannífero) i, per fi, la de reflex en atmòsfera reductora. El color dorat característic es conseguia per mig de la combinació d'òxit de coure, argent i almagre.
En Paterna apareix cap al sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE); des de llavors, les seues formes i decoració evolucionarien junt a la societat, de modo que en el món feudal cristià es poden trobar elements que recorden al món musulmà: alafias, la ‘mà de Fátima’, atauriques i estreles d'huit i sis puntes, entre atres decoració. En els sigles Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) i Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) es produïx una simbiosis entre els elements musulmans i cristians, que prevaldran: roses gòtiques, àngels, fulls de jolivert, miges taronges, etc. A partir del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) les peces són cada volta més simples i bastes, i la decoració canvia a motius vegetals i zoomorfos. Algunes d'estes peces de reflex dorat es combinaven en la decoració blava.
Sala de reproduccions
[editar | editar còdic]Per últim, el recorregut finalisa en una sala en reproduccions a escala del forn alfarero de Paterna; la cambra de cocció (laboratori); i el torne d'alfarero. A açò s'afig una maqueta que explica el principi d'estratigrafia. Per últim també hi ha una chicoteta exposició en "trespiés" i "llongos" (ferramentes per a la disposició de les peces dins del forn) i peces en defectes de cocció.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ En 2012 varen inaugurar una exposició en els materials que es varen trobar en l'excavació de la vila romana del Sector Ric, la cronologia del qual va des del sigle I a. C. fins al VI d. C. D'esta manera, el museu de Ceràmica de Paterna va ampliar la cronologia de les peces expostes ademés dels tipos de materials, ya que és possible trobar esteles funeràries, figures de metal, monedes, ferramentes per a la reparació de peces ceràmiques de gran tamany i, evidentment, ceràmiques romanes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Troben ceràmica de Paterna i Manises en excavacions realisades en el Kremlin i en la república russa de Tartaristán». Horta Notícies. Consultat el 27 de agost de 2017.
- ↑ «Ret de Museus Etnógics Locals | MUVAET» (en és). www. museuvalenciaetnologia. es. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2018. Consultat el 22 de maig de 2018.
- ↑ https://www.paterna.es/es/areas-gestion-municipal/bibliotecas-museos/museos.html Actualisat en febrer de 2025
- ↑ En la "Resolució de 23 de maig de 2000" el museu va començar la seua activitat passant a ser membre del Sistema Valencià de Museus (Llei 4/1998).
- ↑ Crònica en el diari El País (23 de maig de 2014) Consultat en febrer de 2015
- ↑ Obligats a batejar-se en 1526 i finalment expulsats en 1609.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Seseña, Natacha (1997). Cacharrería popular. La alfarería de baste en Espanya, Madrit, Aliança Editorial. ISBN 84-206-4255-X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu de Cerámica de Paterna.- Publicacions del museu
- Contacte en Facebook
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Cerámica de Paterna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.