El Museu de Ceràmica de Manises (MCM) és un museu etnològic públic de titularitat municipal que depén de l'Ajuntament de Manises.[1]És un museu monogràfic de ceràmica, centrat sobretot en la de Manises i en concret la ceràmica dels sigles XIV al XX, aixina com ceràmica contemporànea de creació, que s'obtenia dels guanyadors del Concurs Nacional de Ceràmica de Manises.[2]
El museu va ser inaugurat el 26 de novembre de l'any 1967[3] tenint com a peces d'exposició els objectes d'art i ceràmica llegats a l'Ajuntament per José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa.[4] El museu era conegut en aquell moment com "Museu Municipal Casanova Dalfó - Sanchis Causa".[3]
Dins dels actes organisats per a l'inauguració del museu es va obrir l'II Concurs de Ceràmica organisat per l'Obra Sindical d'Artesania.[3][5][6][7]
Com a part del llegat d'este matrimoni a l'Ajuntament de Manises estava una casa senyorial del XVIII, utilisada per este matrimoni com a residència de recree en Manises, que es va transformar en la sèu del museu, aixina com una extensa colecció de peces de ceràmica que el matrimoni havia anat adquirint a lo llarc del temps.[8][9]
L'acceptació del llegat va tindre lloc en la sessió plenària del 7 de març de 1962, en la que també es va decidir donar el nom de José Casanova Dalfó a una dels carrers de Manises.[10][11]
En esta primera época del museu, cal destacar que en les seues instalacions ademés de les peces de ceràmica llegades que conformaven en aquell moment la colecció permanent, es varen acollir els llibres de la Biblioteca Municipal de Manises, que va estar instalada varis anys en les dependències del Museu.[12]
A lo llarc dels anys el museu ha sofrit canvis que li han dut fins a la seua consolidació en 1983.[13]Cada etapa de l'història del museu està caracterisada per l'activitat desenrollada pel director d'eixe moment, aixina tenim que destacar la llabor de gran part d'ells per ampliar els fondos del museu, com és el cas de José Royo Villar (director de 1970-1977), que ho va portar a terme be en la recuperació de peces de ceràmica, generalment fragments, enterrades en el subsol de la ciutat per a evitar el seu espoli, ben fomentant l'arribada de peces a través de donacions, per ad açò va establir contactes en empreses de ceràmica i veïns de Manises.[14]
Ya en els anys 80 del XX se centra més la preocupació en la catalogació de peces i organisació de l'exposició permanent, destacant la llabor de Josep Pérez Camps (director de 1984-2013)[15]
En l'actualitat, i de la mà de la seua directora Sara Blanes Ibáñez (directora des de 2013),[16] el proyecte museístic se centra en l'adaptació del MCM a les noves funcions dels museus i a les recents necessitats del públic, apostant per un Museu com a lloc a on es combinen l'entreteniment i l'aprenentage, a través de l'organisació d'activitats de caràcter divers pero en un objectiu comú: implicar a la comunitat i que el Museu es convertixca en un proyecte no solament institucional, sino també social.[17]
El Museu de Ceràmica de Manises està ubicat en un edifici del XVIII, ubicat en el carrer Sagrario 22, que no presenta catalogació com a edifici pero sí la té un retaule ceràmic de la Santíssima Trinitat que pot vore's en la seua frontera principal. L'edifici està compost per dos immobles anexos que formen una única edificació.[19]
Va ser llegada a l'Ajuntament de Manises pels seus últims propietaris, José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa en l'intenció de ser destinada a museu municipal.[19]
A finals dels anys 80 del XX es va portar a terme una ampliació del museu utilisant l'espai que antigament ocupava el pati posterior de la casa. La seua construcció és frut de la necessitat de reforma i ampliació del Museu que, despuix d'un primer proyecte fallanc en 1975, va donar lloc a un nou proyecte arquitectònic redactat pels arquitectes Vicent J. Lerma Rodrigo i José R. Sanchis Solsona l'any 1983 i eixecutat finalment entre 1985-1987.[20]
En l'any 2017 es va plantejar novament la necessitat d'ampliar l'espai expositiu i de servicis del museu, per ad açò l'Ajuntament va comprar un edifici confrontant.[21][22]
La colecció inicial del Museu de Ceràmica de Manises la varen constituir els objectes d'art i ceràmica que, junt en l'edifici, varen ser llegats a l'Ajuntament de Manises per José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa. Es tractava d'un conjunt heterogéneu d'obres entre les quals hi havia peces de ceràmica, aixina com de cristal i metal, pintures, etc.[19]
Respecte al fondo de ceràmica, existia una bona mostra de peces del XIX i de finals del XX. No obstant, eren escasses les obres dels sigles XV al XVIII i de principis del XX.[23] En els anys, l'incipient repertori ceràmic ha creixcut i s'ha especialisat en un objectiu: formar una colecció representativa de cada u dels periodos pels quals ha travessat la producció de ceràmica en Manises durant les seues més de 700 anys d'activitat ininterrompuda.[1]
Des de 1972, els fondos aumenten regularment per la celebració del Concurs Nacional de Ceràmica de Manises, certamen que l'any 1993 es va convertir en Bienal Europea de Ceràmica i des de 2001 és una bienal de caràcter internacional. Les obres premiades en les diferents edicions d'estos concursos passen a ser propietat de l'Ajuntament de Manises i ingressen en el Museu per a la seua conservació.[19]
Rajoleta en decoració de clavellineres, Manises (1400-1490)
La colecció permanent del museu pot organisar-se en dos blocs, per un costat està la colecció de peces de ceràmica en sí, i per uns atres la colecció de ferramentes per a la fabricació d'esta ceràmica.[1][19]
Torne de 1930, usat en Manises per a modelar peces
El resultat és un patrimoni ceràmica de més de 5.500 peces produïdes principalment en Manises, en una cronologia que comprén des del XIV fins a el XX, aixina com ceràmica contemporànea de creació i un conjunt d'1.400 ferramentes i utensilis utilisats en els processos de fabricació i decoració de la ceràmica en la localitat. Ademés, el Museu alberga, per la seua importància i influència en la ceràmica local, mostres de produccions no exclusivament maniseras: azulejería polícroma procedent de fàbriques de la ciutat de Valéncia, peces confeccionades en La Alcora i, dins de l'apartat de ceràmica d'art, obres dels artistes Alfons Blat i Arcadi Blasco i una representació dels treballs premiats en la Bienal Internacional de Ceràmica de Manises.[19]
El museu organisa ademés una série d'activitats a lo llarc de l'any entre les que destaquen:
Exposicions, algunes de les sobre donacions que rep el museu (Cada any, el MCM organisa una exposició a on s'exhibixen les obres que han passat a formar part del Museu gràcies a la seua donació per part dels ciutadans. La mostra servix per a agrair la llabor dels donants en l'increment dels fondos del Museu i en la conservació de la nostra cultura i història.), o sobre peces cedides temporalment al museu per veïns (Cada dos anys i en una temàtica diferent, el MCM organisa una exposició en peces cedides temporalment pels veïns. Des de l'inici d'esta activitat, el Museu ha acollit les següents mostres: L’escuradeta (2014), Pedestals i Portatestos (2016) i Filtres i Sinaís (2018). Es tracta d'una iniciativa molt important per al Museu, ya que servix per a donar a conéixer el ric patrimoni ceràmic que encara es conserva en les cases dels veïns del poble, aixina com per a estretir llaços en la ciutadania.)
Taller de restauració, departament del Museu de Ceràmica de Manises que ha eixercit la llabor de conservar i restaurar el material arqueològic provinent de les excavacions realisades en el subsol de la ciutat durant les últimes tres décades.[1]
Erro al crear miniatura: Escultura obra de Bàrbara Balzer, 2011. Primer premi en la X Bienal Internacional de Ceràmica de Manises (o Premie President de la Generalitat en la X Bienal Internacional de Ceràmica de Manises)Bienal Internacional de Ceràmica de Manises (BICM), organisada per l'Ajuntament de Manises, pero coordinada per la Tècnica del MCM i gestionada en la seua major part per personal del Museu.[24]
A finals del més de novembre de 2017, el Museu de Ceràmica de Manises complia 50 anys de vida des de que va obrir les seues portes en 1967. Mig sigle durant el qual ha desenrollat de manera ininterrompuda la seua activitat i ha dotat a Manises d'un espai de recuperació, conservació, investigació, exposició i difusió de la que, fins a fa unes décades, va anar la seua ocupació fonamental: la ceràmica.[4]
↑Senyes sobre el fondo de ceràmica del llegat Casanova Dalfó – Sanchis Causa facilitats per Josep Pérez Camps en l'entrevista en Ana García Palaus (agost, 2017)
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu de Ceràmica de Manises.