Minaret de Jam

Decoració del minaret.

Ruïnes de Qasr Zarafshan.

Paviment i restants de murs trobats junt al minaret.

El minaret de Jam és un alminar erigit en Afganistan occidental i és un dels exponents més notables del art islàmic oriental; va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco junt en els restants arqueològics que ho rodegen. Es troba en una regió remota i casi inaccessible del districte de Shahrak, província de Ġawr, prop del riu Harirud.

Es tracta, bàsicament, d'una columna de rajoles bellamente composta d'uns 65 metros d'altura, construïda entre els anys 1163 i 1202. Està ubicada en el cor d'Afganistan, en una vall que alcança els 2500 metros d'altitut, aïllat, alluntat de la població més propenca, Monara, a uns 60 quilómetros al sur i a 599 quilómetros de Kabul, la capital afgana.

L'arquitectura i la decoració innovadores del minaret de Jam varen eixercitar un paper significatiu en el desenroll de les arts i de l'arquitectura en el subcontinent indi i les seues afores. El alminar i els vestigis arqueològics associats constituïxen un testimoni excepcional de l'espenta i calitat de la civilisació gurida, que va dominar esta regió entre els sigles XII i XIII. Representa l'apogeu d'una tradició artística pròpia de la regió.

Va ser erigit totalment de rajoles cuites al forn i és famós pel seu intrincada decoració de mosaics esmaltados, estuc i rajola, que està formada per bandes alternantes de caligrafia cúfica i naskhi, pautes geomètriques i versos del Corán. Des de 2002, el alminar està en la llista del patrimoni mundial en perill, baix séria amenaça d'erosió, i no ha segut preservada activament. En 2014, la BBC va reportar que la torre estava en perill imminent de caiguda.

Situació

El minaret de Jam es troba en el centre-oest d'Afganistan, província de Ġawr, districte de Shahrak, prop de la localitat de Jam, en la vora meridional del riu Hari en la seua confluència en el riu Jam, a 1900 metros d'altitut, en una vall abrupta i remot encajonado per imponents montanyes que alcancen els 2400 metros. Les seues coordenades geogràfiques són: </noinclude>.

El alminar de Jam està ubicat provablement en el lloc de la capital del imperi gúrida, Firozkoh.

El alminar circular s'alça sobre una base octogonal; té dos balcons de fusta i en lo alt una llanterna. La seua presentació formal té un sorprenent semblat en els minarets de Ghazni construïts per Masud III. Es creu que va ser una inspiració directa per al Qutab Minar en Delhi, Índia.

El alminar de Jam pertany a un grup d'al voltant de xixanta minarets i torres construïts entre els sigles XI i XIII en Àsia central, Iran i Afganistan, incloent el minaret de Kutlug Timur en Kunya-Urgench (durant molt temps considerat el més alt conservat). Es creu que els alminares es varen construir com a símbols de la victòria del Islam, mentres que atres torres són simplement punts de referència o torres de vigilància.

El paisage arqueològic al voltant de Jam inclou els restants d'un «palau», fortificacions, un forn de ceràmica i un cementeri judeu, i s'ha sugerit que estan els restants de la ciutat perduda de Montanya Turquesa. Anàlisis dels «forats de saquejadors» al voltant del lloc, imàgens per satèlit d'alta resolució i les senyes de Google Maps ha dut a una estimació de que la capital d'estiu gúrida entorn al alminar tindria un tamany d'al voltant de 19,5 hectàrees.

El jaciment arqueològic de Jam va ser propost, en èxit, com el primer lloc Patrimoni de la Humanitat en Afganistan en 2002. També es troba inscrit en la llista del patrimoni mundial en perill de l'UNESCO, pel precari estat de conservació de l'alminar, i els resultats del saqueig en el lloc.

Descripció

El minaret, de sesenta y cinco metros d'altura, és una torre de rajola esvelta i elegant que data de finals de el XII. Construït en rajola cuita consolidada en calç, està format per quatre seccions cilíndriques superpostes, de tamany i diàmetro progressivament decreixents.

La primera secció es recolza sobre una base octogonal de nou metros de diàmetro, i culmina a 36,6 metros d'altura en un balcó reforçat en voltons de fusta del que queda tan poc en l'actualitat que és difícil endevinar el seu aspecte original. Una doble escala de caragol recorre el seu interior.

La segona secció conté sis plataformes de planta quadrada i sostre abovedado, unides per trams empinats de sis estrets escalons empotrats en el mur circular. Cada una de les plataformes, oberta per dos costats, es recolza en quatre ménsulas en els cantons, i el seu centre està travessat per una gronsa, la primera circular i les atres cinc, quadrades. Esta secció també està arrematada per un balcó. La torre està coronada per una llanterna, formada per sis arcs que sostenien una cúpula, hui desapareguda.

El minaret està completament recobert per una intrincada decoració en relleu de rajola, estuc i teixixques vidriadas; en els llocs millor conservats es pot apreciar l'exquisit treball, semblant al encaix.

Per baix del primer balcó, la decoració s'organisa en tres bandes; de dalt avall, la primera està formada per quatre files de motius florals; la segona, decorada en círculs, conté l'inscripció que indica la data de construcció del minaret, realisada en caligrafia cúfica en esmalt blau turquesa; la tercera és una cintura de setze rosetones en decoració geomètrica. Baix estes bandes, el minaret està dividit en huit sectors, que es corresponen en els huit costats de la base. Cada u d'ells, decorat en altorrelieves geomètrics, està rodejat per una estreta banda d'escritura cúfica. En estes orles es desenrolla l'azora de Mariam (la Verge Maria ), del capítul dèneu del Corán, que narra la vida dels profetes. El restant del minaret també està decorat en ornaments geomètrics i caligràfics.

Es creu que va servir d'inspiració per al Qutab Minar de Delhi, construït també pels gúridas. El minaret de Jam és el segon minaret de rajoles més alt del món, despuix del Qutub Minar. Pertany a un grup d'uns xixanta minarets i torres construïts entre els sigles XI i XIII en Àsia Central, com el de Gazni, provablement més com a símbols de les victòries del Islam que com a simples atalayes.

Història

Vore també: Història d'Afganistan

El conquistador timúrida Babur alvança cap a Jam i les montanyes de Kabul.

El minaret de Jam està situat en lo que provablement va ser la capital d'estiu de la dinastia gurida, Firuzkuh (Firuz Koh). Durant els sigles XII i XIII, els gúridas varen controlar lo que hui és Afganistan, aixina com les parts orientals d'Iran, Àsia central, l'Índia septentrional i parts de Pakistan.

L'inscripció àrap que data el minaret no és clara, pot ser 1193/4 o 1174/5. En el primer cas, el minaret va ser construït per a commemorar la victòria del sultà gurida Ghiyas ud-Din sobre els gaznavidas en 1186 en Lahore. No obstant, el doctor Ralph Pinder-Wilson, un arqueòlec britànic i director del Institut britànic d'estudis afgans en els anys setanta, va escriure un gran estudi dels alminares de Jam i Ghazni en el que expressa la seua creència de que el alminar va ser construït per a commemorar la victòria de Muhammad de Gur, germà de Ghiyath ud-Din, sobre Prithviraj Chauhan. Esta victòria va permetre al Islam difondre's cap al nort del subcontinent indi. Pinder-Wilson creïa que el alminar s'havia construït en l'estil de l'época, que incloïa una tradició de torres de victòria del primer Islam proclamant el poder conquistador de l'Islam.

S'assumix que el alminar estava unit a la mesquita dels divendres de Firozkoh, que el croniste gúrida Abu 'Ubayd al-Juzjani afirma que va ser agranada per una inundació repentina, algun temps abans dels seges mongoles a principis de el XIII.^{cita requerida} Els treballs realisats en Jam pel Proyecte arqueològic de Jam han trobat evidències d'un ampli edifici en pati junt al alminar, i evidències de sediment fluvials en la part alta del paviment de rajola cuita.

La glòria de l'imperi gúrida es va debilitar despuix de la mort de Ghiyath ud-Din en 1202, puix es va vore forçat a cedir territoris l'imperi Khwarezm. Juzjani afirma que Firuzkuh va ser destruïda pels mongoles en 1222.

El minaret era escassament conegut fòra d'Afganistan fins que Sir Thomas Holdich ho va documentar en 1886 mentres treballava per a la Afghan Boundary Commission (Comissió per a les Fronteres Afganes). No obstant no va cridar l'atenció del món exterior fins a 1957, gràcies als treballs dels arqueòlecs francesos André Maricq i Gaston Wiet. Més tart, Herberg va realisar alguns estudis llimitats en els anys 1970, i Ralph Pinder-Wilson va completar el seu gran estudi del jaciment en la mateixa década, ans que la guerra civil afgana en 1979 tornara a aïllar-ho del món.

Atres restants arqueològics

Els restants arqueològics que rodegen el minaret, en la vora septentrional del Jam, inclouen les ruïnes d'un 'palau', fortificacions, un forn de ceràmica, un cementeri judeu, una cisterna en les seues canalisacions i diverses inscripcions arábicas.

Les excavacions realisades han trobat restants d'un edifici en un gran pati junt al minaret; el paviment del pati, de rajoles cuites, està cobert de sediment fluvials. Se supon que el minaret pertanyia a la mesquita de Firuzkuh, que, segons el croniste gurida Juzjani, va ser arrasada per una riada poc abans del sege i destrucció de la ciutat per les hordes del mongol Ugedei en 1222. No obstant, donat el tamany del minaret, els restants de la mesquita resulten molt chicotets per a lo que sol ser normal en l'arquitectura islàmica.

Bens inscrits per l'Unesco

Còdic	Nom
211-001	Entanque del riu Hari incloent el minaret de Jam
211-002	Cementeri judeu
211-003	Inscripcions aràbigues
211-004	Reserva hídrica

Contingut de les inscripcions

La banda superior consistix en la confessió de fe musulmana, la shahada; «Soc testic de que no hi ha més Deu que Alá (i que) Mahoma és el seu profeta.» Baix d'est, hi ha dos bandes superiors que formen el vers 13, sura al-Saff LXI;«Ajuda d'Alá i victòria present. Dona bones notícies (Oh, Mahoma) als creents. Oh, tu el que creu.» La banda baix d'esta està formada pels noms i els títuls de Ghiyath ad-Din Muhammad bin Sam Ubicada baix d'esta està una banda que conté una versió ampliada dels noms i títuls de Ghiyath ad-Din Muhammad en rajoletes de mosaic turquesa. Un hexàgon oblongo en dos llínees de naskhi per davall, (1) «L'obra de 'Ali ibn...», (2) sense dessifrar Una inscripció, «Abu'l-Fath», molt danyada, degut a que es va realisar en estuc. Bandes entrellaçades formades per la sura Maryam XIX. En direcció Nort hi ha una inscripció cúfica, «En la data de l'any cinccents noranta» (equivalent al 27 de decembre de 1193 o al 16 de decembre de 1194).

Amenaces

Este lloc ha segut inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill pels saquejos dels restants arqueològics i al precari estat de conservació en el que es troba el minaret, causat per l'erosió, l'infiltració d'aigua i les inundacions, degudes a la seua proximitat als rius Hari i Jam. També està amenaçat pels terremots que sacsen la regió en freqüència. La torre ha començat a inclinar-se, pero s'han realisat obres d'estabilisació en diverses dates.

Despuix de la seua visita en l'any 2002, l'explorador britànic i membre del Parlament Rory Stewart va reportar que saquejos i excavacions illegals també havien danyat el jaciment arqueològic al voltant de l'alminar.

El 21 de juliol de 2018 Pajhwok News va informar d'enfrontaments entre els talibán i les forces locals en els checkpoints prop del minaret de Jam en una escaramuza de sis hores de duració. Els militants varen incendiar els boscs al voltant del districte històric, danyant per lo tant la mesquita en el procés.

El director de Cultura i Informació de Ghor, Fakhruddin Ariapoor, va expressar la seua preocupació per l'inestabilitat de la zona, afirmant que algunes parts de la zona verda estaven danyades; i encara que el minaret va seguir intacte, va advertir que si el govern central no otorgava l'atenció deguda a la seguritat del lloc, els militants ho destruirien.

Conservació

Des del seu redescubrimiento en 1958 per exploradors francesos fins a mediats dels anys setanta, es varen fer esforços tant per a restaurar com per a investigar científicament el alminar i detindre el procediment de decadència. No obstant, a partir de l'invasió soviètica d'Afganistan, no es varen fer més esforços.

l'UNESCO ha intentat llançar programes per a valorar l'estat d'este lloc. En 2012 la UNESCO va dissenyar plans per a un escanejat en tres dimensions, medicions hidràuliques, i enfortiment dels voltons de respal i murs per a mantindre el alminar, i s'han pres fotos de l'estructura externa per a proporcionar models per a la futura reconstrucció. No obstant l'inestabilitat política ha dut a una falta de fondos i no s'han fet esforços de manteniment. Més encara, el terreny que ho rodeja ha dificultat fer més progressos en l'estructura puix impedix l'accés. No obstant estes valoracions han proporcionat una base sòlida per al manteniment futur. Mentres el treball de camp s'ha fet difícil, els arqueòlecs han analisat imàgens de satèlit i senyes procedents de Google Maps per a fer nous descobriments sobre el alminar i el jaciment que ho rodeja.

Necessiten fer-se moltes coses per a ajudar a la conservació de l'alminar. La seguritat deuria ser una prioritat, puix el saqueig és habitual en este jaciment. De la mateixa manera, és important que la gent d'Afganistan s'implique, puix del seu interés i el compromís en el jaciment dependrà que s'obtinga finançació per als futurs esforços per a la preservació.

Galeria

• 
  Vista detallada
• 
  Partix de l'inscripció exterior decorativa
• 
  Interior
• 
  En la vora del riu Hari
• 
  El alminar de Jam i Qasr Zarafshan, agost de 2005

Referències

Notes

Bibliografia

• (2003) Patrimoni de la Humanitat vol.XI: Llocs declarats en 2002, Barcelona: Planeta. ISBN 84-395-9905-6.
• (1996) Cruickshank, Donen (ed.). Sir Banister Fletcher's A History of Architecture, 20ª edició, Architectural Press. ISBN 0-7506-2267-9.
• Dupree, Nancy Hatch (1970). An Historical Guide to Afghanistan, 1.ª; 2.ª ed. Revisada i ampliada edició, Organisació de Turisme Afgà.
• Herberg, W.; Davary, D. (1976). Topographische Feldarbeiten in Ghor: Bericht über Forschungen zoom Problem Jam-Ferozkoh.
• Maricq, A.; Wiet, G. (1959). Li Minaret de Djam: la découverte de la capitale dones Sultans Ghurides (XIIe-XIIIe siècles), París.

• Sampietro, Albert. «The Minaret of Jam in Afghanistan», albertsampietro.com, 28 de juliol de 2003.
• Sourdel-Thomine, J. (2004). Li minaret Ghouride de Jam. Un chef d'oeuvre du XIIe siècle, Pariu.
• Stark, Freya (1970). The Minaret of Djam, an excursion in Afghanistan, Londres: John Murray.
• Stewart, Rory (2006). The Plaus In Between, Harvest Books. ISBN 0-15-603156-6.
• Thomas, David (2004). Looting, heritage management and archaeological strategies at Jam, Afghanistan. Consultat el 14 de novembre de 2017.
• (2004) Excavations at Jam, Afghanistan (vol. 54 (Nos. 1-4)), pp. 87-119.
• (2005) Proyecte arqueològic del Minaret de Jam. Consultat el 14 de novembre de 2017.
• J. van Krieken (ed.). Recent Archaeological Investigations of Looting at Jam, Ghur Province, Leiden: E.J. Brill.
• Thomas, David (2018). The Ebb and Flow of the Ghurid Empire, Sídney: Sydney University Press. ISBN 9781743325414.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Minaret de Jam.
• Visita del lloc en fotografies panoràmiques
• Minaret of Jam Archaeological Project
• Archivat el 25 de setembre de 2006 archivat en Wayback Machine.
• UNESCO site on threats to the minaret
• UNESCO World Heritage Center-Minaret and Archaeological Remains of Jam
• Asian Historical Architecture: Minaret of Jam
• Turquoise Mountain Foundation
• Hidden jewel of Afghan culture BBC News 3 May 2008