Mija de Riesz
En matemàtiques, les miges de Riesz o la mija de Riesz és un tipo de mija dels térmens d'una série. Esta va ser introduïda pel matemàtic Marcel Riesz en 1911 com a millora respecte a la mija de Cesàro.[1][2] La mija de Riesz no es deu confondre en la mija de Bochner-Riesz i tampoc en la mija de Strong-Riesz .
Definició
[editar | editar còdic]Donada una série , la mija de Riesz de la série es pot definir per lo següent:
En ocasions es definix una mija de Riesz generalisada:
Ací, són seqüències en i en cóm . A banda d'est, d'una atra forma es prenen com a arbitràries.
Les miges de Riesz s'utilisen prou a sovint per a explorar la sumabilidad de les seqüències; les teoremes de sumabilidad típics discutixen el cas de per a alguna seqüència . Típicament, una seqüència és sumable quan el llímit existix, o el llímit existix, encara que les teoremes de sumabilidad precisos en qüestió a sovint també imponen condicions adicionals.
Casos especials
[editar | editar còdic]Siga para tot . Llavors, es té que:
Ací, es deu prendre ; és la funció gamma i és la funció zeta de Riemann. La série de potències, puix,
es pot aplegar a demostrar de que és convergent per . Tinga en conte que l'integral és de la forma d'una transformada de Mellin inversa.
Un atre cas interessant relacionat en la teoria de números sorgix en la pren de mides , a on és la funció de Von Mangoldt . Llavors:
De nou, és necessari prendre c > 1. La suma sobre ρ és la suma sobre els zeros de la funció zeta de Riemann, i
és convergent per a λ > 1.
Les integrals que es produïxen ací són molt similars a l'integral de Nørlund-Rice; molt aproximadament, estes es poden aplegar a conectar a esta integral per mig de la fòrmula de Perron.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1916).Acta Mathematica.41doi:10.1007/BF02422942.Consultat el 3 de febrer de 2023.
- Riesz (12 de juny de 1911). Comptes Rendus.
- Plantilla:Springer
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Media de Riesz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.