Anar al contingut

Mija de Riesz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, les miges de Riesz o la mija de Riesz és un tipo de mija dels térmens d'una série. Esta va ser introduïda pel matemàtic Marcel Riesz en 1911 com a millora respecte a la mija de Cesàro.[1][2] La mija de Riesz no es deu confondre en la mija de Bochner-Riesz i tampoc en la mija de Strong-Riesz .

Definició

Donada una série {sn}, la mija de Riesz de la série es pot definir per lo següent:

sδ(λ)=∑n≤λ(1−nλ)δsn

En ocasions es definix una mija de Riesz generalisada:

Rn=1λn∑k=0n(λk−λk−1)δsk

Ací, λn són seqüències en λn→∞ i en λn+1/λn→1 cóm n→∞. A banda d'est, λn d'una atra forma es prenen com a arbitràries.

Les miges de Riesz s'utilisen prou a sovint per a explorar la sumabilidad de les seqüències; les teoremes de sumabilidad típics discutixen el cas de sn=∑k=0nak per a alguna seqüència {ak}. Típicament, una seqüència és sumable quan el llímit limn→∞Rn existix, o el llímit limδ→1,λ→∞sδ(λ) existix, encara que les teoremes de sumabilidad precisos en qüestió a sovint també imponen condicions adicionals.

Casos especials

Siga an=1 para tot n. Llavors, es té que:

∑n≤λ(1−nλ)δ=12πi∫c−i∞c+i∞Γ(1+δ)Γ(s)Γ(1+δ+s)ζ(s)λsds=λ1+δ+∑nbnλ−n.

Ací, es deu prendre c>1; Γ(s) és la funció gamma i ζ(s) és la funció zeta de Riemann. La série de potències, puix,

∑nbnλ−n

es pot aplegar a demostrar de que és convergent per λ>1. Tinga en conte que l'integral és de la forma d'una transformada de Mellin inversa.

Un atre cas interessant relacionat en la teoria de números sorgix en la pren de mides an=Λ(n), a on Λ(n) és la funció de Von Mangoldt . Llavors:

∑n≤λ(1−nλ)δΛ(n)=−12πi∫c−i∞c+i∞Γ(1+δ)Γ(s)Γ(1+δ+s)ζ′(s)ζ(s)λsds=λ1+δ+∑ρΓ(1+δ)Γ(ρ)Γ(1+δ+ρ)+∑ncnλ−n.

De nou, és necessari prendre c > 1. La suma sobre ρ és la suma sobre els zeros de la funció zeta de Riemann, i

∑ncnλ−n

és convergent per a λ > 1.

Les integrals que es produïxen ací són molt similars a l'integral de Nørlund-Rice; molt aproximadament, estes es poden aplegar a conectar a esta integral per mig de la fòrmula de Perron.

Bibliografia

Referències