Anar al contingut

Margaliot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Margaliot

Margaliot (מרגליות) és un moshav ubicat en el districte Nort d'Israel. Situat en l'Alta Galilea a lo llarc de la frontera en el Líban, al voltant de 2 km a l'oest de la ciutat de Kiryat Shemona, recau baix la jurisdicció del consell regional de Mevuot Hermón. En 2023 tenia una població de 457 habitants.

Etimologia

El moshav va rebre el seu nom del agrònom Jaim Margaliot-Kalvarisky, un director principal de la Jewish Colonization Association (JCA) que va ser designat pel baró Edmond James de Rothschild per a supervisar el treball dels assentaments judeus en Galilea a principis del XX.[1]

Història

Edat del Ferro

Va existir un assentament en el lloc en l'Edat del Ferro I (1200-1000 a. C.), i novament des del periodo persa (586-332 a. C.) fins a l'última part del periodo bizantino (V – VI d. C.).[2]

Época creuada i mameluca

El castell de Chastel Neuf (en francés migeval) o Castellum Novum (en llatí) va ser construït en dos fases pels creuats al voltant de 1106-1107 al nort de l'actual Margaliot,[2] i refortificado pel sultà mameluco Baibars I en 1266.[3] El fos és l'únic element creuat ben visible que queda, en molt poc de les estructures migevals que es conserven.[4]

Época otomana

El castell va ser completament reconstruït en el XVIII per Zahir al-Umar, qui va governar Galilea en el XVIII (décades de 1730 a 1775).[4] Els restants del castell, que cobrixen un àrea de 9 dunams, inclouen un fos creuat excavat en la roca, cisternes i una porta d'entrada abovedada i atres restants de muralles del XVIII.[2] En este periodo, és a on la llogaret àrap chiïta d'Hunín va començar a desenrollar-se en el lloc.[2]

En 1752, es va construir una mesquita en Hunín. L'inscripció dedicatòria s'ha llegit tentativamente dient que la casa d'oració va ser consagrada a Yafar al-Sadiq, el sext iman chiïta.[5] El poble va sofrir greus danys com a resultat del terremot de 1837, segons Edward Robinson, qui va visitar el lloc en 1856.[6] En 1875, Victor Guérin va visitar Hunín.[7]

En 1881, Hunín apareix descrit pel Fondo per a l'Exploració de Palestina (PEF) com "un poble construït de pedra, unida a un castell creuat en ruïnes, i que conté aproximadament 100 musulmans. La situació es troba en un tossal baix just ans que els tossals descendixquen cap a l'est fins a la vall de Jule; els tossals circumdants estan baldías, cobertes de xara baixa, pero en les valls hi ha una miqueta de terra cultivable. L'aigua s'obté de numeroses cisternes; un abedull i un manantial al surest".[8][8]

Mandat britànic de Palestina

La frontera entre Síria, el Líban i Palestina va ser producte de la partició anglo-francesa de la Síria otomana posterior a la Primera Guerra Mundial. Les forces britàniques havien alvançat fins a una posició en Tel Hazor contra les tropes turques en 1918 i desijaven incorporar totes les fonts del riu Jordán dins de la Palestina controlada pels britànics. Despuix de la Conferència de Pau de París de 1919, i el Tractat de Sèvres no ratificat i posteriorment anulat, derivat de la conferència de Sant Rem, el llímit de 1920 va estendre l'àrea controlada pels britànics al nort de la llínea Sykes-Picot, una llínea recta entre el punt mig de la Mar de Galilea i Nahariya. La frontera internacional entre Palestina i el Líban va ser finalment acordada per Gran Bretanya i França en 1923, junt en el Tractat de Lausana, en acabant de que Gran Bretanya va rebre un mandat de la Lliga de Nacions per a Palestina en 1922.

En abril de 1924, Hunín i atres sis llogarets chiís, i aproximadament atres 20 assentaments, varen ser transferits del Mandat francés de Síria i Líban cap al Mandat britànic de Palestina per França. En el cens de Palestina de 1931, portat a terme per les autoritats britàniques, la població d'Hunín era de 1075 habitants, tots musulmans chiís, en un total de 233 cases.[9]

En les estadístiques municipals de 1945, la població d'Hunín (en les llogarets libaneses d'Hula i Adaisé) era de 1620 musulmans, en un total de 14.224 dunams (1422.4 hectàrees) de terra.[10] D'açò, es varen utilisar 859 dunams (85.9 hectàrees) per a plantacions i terres de regadiu, 5.987 dunams (0.5987 hectàrees) es varen assignar al cultiu de cereals, mentres que 81 dunams (8.1 hectàrees) es varen classificar com a terres urbanes.[11][12] En 1945, el kibutz de Misgav Am es va establir en lo que era la partix nort de la terra d'Hunín. Els musulmans chiís mantenien bones relacions en els seus veïns judeus, pero tenien relacions tenses en els musulmans suní de Safed.[13]

Guerra àrap-israelita de 1948

En maig de 1948, durant la guerra de 1948, les autoritats libaneses varen donar als habitants d'Hunín sis dies per a evacuar el llogaret.[14] Dos semanes despuix, una bol del Palmaj va dur a molts dels habitants a fugir al Líban, deixant a 400 residents en el poble.[14]

Durant una reunió en agost de 1948, els mujtars d'Hunín i atres llogarets chiís veïnes es varen reunir en els judeus del kibutz de Kefar Guiladí, declarant la seua voluntat de ser bons ciutadans d'Israel.[14] La seua proposta va ser transmesa al govern israelita, a on va rebre el respal entusiasta del ministre Bejor-Shalom Sheetrit. El Ministeri d'Assunts de les Minories va elaborar un informe en el que recomanava que s'aplegara a un acort d'este tipo en els aproximadament 4700 chiítes de la regió per a promoure relacions amistoses en el Líban i aprofitar la mala relació dels chiítes en els sunitas, i millorar la perspectiva d'una futura extensió de la frontera. Esta proposta no va ser acceptada, a pesar del respal del Ministre d'Assunts de les Minories, Sheetrit.

En agost, les FDI varen obligar a més habitants d'Hunín a fugir. El 3 de setembre de 1948, les FDI varen assaltar el llogaret, varen volar 20 cases, i varen expulsar als aldeans restants. La majoria dels parracs es varen refugiar en els llogarets chiís del Líban.

Israel

Margaliot va ser establit en 1951 per immigrants judeus d'Iraq, Kurdistan i Yemen, en les terres al sur d'Hunín, que va ser destruït durant la guerra àrap-israelita de 1948.[2]

Durant la guerra del Líban de 2006, 230 residents de Margaliot varen ser evacuats a la llogaret jovenil de Nevé Hadasá en el centre d'Israel, pels atacs en eixides Katiusha des del Líban per part d'Hezbolá.[15]

Despuix de l'esclat de la guerra Israel-Gaza, i per atacs per part d'Hezbolá i faccions palestines del sur del Líban, el moshav va ser evacuat junt en decenes de pobles en l'Alta Galilea.[16]El 21 d'octubre del 2023, dos treballadors estrangers tailandesos varen resultar ferits per metralla en un atac d'Hezbolá contra la zona.[17]En març de 2024, un missil antitanque llançat per Hezbolá contra Margaliot va provocar la mort d'un treballador estranger indi i va ferir a atres sèt.[18]

Referències

  1. ↑ «Dr. Chaim Kalvarisky Buried in Palestine; Was Chief Exponent of Arab-Jewish Unity», Jewish Telegraphic Agency, 21 de giner de 1947. Consultat el 8 de juny de 2022.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Freundlich, Amir(Setembre de 2007).«Hunin Fortress: Preliminary pla for conservation and development».Conservation Department: Heritage Preservation in Israel.Israel Antiquities Authority.Consultat el 8 de juny de 2022.
  3. ↑ Pringle, Denys (1997-12-11). Secular Buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: An Archaeological Gazetteer (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-46010-1. Consultat el 2024-12-02.
  4. ↑ 4,0 4,1 Pringle, D. (1997). Qal'at Hunin (No. 164), Cambridge University Press, p. 79. ISBN 9780521460101. Consultat el 8 de juny de 2022.
  5. ↑ Šārôn, Moshe (2007). Squeezes in the Max Van Berchem Collection (Palestine, Trans-Jordan, Northern Syria): Squeezes 1 - 84 (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-15780-4. Consultat el 2024-12-02.
  6. ↑ unknown library, Edward (1856). Later biblical researches in Palestine and the adjacent regions : a journal of travels in the year 1852, London : J. Murray. Consultat el 2024-12-02.
  7. ↑ Harvard University, Victor (1868). Description géographique, historique et archéologique de la Palestine, Paris, Imprimé parell autorisation de l'empereur à l'Impr. impériale. Consultat el 2024-12-02.
  8. ↑ 8,0 8,1 Robarts - University of Toronto, C. R. (Claude Reignier); Kitchener, Horatio Herbert Kitchener; Palmer, Edward Henry; Besant, Walter (1881-1883). The survey of western Palestine : memoirs of the topography, orography, hydrography, and archaeology, London : Committee of the Palestine exploration fund. Consultat el 2024-12-03.
  9. ↑ «1931 Census of Palestine - Population of Villages, Towns and Administrative Areas» (en en). ecf. org. il. Consultat el 2024-12-03.
  10. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 69
  11. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 119
  12. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 169
  13. ↑ Morris, Benny (2004). The Birth of the Palestinian Refugee Problem Revisited (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-00967-6. Consultat el 2024-12-03.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Morris, Benny (2004). The Birth of the Palestinian Refugee Problem Revisited (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-00967-6. Consultat el 2024-12-03.
  15. ↑ Azoulay, Yuval. «Moshav Margaliot relocates to Netanya», Haaretz, 18 de juliol de 2006. Consultat el 8 de juny de 2022.
  16. ↑ Fabian, Emanuel. «IDF to evacuate civilians from 28 communities along Lebanese border amid attacks» (en en-us). www. timesofisrael. com. Consultat el 2023-10-22.
  17. ↑ Fabian, Emanuel. «IDF drones hit Hezbollah terror squads amid uptick in attacks; soldier seriously hurt» (en en-us). www. timesofisrael. com. Consultat el 2023-10-22.
  18. ↑ «One Foreign Worker Killed, Seven Wounded in Anti-tank Missile Strike on Israeli Farm Near Lebanon Border», Haaretz. Consultat el 2024-03-05 (en en).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Margaliot&oldid=1492578»