Mare (arquetip)

Archiu:Demeter Altemps Inv8596.jpg

Demeter.

El arquetip de la mare representaria un dels arquetips principals de lo inconscient colectiu en la psicologia analítica de C. G. Jung.

L'image d'una Gran Mare remet en la seua génesis a el història de les religions. La seua manifestació simbòlica es troba representada a través d'una àmplia variació «del tipo d'una deesa mare». Donada la seua escassa i condicionada presència com a tal en l'experiència pràctica, i tractant-se d'un abordage sicològic, es fa necessari plantejar la font de la que deriva tot simbolisme: l'arquetip.

L'arquetip de la mare

De la mateixa manera que tot arquetip, el de la mare «té una série casi inabarcable d'aspectes», sent expressió típica «la mare i yaya personals; la madrastra i la sogra; qualsevol dòna en la que es té relació, inclosa l'ama de crío o la passejadora; la matriarca de la família i la Dòna Blanca».

A un nivell més elevat estaria «la Deesa, sobretot la Mare de Deu, la Verge, Sofia; la meta de l'anhel de salvació».

D'un modo més ampli «l'iglésia, l'universitat, la ciutat, el país, el cel, la terra, el mont, el mar i les aigües estancades; la matèria, l'inframundo i la lluna».

Estrictament, «com a lloc de naiximent i de procreació, els sembrats; el jardí, la roca, la cova, l'arbre, el manantial, el pou, la pila bautismal, la flor com a recipient; com círcul màgic o com a tipo de la cornucopia».

Més estricte encara, «l'úter o qualsevol concavidad, el «Los aspectos psicológicos del arquetipo de la madre» (‘vulva-vagina-úter’, en sánscrito); el forn, la gorc».

En forma animal, «la vaca, la llebre, i en general l'animal útil».

Com ocorre en tot arquetip, existix implícita una expressió favorable o nefasta, donant-se cabuda a la seua volta a lo ambivalent.

Propietats

Les seues propietats són

Lo «maternal»: per antonomàsia, la màgica autoritat de lo femení; el saber i l'altura espiritual més allà de l'intelecte; lo bondadoso, protector, sustentador, lo que dona creiximent, fertilitat i aliment; el lloc de la transformació màgica, del renàixer; l'instint o impuls que ajuda; lo secret, amagat, lo tenebrós, l'abisme, el món dels morts, lo que devora, seduïx i enverina, lo angustiós i inevitable.

C. G. Jung. Els arquetips i lo inconscient colectiu (pàgina 79)

La contradicció i ambivalencia resultants poden expressar-se com a Mare amant i Mare terrible: En el cristianisme medieval ho trobem en María com a Creu de Crist. En Índia estaria present en la deesa Kali. En la doctrina sankjia apareix com les tres gunas de la prakriti (matèria): bondat, passió i obscuritat.

En la psicologia masculina, l'arquetip de la mare i el ánima (o arquetip de lo femení) es troben inicialment entremesclats.

Experiència individual

La figura de la mare canvia i conté una extraordinària importància en passar de la psicologia dels pobles a l'experiència individual.

Serà el psicoanálisis qui centre els seus esforços en un intent de comprendre exclusivament a la mare personal. Mes, des de la psicologia analítica, esta passarà a tindre solament una importància relativa. I és que nó solament caldria tindre en conte l'interacció d'una mare real sobre la psique infantil en desenroll, sino també l'arquetip proyectat en la mare.

Els efectes de la mare remetrien per lo tant a dos fonts:

1. Traces de caràcter o opinions pertanyents a la mare personal.
2. Proyeccions arquetípicas del fill.

Tot això es correspondria en el canvi de postulat efectuat per Freud respecte de l'etiologia de les Neurosis, en passar del Trauma a «una evolució especial de l'imaginació infantil».

Deuria buscar-se aixina la base sustentadora de tota neurosis infantil en el destorbament naixcut dels pares, en especial de la mare, sobre el desenroll natural del chiquet, reconeixent-se en els continguts anómals de la fantasia no ya una responsabilitat en exclusiva naixcuda de la mare personal, sino també afirmacions arquetípicas que la transcendixen, apuntant inclusivament cap a la mitologia.

Dites fantasies deurien sometre's per tant a un examen cuidadós.

Com a fi últim, deu dirigir-se l'atenció cap a una corresponent dissolució de tota proyecció, a efectes de permetre la tornada dels continguts al seu orige; al cap i a la fi, tot arquetip conforma eixe «tesor en el camp d'obscures representacions» del que parlava Kant.

El complex matern

En l'esfera de lo inconscient colectiu, l'arquetip matern representa la base del complex corresponent a nivell de lo inconscient personal.

En tota neurosis es presentaria per tant una constelació arquetípica que possibilitaria una fissura en la psique infantil, i per això, una escissió en la vinculació materna.

El complex matern del fill

En el fill, i a diferència de la filla, es presentarien com a efectes típics la homosexualitat i el donjuanisme.

En el homosexualitat l'element heterosexual queda adherit de manera inconscient a la mare, en el donjuanisme es busca inconscientment a la mare «en cada femella».

Per la preexistencia, com a punt de partida, d'una desigualtat de sexes entre el fill i la mare, el complex matern mai és pur en est.

I és que junt al «arquetip matern» resulta ser de vital importància l'arquetip del ánima, o de la parella sexual.

Aixina s'assistiria a una inicial interposició de factors d'atracció o repulsió eròtica als ya consabidos processos d'identificació o resistència.

Mentres que en el fill el complex matern «lesiona l'instint masculí per mig d'una sexualización no natural», en la filla, tractant-se d'un cas pur per identitat de sexes, genera dos possibilitats:

1. Intensificació dels instints femenins, mantenint-se inconscient la seua pròpia personalitat.
2. Debilitación i extinció dels mateixos per proyecció en la mare.

Finalment, a les vicissituts pròpies de la psicopatologia deuen afegir-se els efectes positius que tot complex comprén.

El complex matern de la filla

L'hipertrofia de lo maternal

El sobredimensionamiento de lo femení genera un aument proporcional dels instints femenins, sobretot del maternal. La faceta negativa del mateix ve representat per «la dòna l'únic objectiu de la qual és parir». El home és percebut com a instrument de procreació, passant a tindre conseqüentment un caràcter secundari. D'igual modo a la pròpia personalitat, la qual és sacrificada en virtut dels demés.

Mentres l'eros es manifesta conscientment com a relació maternal, permaneix inconscient en la seua faceta de relació personal.

Ya que «en absència d'amor, preval la voluntat de poder», l'inconsciencia de l'expressió personal de eros derivarà en falta de autosacrificio, més allà de lo maternal,

abans be, en una en ocasions desapiadada voluntat de poder, fa prevaldre el seu instint maternal fins a destruir la personalitat i la vida personal dels fills.

L'inconsciencia de la pròpia personalitat resulta directament proporcional a l'inconsciencia de la voluntat de poder.

l'intelecte no és desenrollat per es; continua sent en canvi

primigeni i natural, sense objecte i sense escrúpuls, pero també verdader i a voltes inclús profunt com la naturalea.

L'hipertrofia del eros

Com a alternativa a la «hipertrofia de lo matern», el complex també pot generar la seua extinció i corresponent substitució per una hipertrofia del eros, establint-se en elevada provabilitat una inconscient relació incestuosa en el pare a iniciativa de la filla. Lo opost a dit posicionament, és dir, el incesto en la filla a iniciativa del pare, partiria de la proyecció del arquetip del ánima prenent com a punt de referència la psique d'este últim.

Els efectes d'un eros exacerbado comporten una elevada idealisació de la personalitat de l'atre, aixina com la presència de celosies cap a la mare, en íntima unió a l'afany de superar-la.

El predomini d'esta tipologia inclou una elevada inconsciencia. La ceguera del significat conductual en estes dònes comporta un gran perjuí tant en qui és desplegat el eros com en elles mateixes, a diferència, per eixemple, del complex patern femení, a on el pare és protegit i conte maternalment.

Finalment, en aquells hòmens d'un eros poc actiu, cenyits a un logos unidireccional, la present tipologia femenina els fa més proclius a proyectar la seua ánima.

L'identificació en la mare

Davant l'inexistència de l'émfasis en lo instintivo, ya siga de caràcter eròtic o maternal, nos situaríem davant una «identificació en la mare», en detriment de la personalitat pròpia, que quedaria per lo tant proyectada sobre la mateixa.

No obstant, i a pesar de la concessió feta a una existència en l'ombra, la presència d'una vacuitat predominant serà procliu a suscitar complementación per mediació de tota proyecció masculina tendent a imaginar el tot en el no res.

Perque una ambigüitat tan gran en la dòna és l'anhelat contrast en una fermea masculina clara i clar i ras, que solament pot donar-se en el home en èxit relativament satisfactori si conseguix desfer-se de tot lo dubtós, ambigu, imprecís, obscuro, per mig de la seua proyecció sobre un ser femení tan encantador i candoroso.

La defensa contra la mare

Com a últim posicionament trobaríem un tipo intermig als tres tipos extrems ya presentats: «la defensa contra la mare» seria un complex matern negatiu el lema del qual és «Lo que siga, pero mai com la meua mare».

Prima el saber lo que no es vol a costa del dubte sobre el seu propi destí. No ocorre una identificació corresponent i l'àrea instintiva (eros i maternitat) es concentra en la mare, esta volta de modo defensiu.

Tot això deriva en una incapacitat en llaurar-se la pròpia vida, aixina com en una llimitació a tot procés instintivo.

I és que el leitmotiv vital queda simplificat en una constant defensa contra la mare.

Seria dit rebuig el que comporte a voltes «un desenroll espontàneu de la capacitat intelectiva», d'un modo paralel a «cert aflorar de traces típicament masculines».

Vore també

• Deesa
• Deesa mare

Bibliografia

Bibliografia general