Voluntat de poder
Voluntat de poder, voluntat de potència o voluntat d'espenta (en alemà: Der Wille zur Macht)[1] és un concepte important de la filosofia de Friedrich Nietzsche. Esta descriu lo que ell considerava el motor principal de l'home: l'ambició de conseguir els seus desijos, la demostració de força que ho fa presentar-se al món i estar en el lloc que sent que li correspon; totes eixes són manifestacions de la voluntat de poder. Un atre punt particular de la voluntat de poder és que també representa un procés d'expansió de la energia creativa que, d'acort en Nietzsche, era la força interna fonamental de la naturalea.
Influències prèvies
[editar | editar còdic]El pensament de Nietzsche va ser influenciat per Arthur Schopenhauer, a qui Nietzsche va descobrir en 1865. Schopenhauer explica que el univers i Tot està impulsat per una força primordial de viure, la "voluntat de viure", que impulsa a totes les criatures vivents a evitar la mort i procrear. Per a Schopenhauer, esta voluntat és l'aspecte més fonamental de la realitat, inclús més que el ser.
Una atra influència de Nietzsche va ser Ruđer Bošković, a qui va descobrir i va deprendre a través de la llectura de Friedrich Albert Lange Geschichte dones Materialismus (Història del materialisme). En 1872, Nietzsche va escomençar l'estudi del llibre de Boscovich "Theoria Philosophia Naturalis" per sí mateixa.[2] Nietzsche fa l'única referència a les obres publicades de Boscovich en Més allà del ben i del mal, a on declara la guerra a l'atomisme de l'ànima.[3] Boscovich havia rebujat l'idea de el "atomisme materialiste", el qual Nietzsche flama "una de les millors teories refutadas que hi ha".[4] L'idea de centres de força serien centrals en les teories posteriors de Nietzsche sobre la "voluntat de poder".
Concepte
[editar | editar còdic]El concepte de la voluntat de poder en el pensament de Nietzsche ha cobrat moltes interpretacions, sent la més discutible l'apropiació i explotació pel nacionalsocialismo com el desig per la passió i el poder (poder entés en este cas com el concepte més llimitat de "dominació"). Alguns nacionalsocialistes com Alfred Bäumler també varen plantejar una interpretació biològica de la voluntat de poder, equiparant-ho en una forma de darwinismo social, a pesar de que Nietzsche va criticar a este últim en les seues obres. Esta interpretació va ser criticada per Martin Heidegger en els seus cursos de 1930 sobre Nietzsche. Per Wille zur Macht, Nietzsche no es referia a un poder físic o polític, sino a la "Voluntat de poder" com un concepte particular i inèdit, a diferència de l'unió de dos conceptes per separat: Voluntat i poder.
A diferència de la conceptualización biològica i voluntària de la Wille zur Macht, Heidegger i Deleuze han propost que la voluntat de poder i el eterna tornada deuen considerar-se en conjunt. Primerament, el concepte deu ser contrastat en la "Voluntat de viure" de Schopenhauer i considerar el trasfondo i crítiques de Nietzsche a Schopenhauer. Este plantejava una "voluntat de viure", en el que les coses vivents es trobaven motivades per la sustentació i desenroll de les seues pròpies vides. En canvi, Nietzsche plantejava una voluntat de poder en la que les coses vivents no només es troben motivades per la mera necessitat de mantindre's vives, sino que, en realitat tenien una gran necessitat d'eixercir i utilisar el poder per a créixer i expandir la seua fortalea i possiblement per a sometre atres voluntats en el procés. Nietzsche vea la "voluntat de viure" com a secundària d'una primària "voluntat de poder" i mejoramiento o afirmació de la vida. D'esta manera, s'oponia al darwinismo social en la mida en que va criticar la validea del concepte d'adaptació, que considerava una "voluntat de viure" estreta i dèbil.
En definitiva, l'home que guia la seua vida segons la voluntat de poder (el Übermensch, superhombre), és un home que intenta sempre superar-se a sí mateixa, millorar-se en totes les seues facetes, etc. No té en conte lo que els demés pensen o diguen d'ell, s'enfronta a la vida i assumix la realitat, procura viure d'una manera tal que si tinguera que viure de nou infinitat de voltes eixa mateixa vida, seria feliç en fer-ho. És un home lliure que repudia la debilitat i l'esclavitut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Respecte a quina traducció es considera més adequada, vore la pàgina de discussió.
- ↑ (1996).Nietzsche Studien.25(1)
- 200–220.doi:10.1515/9783110244441.200.
- ↑ F. Nietzsche, Jenseit von Gut und Böse § 12, ed. per G. Colli i M. Montinari (1886; Berlín: de Gruyter, 1999), pp. 26-27; Més allà del ben i del mal, trad. per A. Sánchez Pascual (2a ed., Buenos Aires: Aliança, 2016), pp. 42-44.
- ↑ (1994).Studies in History and Philosophy of Science.25(5)
- 738.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Voluntad de poder» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.