Maltodextrina
Les maltodextrinas són una classe de carbohidrats extrets d'una varietat de fonts botàniques. Constituïxen una mescla de sacáridos, incloent glucosa, maltosa, maltotriosa, oligosacàrits i polisacàrits, que apareixen en la naturalea com a resultat de l'hidrólisis del almidó,[1] present en plantes com el blat, dacsa o pésols o de tubèrculs com la creïlla i yuca.[2][3][4][5]
Comercialment es presenta com una pols blanca formada per una mescla de carbohidrats nutritius, no dolços, solubles en aigua freda.[6] Les seues propietats funcionals les coloca entre els aditius alimentaris més àmpliament utilisats en l'indústria farmacèutica i d'aliments.[1] Estes molècules polimèriques són ràpidament metabolizadas en l'organisme humà,[7] generant un aument de glucosa i, com a conseqüència, d'insulina en la corrent sanguínea.
Característiques
Les maltodextrinas són un tipo de dextrina, formades per amilosa, que és el component llineal, i per l'amilopectina, que és el component ramificat de glucosa, units per enllaços α-(1,4) i α-(1,6) respectivament.[5][8]
La maltodextrina és llaugerament dolça i pràcticament insípida. En ser pràcticament insoluble en aigua, és de ràpida digestió, per lo que s'utilisa en dietètica per a enriquir aliments en carbohidrats. En aigua, forma una massa pegajosa, térbola i viscosa. Les maltodextrinas giren el pla de la llum polarisada cap a la dreta.
La maltodextrina resistent a la digestió, pel contrari, és en gran mida indigerible.
Producció
La maltodextrina és elaborada per rompimiento hidrolític d'enllaços en l'almidó per via àcida, enzimàtica o mixta.[1] La proporció de glucosa es medix per mig del paràmetro denominat equivalent de dextrosa (ED). Quant major siga el ED, major serà l'hidrólisis i, per lo tant, major serà la proporció de monosacàrits i oligosacàrits que componen la maltodextrina. Aixina, un ED de 0 representaria l'almidó en sí, mentres que un ED de 100 representaria D-glucosa pura, és dir, un almidó totalment transformat. El llímit de el ED per a una maltodextrina és de 20,[5] lo que implica un compontente de cadena llarga, aixina com entre 2 a 3% de glucosa i de 5 a 7% de maltosa.[8] Per damunt d'este valor, el producte obtingut es denomina llegalment «aixarop de glucosa deshidratado».
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tecnologica (2002). Informacion Tecnologica (en és), Centre de Informacion Tecnologica.
- ↑ «APROVECHAMIENTO DE PULPA I CÁSCARA DE PLÁTANO(Musa paradisiaca spp) PARA LA OBTENCIÓN DE MALTODEXTRINA».Biotecnoloía en el Sector Agropecuario i Agroindustrial.13(2)
- 76.ISSN 1909-9959.doi:10.18684/bsaa(13)76-85.Consultat el 2025-08-06.
- ↑ «Estudie de la modificació via enzimàtica d'almidó de yuca per a l'obtenció de maltodextrinas».Revista Colombiana de Biotecnología.4(1)
- 79–88.ISSN 0123-3475.Consultat el 2025-08-06.
- ↑ «Estudie de la dextrinizaació i sacarificaació de l'almidó del gra de amaranto (Amaranthus hypochondriacus L.) per a la producció d'aixarop de glucosa».Universitat Autonoma Metropolitana.Consultat el 2025-08-06.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Producció enzimàtica de maltodextrinas a partir d'almidó de malanga (Colocasia esculenta) Enzymatic production of maltodextrins from taro (Colocasia esculenta) starch».CyTA - Journal of Food.7(3)
- 233–241.ISSN 1947-6337.doi:10.1080/19476330903091300.Consultat el 2025-08-06.
- ↑ Handbook of starch hydrolysis products and their derivatives, By M. W. Kearsley, S. Z. Dziedzic, pàgina 65
- ↑ Geoffrey Livesey, Hiroyuki Tagami. "Interventions to lower the glycemic response to carbohydrate foods with a low-viscosity fiber (resistant maltodextrin): meta-analysis of randomized controlled trials", "The American Journal Of Clinical Nutrition", p.10 [1]
- ↑ 8,0 8,1 Parikh, A., Agarwal, S., & Raut, K. (2014). A review on applications of maltodextrin in pharmaceutical industry. International Journal of Pharmacy and Biological Sciences (i-ISSN: 2230-7605), 4(6), 67-74. Accesado el 5 d'agost de 2025.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maltodextrina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.