Amilopectina

L'amilopectina és un polisacàrit que està present en l'almidó, junt en l'amilosa. L'amilopectina conté ramificacions que li donen una forma molecular semblada a la d'un arbre: les branques estan unides al tronc central (semblant a l'amilosa) per enllaços α-D-(1,6), localisades cada 25-30 unitats llineals de glucosa. El seu massa i la seua pes molecular és molt alt ya que algunes fraccions apleguen a alcançar fins a 200 millons de daltones. L'amilopectina constituïx al voltant del 75% dels almidó més comuns. Alguns almidó estan constituïts exclusivament per amilopectina i són coneguts com céreos. L'amilopectina de creïlla és l'única que posseïx en la seua molècula grups éster fosfat, units més freqüentment en una posició O-6, mentres que el terç restant ho fa en posició O-3. Es diferencia del glucógeno per tindre les ramificacions α-(1,6) cada 25-30 monòmers, puix este té les seues ramificacions cada 8-12 unitats de glucosa.
L'amilopectina proporciona energia de fàcil digestió i ràpida disponibilitat per a repondre els músculs, es troben en els aliments vegetals (plantes) com a creïlles, blat, dacsa, arròs o llegums.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amilopectina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.