Machet
Un machet[1] és una ferramenta de tall, també utilisada com a arma. El machet té normalment el llarc d'un gavinet gran o una espasa curta. Comunament medix menys de 60 cm i té un sol tall. La gruixa del full varia d'1.8 fins a 4 milímetres aprimant feya la punta en la majoria dels casos. S'utilisa per a segar l'herba, tallar la canya de sucre, podar plantes o com arma blanca.
Generalment, el tall és molt agut en el terç de cuchilla més propenc a la punta. La punta del machet descolla llaugerament per dalt del restant de la cuchilla. El front del machet és curve. Una de les característiques principals del machet és un full ample, tenint entre 3 i 8 centímetros d'ample. En ser una ferramenta agrícola el tipo de bisell generalment és pla o convexo i usualment no sobrepassa el centímetro d'altura.
Etimologia
Es desconeix l'orige del terme machet, pero majorment es creu que és un diminutivo de macho. Una atra possibilitat és que provinga del terme machaera i este a la seua volta del grec μάχαιρα, que els romans utilisaven per a descriure a l'acunyata ibèrica de similars característiques.[2]
Usos
Agricultura
En varis països tropicals i subtropicales, el machet s'usa en freqüència per a tallar la malea de la selva tropical i en fins agrícoles (per eixemple, tallar canya de sucre).[3] Ademés d'açò, en Amèrica Llatina el seu us comú és per a tasques domèstiques tals com tallar aliments grans en péntols, com s'usa un gavinet de carnicero, per a realisar tasques de tall rudimentari, com fer mànecs de fusta simples per a atres ferramentes. [7] És comú vore persones que usen machets per a atres treballs, com obrir cocos, treballar en el jardí, llevar menudes branques i plantes, tallar el menjar dels animals i netejar els arbustos.[3]
Los machetes a menudo se consideran herramientas y los usan los adultos. Sin embargo, muchas sociedades y culturas de cazadores-recolectores que sobreviven a través de la agricultura de subsistencia comienzan a enseñar a los bebés a usar herramientas afiladas, incluidos los machetes, antes de su primer cumpleaños.[4]
Guerra
Esta arma va ser utilisada per la població mexicana durant l'Independència de Mèxic en 1810 quan s'enfrontaven a les tropes realistes espanyoles, ya que la població alçada tenia esta ferramenta de treball agrícola que es va convertir en un arma en la qual es varen enfrontar a l'eixèrcit espanyol. Pero en a on va demostrar una eficàcia impressionant, va anar durant la Segona Intervenció Francesa, quan les tropes de Napoleón III varen invadir Mèxic, pero l'eixèrcit del General Ignacio Saragossa en a on el seu soldats d'orige indígena Zacapoaxtla, es varen enfrontar als zuavos i tropes d'èlit en Pobla en maig de 1862, armats en machets i a on varen mostrar una destrea, habilitat i capacitat per a dilacerar lliteralment a l'eixèrcit francés.
La gent en els alçament en el Carib, a voltes usa estes armes. Per eixemple, l'Eixèrcit Popular Boricua es diu extraoficialment macheteros pels treballadors que empunyen machets en els camps de canya de sucre del passat Puerto Rico.[5]
Molts dels assessinats en el genocidi de Ruanda de 1994 es varen portar a terme en machets,[6] i varen anar l'arma principal utilisada per les milícies Interahamwe allí.[7] Els machets també varen ser una ferramenta i arma distintiva dels haitianos Tonton Macoute.[8]
En 1762, els britànics varen capturar La Habana en un llarc sege durant la Guerra dels Sèt Anys. Milicians voluntaris encapçalats per Pepe Antonio, regidor de Guanabacoa, varen rebre machets durant la fallanca defensa de la ciu doneu.[9] El machet també va ser l'arma més icònica durant les guerres d'independència en Cuba, encara que va tindre un us llimitat en el camp de batalla.[10] Carlos Manuel d'Herbes, amo de l'ingeni azucarero La Demajagua prop de Manzanillo, va lliberar a el seu esclaus el 10 d'octubre de 1868. Va procedir a conduir-los armats en machets en la rebelió contra el govern espanyol.[11] La primera càrrega de cavalleria en machets com a arma principal va ser realisada el 4 de novembre de 1868 per Màxim Gómez, un sargent naixcut en la República Dominicana, qui despuix es convertiria en el general en cap de l'Eixèrcit cubà.[12]
El machet és un arma comuna i una ferramenta per a molts grups ètnics en Àfrica Occidental. Els machets en este paper es mencionen en Things Fall Apart de Chinua Achebe.[13]
Algu nos països tenen un nom per al colp de machet. El machetazo espanyol a voltes s'usa en anglés.[14] En les Illes Vérgens Britàniques, Granada, Jamaica, Sant Cristóbal i Nieves, Barbados, Santa Lucía i Trinitat i Tobago. La paraula planass significa colpejar a algú en la part plana del full d'un machet o alfanje. No causa ferida i esta acció és coneguda en varis països d'Hispanoamèrica com planazo.[15] Colpejar en la vora esmolada és "picar". En tot el Carib, el terme 'machet' es referix a la ferramenta de tall dels treballadors.[15]
El Centro de Instrucción de Guerra en la Selva de l'Ejército Brasileño desarrolló un cuchillo tipo machete con una hoja de 25 cm de largo y una punta de clip muy pronunciada. Este machete se entrega con un cuchillo Bowie de 13 cm y una piedra de afilar en la vaina; colectivamente llamado "kit de selva" (Conjunto de Selva en portugués); es fabricado por Indústria de Material Bélico do Brasil (IMBEL).[16]
El machet es va usar com a arma durant la rebelió de Mau Mau, en el Genocidi de Ruanda i en Suràfrica, particularment en la década de 1980 i principis de la de 1990, quan l'antiga província de Natal es va vore sacsada pel conflicte entre el Congrés Nacional Africà i els nacionalistes zulúes, [[Partit de la Llibertat Inka tha]].[17]
Referències
- ↑
- ↑ https://www.armas.es/arma-blanca/el-machete-abriendose-paso-en-jungla-y-combate
- ↑ 3,0 3,1 Franz, Carl; Rogers, Carl Franz, Lorena Havens, Steve; Havens, Lorena (2012-12-11). The People's Guide to Mexico, Avalon Travel Publishing, pp. 277–278. ISBN 978-1-61238-049-0.
- ↑ Day, Nicholas. «Give Your Baby a Machete», Slate, 2013-04-09. Consultat el 2013-04-19.
- ↑ Martin, Gus (2011-06-15). The SAGE Encyclopedia of Terrorism, Second Edition, SAGE Publications, p. 490. ISBN 978-1-4129-8016-6.
- ↑ Verwimp, P.(2006).«Machetes and Firearms: the Organization of Massacres in Rwanda».Journal of Peace Research.43(1): 5–22.doi:10.1177/0022343306059576.
- ↑ Braid, Mary. «The Jungle Massacre: African rebels who revel in their machete genocide», The Independent, 1999-03-03. Consultat el 2009-02-06.
- ↑ «Tonton Macoute». Haiti History. Haitian Media. Archivat des de l'original, el 2013-01-03. Consultat el 2009-02-06.
- ↑ Ponce, Mildrey (2007). «Why Did The English Take Over Havana?». Cuba Now. Archivat des de l'original, el 2014-07-14. Consultat el 2009-02-06.
- ↑ Tone, John Lawrence (2006). «Chapter 10: Mal Tiempo and the Romance of the Machete», War and Genocide in Cuba, 1895–1898, University of North Carolina Press, pp. 126–127. ISBN 978-0-8078-3006-2.
- ↑ Gravette, A G (2007-09-28). «Chapter 7: The Southern Peninsula», Cuba, 5 edició, New Holland Publishers, p. 106. ISBN 978-1-84537-860-8.
- ↑ «Major General Máximo Gómez Báez». Revolutionary Armed Forces. Gobierno de la Republica de Cuba. Archivat des de l'original, el 2016-03-04. Consultat el 2009-02-06.
- ↑ «Plot Overview». Things Fall Apart. SparkNotes. Consultat el 2009-02-06.
- ↑ Sturges, James Walter (August 2010). Machetes in the Trunk: Three Weeks in Panama, James Sturges, p. 31. ISBN 978-1-4404-8664-7.
- ↑ 15,0 15,1 Allsopp, Richard (2003). Dictionary of Caribbean English Usage, University of the West Indies Press, pp. 184, 442–443. ISBN 978-976-640-145-0.
- ↑ «Conjunto de Selva». Produtos. Indústria de Material Bélico do Brasil. Archivat des de l'original, el 2021-04-29. Consultat el 2012-02-20.
- ↑ Cavaleri, David P. (2005). The Law of War: Can 20th Century Standards Apply to the Global War on Terrorism?, DIANE Publishing, p. 66. ISBN 978-1-4379-2301-8.
