Anar al contingut

Màquina de Carnot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Màquina de Carnot
Per a atres usos d'este terme vore Carnot.
Màquina Carnot "original", diagrama de 1824.

La màquina de Carnot és una màquina ideal que utilisa calor per a realisar un treball. En ella hi ha un gas sobre el que s'eixercix un procés cíclico d'expansió i compressió entre dos temperatures. El cicle termodinàmic utilisat es denomina cicle de Carnot i va ser estudiat per Sadi Carnot al voltant de 1820.

Carnot es propon trobar el màxim rendiment que pot tindre una màquina tèrmica i en el seu encabotament, enuncia el segon principi de la termodinàmica en estos térmens: Per a poder obtindre treball mecànic de la calor, és necessari contar en dos fonts de calor a distintes temperatures. Poc es podia imaginar l'evolució i la transcendència d'este principi a lo llarc dels anys en térmens com l'entropía o la termodinàmica estadística.

Carnot part del primer principi de la termodinàmica que, en la seua forma diferencial, per a una transformació oberta d'un sistema tancat, es pot escriure aixina:[1]

dQ=dU+dW=cv.dT+Pdv

Tenint en conte el conveni termodinàmic de signes[2] podria expressar-se en paraules aixina: La calor aplicada sobre un sistema tancat, es transforma en un aument de l'energia interna del sistema, per aument de la seua temperatura, i un treball que el sistema realisa contra el mig exterior.

La màquina pot imaginar-se com un cilindre sobre el que discorre un pistón, l'eix del qual, en el seu moviment, espenta un carrito, efectuant un treball de desplaçament, en una força igual a la pressió del gas per la superfície del cilindre sobre un espai igual al recorregut del pistó dins del cilindre. El cilindre conté una certa cantitat d'un gas ideal i la màquina funciona intercanviant calor entre dos fonts de temperatures constants T1 > T2.

Funcionament de la Màquina de Carnot

Les quatre transformacions del cicle,[3] s'elegixen perque són en les que es conseguix o s'aprofita major cantitat de treball de totes les existents possibles:

Expansió isotèrmica

Expansió isotèrmica. Es partix d'una situació en la que el gas ocupa el volum mínim Vmin a la temperatura T1 i a pressió alta. En este estat es transferix calor al cilindre des de la font de temperatura T1, fent que el gas s'expandixca. En expandir-se, el gas tendix a gelar-se, pero absorbix calor de T1 i manté el seu temperatura constant. El volum del gas aumenta produint un treball sobre el pistó. Ya que la temperatura permaneix constant durant esta part del cicle, el gas no canvia el seu energia interna i tota la calor absorbida de T1 es convertix en treball

T1=cte⇒dU=cv.dT=0⇒dQ1=dW1

Expansió adiabàtica

Expansió adiabàtica. L'expansió isotèrmica termina en un punt tal que el restant de l'expansió puga realisar-se sense intercanvi de calor. Esta expansió adiabàtica fa que el gas es gele fins a alcançar exactament la temperatura T2 en el moment en que el pistó alcança el punt màxim de la seua carrera i el gas alcança el seu volum màxim Vmax. Durant esta etapa tot el treball realisat pel gas prové de la seua energia interna, que és negativa perque disminuïx:

dQ2=0⇒−dU=dW2⇒−cv.dT=P.dv

Compressió isotèrmica

Compressió isotèrmica. Es posa en contacte en el cilindre la font de calor de temperatura T2 i el gas comença a comprimir-se, pero no aumenta la seua temperatura perque va cedint calor a la font freda. Durant esta part del cicle es fa treball sobre el gas pero, com la temperatura permaneix constant, l'energia interna no canvia i el treball és absorbit en forma de calor per la font T2:

T2=cte.⇒dU=cv.dT=0⇒−dQ3=−dW3⇒−P.dv=−dQ3
Diagrama P-v. Cicle de Carnot

Compressió adiabàtica

Compressió adiabàtica. La font T2 es retira en el moment adequat per a que durant el restant de la compressió el gas eleve la seua temperatura fins a alcançar exactament el valor T1 al mateix temps que el volum del gas alcança el seu valor mínim Vmin. Durant esta etapa no hi ha intercanvi de calor i el treball realisat sobre el gas es convertix en energia interna:

dQ4=0⇒dU=−dW4⇒cv.dT=−P.dv

Totes les transformacions són cuasiestáticas i reversibles. És dir, es produïxen a una velocitat sumament llenta, de manera que es considera que les transformacions són una successió d'infinits estats d'equilibri i totes elles poden realisar-se en sentit invers, inclós el mig exterior, que deu terminar en les mateixes condicions que tenia al principi.

No oblidem que el fi era obtindre el màxim rendiment, que com para qualsevol event, és la relació entre lo conseguit i lo que hi ha hagut que aportar per a obtindre-ho. En este cas entre el treball realisat pel sistema i la calor aportada al mateix:

η=WQ1=Q1−Q2Q1=1−Q2Q1

L'anterior és vàlida per a qualsevol cicle; per al de Carnot, els canvis de calor es produïxen en els dos processos isotèrmics:

Q1=R.T1.ln(v2v1)
Q2=R.T2.ln(v3v4)

En els adiabàtics:

(v2v3)γ−1=T2T1
(v1v4)γ−1=T2T1

Per lo tant:

v2v3=v1v4⇒v2v1=v3v4

Dividint membre a membre les dos primeres i tenint en conte esta última:

Q2Q1=T2T1

Per lo que es pot escriure per al rendiment del cicle de Carnot:

η=Q1−Q2Q1=1−Q2Q1=1−T2T1

Que és el màxim que pot obtindre's per a un cicle que es realisa entre dos fonts en estes temperatures. També es pot dir que el rendiment d'estes màquines aumenta quant major és la temperatura del foc calent T1 i menor la del foc fret T2.

Treball realisat

Per la Primera Llei de la Termodinàmica, en cada cicle la màquina realisa un treball mecànic dW igual a la calor dQ transferit de T2 a T1, lo que es pot comprovar usant les igualtats obtingudes en cada cicle:

dQ=dQ1+dQ3=dW1+dW3.

a on la segona igualtat s'obté d'1) i 3). Per un atre costat, l'estat del gas en terminar un cicle és el mateix que en començar-ho, per lo que el canvi de la seua energia interna deu ser zero:

dU1+dU2+dU3+dU4=0.

D'esta igualtat i d'1), 2), 3) i 4) es deduïx que dW2 + dW4 = 0. Per lo tant

dQ=dW1+dW3=dW1+dW2+dW3+dW4=dW

En este diagrama P-v en processos de cuasiequilibrio, el treball ve dau per l'àrea baix la curva.[4] L'àrea baix la curva A-B-C és el treball efectuat pel gas durant l'expansió i l'àrea baix la curva C-D-A és el treball realisat contra el gas en la compressió. L'àrea tancada per la trayectòria total del cicle A-B-C-D_A és la diferència entre els dos anteriors i representa el treball net efectuat durant el cicle i per lo dit anteriorment, igual a la calor intercanviada.


Referències

  1. ↑ L.A. Facorro Ruiz.(1989).Curs de Termodinàmica.pàgina 65
  2. ↑ Tampoc ací hi ha un únic acort. Segons els texts es poden trobar convenis distints. El més comú és que el treball és positiu quan és realisat pel fluído contra el mig exterior en una expansió i negatiu al rebut del mig en una compressió. Per a la calor és al revés, és positiu el que s'aporta al sistema i negatiu el que ix d'ell.
  3. ↑ Yunus A. Çengel & Michael A. Bols(1995).Termodinàmica. pàgina 263
  4. ↑ Yunus A. Çengel & Michael A. Bols(1995).Termodinàmica. pàgina 264