Lliura terranovense
La lliura terranovense o be lliura de Terranova va ser l'unitat monetària intermitent de la colónia britànica de Terranova des de 1829 fins a 1831 i des de 1841 fins a 1865, i va sorgir per a paliar l'escassea dels dólars de l'ancora de les Índies Occidentals Britàniques i després dels penics d'argent del chelin colonial. Equivalia a la lliura esterlina, per lo que es subdividía en 20 chelins o 240 penics i per això circularien a la parell pero per l'escassea de numerari de les de la metròpoli i a falta d'autorisació de falcar monedes pròpies, es varen produir fiches privades o tokens (en anglés).
Història
En l'illa de Terranova els vascs espanyols varen fundar cap a 1500 en l'est de la baïa de Placentia, en la costa meridional de l'illa, a Placencia com un establiment ballenero vasc estacional, de la mateixa manera que Port dels Vascs en l'extrem occidental, la península de Port au Port en la costa oest terranovense i en la punta Riche de l'extrem nòrdic a San Antonio o St. Anthony i des de 1550 en Balea Baya, Baïa de les Ballenes o Ret Bay en la costa labradoreña del estret de Belle Isle, que freqüentaven tots els anys fins a 1604 i en a on ya circulaven els reals espanyols peninsulars i a partir de 1535, els reals novohispanos també.
Ademés era visitada periòdicament per peixcadors portuguesos des de 1504 en lo que cridaven Sãm Johão —segons el primer registre de l'ubicació en dit any de l'establiment esporàdic— posteriorment es varen ser sumant peixcadors bretones i normandos del regne francés cap a 1527, en a on quan passaven les temporades de peixca en Sant Joan de Terranova circularia el real portugués i la lliura francesa fins que a partir de 1535 començaria a usar-se el real d'huit que escomençava a transformar-se en una moneda internacional.
El 5 d'agost de 1583, Sir Humphrey Gilbert va prendre possessió de l'assentament peixquer de Sant Joan —l'establiment anglés nortamericà més antic— per a la reina Isabel I d'Anglaterra, encara que va permanéixer sense població estable i per això varen tornar els peixquers d'atres nacions, per lo que començaria a usar-se novament els reals d'huit espanyols. L'expedició naval anglesa a Terranova del capità Bernard Drake va ocórrer en 1585, durant el començ de la guerra anglo-espanyola, que va capturar les flotes peixqueres lusità-hispanes i les va eliminar definitivament de la regió en 1604, lo que va produir un enorme èxit militar i financer per als anglesos.
El poblament europeu permanent va començar en la colónia propietària de la península d'Avalon per part del Regne d'Anglaterra des de 1610, posteriorment s'estendrien per la costa oriental de l'illa i circularien les monedes de la lliura esterlina. Els francesos varen colonisar la costa meridional de l'illa, començant pel costat oriental de la baïa de Placentia en a on varen repoblar de manera estacional a Placencia o Placentia en 1655, varen construir en 1662 el fort de Plaisance i es varen estendre pel nort de la mateixa, en a on circulaven com en el restant de Nova França, les escasses monedes de la lliura francesa i en especial, les resellades de la lliura colonial.[1]
Finalment els francesos varen perdre la colónia terranovense en les chicotetes illes meridionals de San Pedro y Miquelón en 1713 pel Tractat d'Utretch —les chicotetes illes series recuperades i que actualment conserven— conjuntament en la península acadiana o neoescocesa, que havia segut ocupada pels britànics a conseqüència de la guerra de la reina Ana des de 1710, i en el territori de la baïa d'Hudson, per lo que els mateixos varen passar a ser colónies britàniques i a utilisar les escasses monedes de lliura esterlina —ademés del real espanyol, el portugués, els rijksdaalders o táleros imperials neerlandesos i atres monedes estrangeres— i en especial les fraccionarias monedes colonials «del pi» d'argent i «jacobita» d'estany,[2] penics «de la rosa americana» i «d'Hibernia» de coure.[3]
En la península de Labrador, específicament en el seu llitoral atlàntic, els francesos a través de Louis Fornel varen fundar tres establiments a modo de señorío —que recent seria reconegut, despuix del seu decés en 1745, a la seua viuda Marie-Anne Barbel la qual repartiria l'herència en 1765, continuat el llegat comercial pel fill Jean-Louis Fornel— el primer es va erigir en Rigolet en 1735, prop d'una comunitat inuit i ubicat en l'Hamilton Inlet que conecta el llac Melville d'aigua dolça en la baïa Groswater, i els atres dos llocs comercials en 1743, un en Kaipokok en l'entrada de la baïa Kaipokok a 120 km noroest de l'anterior i l'atre ho va cridar Fort Esquimaux Baie en la desembocadura del riu North West en el fondo del llac de Melville a 230 km oesudoeste de Rigolet, i a partir de 1757 va canviar el nom a Fort Montagnais Point.
En el Tractat de París de 1763 els francesos varen recuperar les chicotetes illes de San Pedro y Miquelón pero, de la mateixa manera que el restant de Nova França, les illes de la Magdalena i l'illa d'Anticosti varen ser cedides als britànics i estos les anexionaron a la colónia de Terranova fins a 1774, any en que li les va transferir a la província de Quebec que va conservar dels francesos la península de Labrador que recent va repoblar Kaipotok per comerciants independents francocanadiense en 1785, encara que els misionero cristiàs de la Germandat de Moravia d'Herrnhut ya estaven instalats en Nain des de 1771, Okak des de 1776, Hopedale des de 1782, i quan aquella província es va dividir en dos, varen passar al Baix Canadà des de 1791 fins a 1809, data en que dita Costa de Labrador en les citades illes varen tornar a administrar-se des de Terranova. Totes estes colónies utilisaven en esta época les monedes de coure del chelin colonial «de voce populi», «de Pitt», «de Machin» i «del Barco» fins que començarien a escassejar.[4]
Posteriorment per carència de monedes de la lliura esterlina i per a competir en els dólars espanyols, es varen crear en 1822 les monedes d'argent del dólar de l'ancora de l'Amèrica britànica[5] pero al no tornar a falcar-se començarien a escassejar i va ser quan varen escomençar a produir-se en Terranova unes fiches privades monetiformes o tokens en 1829 fins a l'enviament des de la metròpoli dels penics d'argent del chelin colonial en 1831.[6]
En 1841 varen tornar a escassejar fraccionaris en l'illa i es varen falcar tokens de penics de coure que varen circular junt a paper moneda des de 1854 fins a 1865, quan la lliura isleña va ser remplazada pel dólar terranovense.[7]
Fiches privades o tokens
Per l'escassea de monedes circulants fraccionarias i per la falta d'autorisació real de falcar monedes pròpies, es varen produir de forma privada tokens en 1829 de 1⁄4 de penic o farthing de coure, per a paliar l'escassea de la lliura esterlina de la metròpoli i del dólar de l'ancora.[5]
Posteriorment es varen tornar a falcar per nova escassea fraccionaria, uns tokens de ½ penic terranovense en 1841, en 1846 i en 1860, totes en cecas privades en Sant Joan, i varen circular fins a 1865.[8]
Vore també
Referències
- ↑ Krause, 1995, p. 230.
- ↑ Krause, 1997, pp. 1105-1106.
- ↑ Krause, 1997, p. 1066.
- ↑ Krause, 1997, pp. 1068 i 1070.
- ↑ 5,0 5,1 Krause, 1991, p. 243.
- ↑ Krause, 1991, pp. 777 i 1135.
- ↑ Krause, 1991, pp. 273-274.
- ↑ Pick, 1990, p. s/d.
Bibliografia
- (1991).«Standard Catalog of Word Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:17ª ed.
- (1995).«Standard Catalog of World Coins. 17 th century edition 1601-1700».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:
- (1997).«Standard Catalog of World Coins. 18 th century edition 1701-1800».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:2ª ed.
- (1990).«Standard Catalog of World Paper Money: Specialized Issues».Colin R. Bruce II. Krause Publications.Estats Units d'Amèrica:6ª ed.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libra terranovense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.