Anar al contingut

Lliura de Nou Brunswick

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La lliura de Nou Brunswick o be lliura neobrunswiquesa va ser l'unitat monetària intermitent de la colónia britànica de Nou Brunswick des de 1820 fins a 1825 i des de 1837 (sol billets) i 1843 (en monetiformes i després monedes) fins a 1860. Va sorgir per a paliar l'escassea de numerari de la lliura esterlina en la primera etapa i del dólar de l'ancora de l'Amèrica britànica i de fraccionaris com els penics de coure i argent del chelin colonial en la segona etapa. Equivalia a la lliura esterlina i es subdividía en 20 chelins o 240 penics i per això circularien junts, i tenia una paritat en els dólars espanyols en una taxació d'Halifax, per lo que un dólar equivalia a cinc chelins brunswiquesos. En 1852 la lliura brunswiquesa va seguir el camí de la lliura canadenca, per lo que una lliura esterlina passava a ser equivalent a 1 lliura en quatre chelins i quatre penics brunswiqueses.

Història

La colónia francesa d'Acadia (actuals Nou Brunswick i Nova Escòcia) va començar a poblar-se d'europeus en l'ocupació de la chicoteta illa del riu Sainte-Croix des de 1604 a 1605, després en l'Acadia peninsular en la fundació de Port Royal en vora nort de la desembocadura del riu Annapolis des de 1605 i posteriorment en la part continental es va colonisar la ribera del Nepisiguit en 1619, per lo que des de l'inici de la seua població permanent varen començar a circular entre els seus habitants els dólars espanyols que eren internacionals i les escasses monedes de la lliura francesa,[1] pero en 1621 va caure en poder del Regne d'Escòcia i a on començarien a circular les monedes de la lliura escocesa.[2]

En 1625 es va erigir el Fort Pentagouet en les costes acadianes mainesas pero va ser ocupat pels anglesos en 1628 i en 1629 els francesos fortificaron l'illa de Cap Bretón o be illa Real (Île Royale, en francés), en 1631 varen recobrar de mans escoceses la part continental de la província acadiana en la fundació de Fort La Tour, en 1632 varen recuperar la Acadia peninsular en la seua capital Port Royal, en 1635 la costa oriental mainesa de la província acadiana, en el mateix any es va erigir el Fort Denys i en 1648 varen fundar un fort comercial en Miramichi, i d'esta manera varen tornar a usar-se les escasses lliures franceses.[1]

Els francesos varen perdre novament el territori d'Acadia en 1654 que es va transformar una atra volta en una colónia escocesa, per lo que tornaria la lliura d'eixa metròpoli fins a 1667,[2] any en que va ser recuperada —pero l'illa de Cap Bretón havia segut deshabitada en 1660— i varen colonisar en l'istme de Chignecto en els llocs comercials de Beaubassin i Sackville cap a 1672 i al voltant del riu Petitcodiac en la Acadia continental en la fundació del poble Li Coud cap a 1675, a on també varen escomençar a circular les escasses monedes de la lliura francesa[3] i les reciclades monedes fraccionarias de vellón de la lliura de les Colónies Franceses americanes.[4]

Durant la guerra del rei Guillermo en l'any 1689 —la guerra dels Nou Anys anglo-francesa en Amèrica— els anglesos varen usurpar Nova Escòcia que varen anexar a la seua colónia de Massachusetts i per això va començar a circular en paper moneda la seua lliura massachusettense.[5] En l'interior continental acadiano els francesos varen fundar en 1690 a Fort Nashwaak i pel tractat de Rijswijk de 1697, el rei anglés que també era el sobirà escocés va tornar la península neoescocesa als francesos, i d'esta manera va tornar a circular en Acadia la lliura colonial.[6]

Novament la península va ser usurpada pels ya renombrados britànics des de 1710, a conseqüència de la guerra de la reina Ana —la contrapartida anglo-francesa nortamericana de la guerra de successió espanyola en Europa— junt a les illes Real i Sant Joan. Dita ocupació va ser confirmada en 1713 pel Tractat d'Utretch, en a on tornaria a adoptar-se a falta de numerari la lliura massachusettense fins a 1722,[5] perque aplegarien les peces fraccionarias «de la rosa americana» i «d'Hibernia» del chelin colonial.[7]

Les illes Real i Sant Joan varen ser l'excepció del tractat i tornarien a ser poblades per francesos en 1713 la primera i en 1720 la segona, per la fundació de Port La-Joye —prop de l'actual Charlottetown— que va començar a poblar-se de grangers acadianos per tota l'illa, en la península acadiana en la chicoteta illa Miscou del nort continental de la província es va fundar Caraquet en 1731 i en 1734 l'illa Sant Joan va passar a dependre de la colónia de l'illa de Cap Bretón, en a on circulaven també les lliures colonials franceses.[8]

El Tractat de París (1763) li va adjudicar als britànics tota la Nova França en el remanente continental d'Acadia o Nou Brunswick i va confirmar l'anterior ocupació pels britànics de la colónia de Nova Escòcia que havien anexionado l'illa Sant Joan en 1758, fins que està en 1769 va formar una colónia separada que canviaria el seu nom en 1798 pel de «colónia de l'illa del Príncip Eduardo» (Colony of Prince Edward Island, en anglés). En esta etapa seguien circulant els dólars espanyols, pero varen començar a aplegar algunes monedes de la lliura esterlina i principalment les peces fraccionarias dels penics de coure «de voce populi», «de Pitt», «de Machin» i «del barco» del chelin colonial angloamericà fins que començarien a escassejar[9] i per lo que va començar a emetre paper moneda en 1820.[10]

El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (nom usat des de 1808) va adoptar el patró ore en 1821 i en quant varen començar les guerres d'independència hispanoamericanes, escomençaria a agotar-se la font del dólar espanyol.[11] La forma en que va intentar atraure a l'àmbit del seu lliura esterlina, va ser crear el dólar britànic colonial en paritat en el dólar espanyol i abdós en la lliura, i aixina va sorgir en 1822 el dólar de l'ancora de l'Amèrica britànica que va circular en Nou Brunswick pero a falta de nous acunyament també començaria a escassejar en els següents anys.[12]

En 1825 es va fer obligatori l'us de la lliura esterlina en tot l'Imperi britànic,[13] encara que en una paritat en el dólar espanyol que no va tindre èxit, sumat a que la cantitat que ingressava era mínima, i per lo que varen començar a aparéixer de forma privada i anònima els penics de coure «de ferrer» o blacksmith token angloamericàs i la metròpoli va començar a manar a les possessions americanes uns penics d'argent colonials en 1831 i per a que tingueren més èxit varen canviar la paritat antedicha en 1838 i que consistiria que un dólar espanyol equivaldria a quatre chelins en dos penics.[14]

No obstant, en la colónia de Nou Brunswick seguia usant-se la taxació d'Halifax que consistia que un dólar equivalia a cinc chelins. Per a paliar la carència de numerari va tornar a emetre billets en 1837 i a la falta de fraccionaris també varen escomençar a falcar fiches oficials monetiformes o tokens propis en 1843, posteriorment varen canviar la paritat a la de la lliura canadenca en 1852, en el qual la lliura esterlina passava a ser equivalent a una lliura en quatre chelins i quatre penics brunswiqueses. En 1854 es varen falcar les primeres monedes de la colónia i varen circular fins que va canviar la seua moneda al dólar de Nou Brunswick en 1861.[15]

Billets

El recent fundat Banc de Nou Brunswick va introduir per primera volta paper moneda en l'any 1820, en vàries denominacions: 5, 7 i 10 chelins, i 1, 3 , 5, 7, 10 i 25 lliures neobrunswiquesas, que varen ser emesos fins a 1860 i tenien impresa la paritat en dólars.[10]

En 1837 dos bancs més varen ser autorisats per a emetre billets en les mateixes denominacions com El Commercial Bank of New Brunswick fins a 1860 i el Banc de Fredericton pero solament fins a 1838. Posteriorment varen ser permesos dos bancs més com el Central Bank of New Brunswick des de 1847 fins a 1860 (també en el valor imprés en dólars) i des de 1852 —quan la lliura esterlina passava a ser equivalent a 1 lliura en quatre chelins i quatre penics brunswiqueses— el Charlotte County Bank va emetre fins a 1859.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Krause, 1995, pp. 228, 231-232 i 236-238.
  2. ↑ 2,0 2,1 Krause, 1995, pp. 998-1001.
  3. ↑ Krause, 1995, pp. 228-246.
  4. ↑ Krause, 1995, p. 230.
  5. ↑ 5,0 5,1 Newman, 2008, p. 183.
  6. ↑ Krause, 1995, p. 231.
  7. ↑ Krause, 1997, p. 1066.
  8. ↑ Krause, 1997, p. 236.
  9. ↑ Krause, 1997, pp. 1066, 1068 i 1070.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Pick, 1990, p. s/d.
  11. ↑ Krause, 1991, pp. 201-202.
  12. ↑ Krause, 1991, p. 243.
  13. ↑ Krause, 1991, p. 159.
  14. ↑ Krause, 1991, pp. 777 i 1135.
  15. ↑ Krause, 1991, p. 275.

Bibliografia

  • (1991).«Standard Catalog of World Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:17ª ed.
  • (1995).«Standard Catalog of World Coins. 17 th century edition 1601-1700».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:
  • (1997).«Standard Catalog of World Coins. 18 th century edition 1701-1800».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:2ª ed.
  • (2008).«The Early Paper Money of America».Krause Publications.Iola (Wisconsin):5.ª ed.
  • (1990).«Standard Catalog of World Paper Money: Specialized Issues».Colin R. Bruce II. Krause Publications.Estats Units d'Amèrica:6ª ed.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lliura_de_Nou_Brunswick&oldid=1414806»