Llengua de senyes japonesa

La llengua de senyes japonesa (日本手話 Nihon Shuwa?), també coneguda per l'acrònim LSJ, és la llengua de senyes dominant en Japó i és un idioma natural, com l'idioma japonés parlat.
Població
Hi ha 304 000 persones sordes i en problemes d'oïment que tenen més de 18 anys en Japó (2008). No obstant, no hi ha una font específica sobre el número d'usuaris de LSJ per la dificultat de distinguir quí són els usuaris de LSJ i els qui usen un atre tipo de sistemes de comunicació, com Taiou Shuwa i Chuukan Shuwa . Segons l'Associació Japonesa d'Estudis de la Llengua de Senyes,[1] el número estimat d'usuaris de LSJ és d'al voltant de 60 000 en Japó.
Història
En 1862, el shogunato Tokugawa va enviar emissaris a vàries escoles europees per a sorts, pero la primera escola per a sorts es va establir fins a 1878 en Kyōto.
Fins a 1948, els chiquets sorts no estaven obligats a assistir a l'escola o rebre una educació formal.[2]
En la segona mitat del XX, es va produir un canvi cultural sotil en les opinions sobre els sorts en Japó. El concepte de llarga estància en la societat que "sort" solament significa "persones que no poden sentir" emfatisa una discapacitat física com a part d'un model de malaltia biomèdica; no obstant, açò va ser reemplaçat gradualment per un paradigma llaugerament diferent. Les "persones sordes" es varen identificar en major freqüència com "persones que usen la llengua de senyes japonesa". En atres paraules, el model de discapacitat biomèdica va començar a ser llentament desplaçat per un paradigma sociocultural o l'us de LSJ.[3]
La Federació Japonesa de Sorts ha treballat en llent èxit en els esforços per a millorar les oportunitats de comunicació per als redactors l'idioma principal dels quals és la LSJ.[4]
L'estat canviant de la LSJ i els sorts en Japó és un procés llent; Pero hi ha aspectes destacats. Per eixemple, LSJ té un defensor entre la família imperial. Kiko, la princesa Akishino ha estudiat LSJ i és una intérpret capacitada en llengua de senyes.[5] Ella assistix al concurs de llengua de senyes per a estudiants de secundària que se celebra cada agost, i alaba a les mares que crían chiquets en problemes auditius cada decembre. En octubre de 2008, va participar en la 38.ª Conferència Nacional de Dònes Sordes.[6] També signa en reunions informals per a sorts.[7]
La comunitat sorda va recolzar l'aprovació de la Llei de Llengua de Senyes proposta.[8] La "Llei bàsica per a persones en discapacitat" es va promulgar en 2011. Esta llei reconeix a la llengua de senyes com un idioma.[9]
Intérprets
La llenta integració de la LSJ en el context de la cultura japonesa ha segut acompanyada per una expansió del número d'intérprets de la llengua de senyes:
- 1991: S'establix l'Associació Japonesa d'Intérprets de la Llengua de Senyes (AJILS).
- 1997: Còdic d'ètica dels intérprets de llengua de senyes establit per AJILS.
- 2002: La Federació Japonesa de Sorts i l'Associació Nacional d'Investigació per a l'Interpretació de la Llengua de Senyes varen establir l'Institució Nacional de Capacitació de Llengua de Senyes.
En 2006, el govern japonés va modificar la Llei de respal a l'independència de les persones en discapacitat. Els estatuts d'esta llei encoraja als governs locals a aumentar el número i l'us d'intérprets de LSJ.[10]
Atres térmens de signes en Japó
La Llengua de Senyes Japonesa a sovint es confon en un atre llenguage codificat manualment per a comunicar-se que s'usa en Japó. El llengua de senyes japonés és un idioma evolucionat naturalment, i com qualsevol atre idioma té les seues pròpies estructures llingüístiques. Els sistemes manuals per a expressar un idioma parlat a sovint conduïxen a estructures no gramaticals i oracions incompletes tant en el llengua parlat com en el de senyes. En Japó, hi ha tres tipos de térmens de senyes:[11][12]
- Nihon Shuwa (LSJ: llengua de senyes japonesa) és una llengua natural construït per fonologia, morfologia, sintaxis i semàntica úniques, com tots els idiomes.
- Taiou Shuwa (japonés codificat manualment o comunicació simultànea) Taiou Shuwa són els signes corporals culturals del idioma japonés. En atres paraules, Taiou Shuwa no és una llengua de senyes, sino part del idioma japonés.
- Chuukan Shuwa (Bimodal) Chuukan Shuwa combina LSJ en la gramàtica del idioma japonés.
Una llengua de senyes entre els térmens de senyes és sol LSJ . No obstant, eixos tres tipos de térmens de signes es denominen "Shuwa (senyes)" àmpliament en Japó.
Les llengües de signes de Coreja i Taiwan compartixen alguns signes en la LSJ, tal volta per la transferència cultural durant el periodo d'ocupació japonesa. LSJ té aproximadament un 60% de similitut lèxica en el llengua de senyes taiwanés .[13]
Educació per a sorts
L'actual Escola de la Prefectura de Kyoto per a Cegos (japonés: 京都府立盲学校) va ser primera escola per a sorts fundada en Japó en 1878.[14] En eixe llavors s'ensenyava als cegos i sorts en un mateix lloc. La persona que va dissenyar un sistema estructurat per a ensenyar llengua de senyes basat en el silabario japonés va ser el professor Tashiro Furukawa, a qui se li va assignar primer tres chiquets cegos. El seu sistema va funcionar i hui en dia li'l coneix com el creador de LSJ.[15]
El conflicte sobre la definició de LSJ i Taiou Shuwa continua i afecta l'educació dels sorts.[16][17] En la década de 1990, els chiquets sorts es veen obligats a parlar i se'ls prohibia usar llengua de senyes moltes atres escoles per a sorts. En el método de comunicació total, els mestres usen totes les ferramentes de comunicació, com el llengua parlat, el llengua escrit i la comunicació simultànea, per a que coincidixca en cada chiquet sort. Ademés, el signado es va estendre en Japó en eixe moment, pero el signado es va usar junt en el parla, cridat Taiou Shuwa.
Fins a 1945, despuix de la Guerra del Pacífic, el govern no va voler invertir ni sistematisar l'educació per a sorts. Per lo que els sorts només depenien la seua educació en temples privats i escoles. Segons varis testimonis,abans podies educar-te només si tenies molts diners, no treballaves com a mà d'obra en la teua família ni mantenies a algú.[18]
En 2003, l'Associació de Pares i Chiquets Sorts de Japó va fer una declaració de reparació de drets cívics cridada "Els chiquets sorts varen ser violats els seus drets de prendre una igualtat educativa". Varen solicitar als mestres que poden ensenyar LSJ en totes les escoles, i també varen exigir que la classe de canvi LSJ per a totes les universitats otorgue una llicència per a mestres de sorts. No obstant, la Federació Japonesa de Sorts va dir que "existix la possibilitat d'infringir els drets humans per la distinció de dos métodos de comunicació en els usuaris de LSJ i Taiou Shuwa".
En alguns acorts en l'opinió de l'Associació de Pares i Chiquets Sorts de Japó. Finalment, la Federació d'Associacions d'Advocats de Japó va preparar una "Opinió per a exigir que s'enriquixca l'educació de signes", i varen escriure "signe" en el paper en lloc de LSJ. La declaració no tindria el poder d'agregar la menció de que els mestres poden ensenyar en LSJ en totes les escoles per a sorts. Actualment, LSJ s'usa solament en una escola privada en Tòquio, Meisei Gakuen, i les atres escoles per a sorts usen atres métodos de comunicació.
Educació bilingüe per a sorts en Japó
Educació bilingüe per a sorts apunta a adquirir LSJ i llenguage escrit. Alguns pares seleccionen també una atra modalitat del llenguage en llengua de senyes, com el llenguage parlat, per a comunicar-se en els seus fills. Alguns pares també elegixen usar atres ferramentes, implants coclears i audífons, per als seus chiquets sorts en llengua de senyes. Pel que fa a l'educació per a sorts, l'us de signes va ser citat en els estudis, ya que evita l'adquisició del llenguage escrit durant molt temps.
No obstant, artículs recents[19] varen informar que els chiquets que parlen en fluïdea el primer idioma tenen la capacitat d'adquirir un segon idioma, com uns atres estudiants d'idiomes estrangers, encara que les modalitats són diferents. Per lo tant, lo més important és adquirir fluïdea en el primer idioma. La tasca futura és pensar en cóm fer un pont entre el llengua de senyes japonés i el llenguage escrit en l'educació bilingüe.
En Japó, l'educació bilingüe s'ha impartit en l'escola pública (Tatsunoko Gakuen) des de 1999 i en l'escola (Meisei Gakuen) des de 2009.[20]
La National University Corporation Tsukuba University of Technology (en japonés: 筑波技術大学 Hepburn: Tsukuba Gijutsu Daigaku), o NTUT és l'única universitat en Japó que s'enfoca en l'educació d'estudiants en discapacitat, siga de tipo sordera o ceguera.[21]
Llei
En 2011, el 29 de juliol es va establir la primera llei de signes sobre "llengua" com a acte per a les persones en discapacitat, i es va anunciar el 5 d'agost.[22] Despuix d'açò, la llei va ser promulgada i reconeguda com una forma de llengua per llei en Japó.
En 2013, es va establir la primera llei del llengua de senyes[23] en la prefectura de Tottori . "Sign is is language", la llei va ser escrita. A partir de llavors, la llei de signes es va estendre per tot Japó en l'escala de la prefectura. Actualment, existixen objectius per a establir la llei del llengua de senyes a nivell nacional. No obstant, hi ha dos posicions conflictives[24][25] sobre la llei de signes. Eixes lleis de signes no varen ser escrites com LSJ . Una posició va afirmar que és perillós enganyar que el llengua de senyes inclou no solament LSJ , sino també Taiou Shuwa (japonés codificat manualment o comunicació simultànea ), Chuukan Shuwa (Contact Sign). L'atre va afirmar que en establir la llei del llengua LSJ , és fàcil discriminar a molts usuaris de signes diferents.
Difusió entre l'audiència
L'interés en la llengua de senyes entre la població escoltant de Japó ha aumentat, en numerosos llibres publicats ara dirigits a la població escoltant , un programa de televisió semanal que ensenya LSJ i la creixent disponibilitat de classes d'escola nocturna per a que l'audiència deprenga LSJ. Hi ha hagut varis drames de televisió, inclós Hoshi no Kinka (1995), en el que les senyes han segut una part important de la trama, i els drames de llengua de senyes ara són un gènero menor en la televisió japonesa.
La molt aclamada película de 2006 Babel, dirigida per Alejandro González Iñárritu i nominada a múltiples premis de l'Acadèmia, també va presentar a LSJ com un element important de la trama. L'actriu escoltant Rinko Kikuchi va rebre una nominació a Millor actriu de repartiment pel seu paper de signante en esta película.
En Japó, es varen arreplegar al voltant de 40,000 firmes, incloses les persones sordes i escoltants, per a subtitular l'escena en Babel parlada en japonés per a l'audiència sorda.[26]
La película de drama escolar d'anime " A Silent Voice " (en japonés: 聲 の 形 Hepburn: Koe no Katachi, lit. The Shape of Voice ), llançat en 2016, presenta a un prominent personage sort que parla LSJ, Shōko Nishimiya. Va ser produït per Kyoto Animation, dirigida per Naoko Yamada, escrita per Reiko Yoshida, i va presentar dissenys de personages de Futoshi Nishiya . Es basa en el mànega del mateix nom escrit i ilustrat per Yoshitoki Ōima . La película es va estrenar en Japó el 17 de setembre de 2016.
La série d'anime romàntica "Signes d'Afecte" (en japonés: ゆびさきと恋々 Hepburn: Yubisaki to Renren), llançat en giner de 2024, presenta a una protagonista sorda de naiximent anomenada Yuki que és universitària, va estar en un colege només per a sorts i parla LSJ. Va ser produït per Ajia-do Animation Works, i es basa en el mànega Yubisaki to Renren escrit per Suu Morishita.[27]
Elements
Com en atres llengües de senyes, LSJ (generalment cridat simplement 手 話shuwa, "parlar en les mans") consta de paraules o signes, i la gramàtica en la que es junten. Els signes de LSJ poden ser substantius, verps, adjectius o qualsevol atra part d'una oració, inclosos els sufixos que indiquen temps, negació i partícules gramaticals . Els signes consistixen no solament en un gest manual, sino també en mouthing (口話 kōwa?, "mouth talk") (pronunciar una paraula japonesa estàndar en o sense emetre un sò). El mateix signe pot assumir un de dos significats diferents pero semánticamente relacionats, com per eixemple en "llar" i "casa", segons la seua articulació . Una atra part indispensable de molts signes és l'expressió facial.

Ademés dels signes i la seua gramàtica, LSJ es complementa en yubimoji (指文字 "lletres en els dits"?) , una forma de deletreo en les mans , que es va introduir des dels Estats Units a principis del XX, pero s'usa en menys freqüència que en el llengua de senyes nortamericana. Cada yubimoji correspon a un kana, com ho ilustra el silabario LSJ. L'ortografia dels dits s'usa principalment per a paraules estrangeres, llinages i paraules inusuals. Pantomime (身振り miburi?, "gest") s'utilisa per a cobrir situacions a on els signes existents no són suficients.
Perque, de la mateixa manera que el japonés estàndar del que deriva en part, LSJ està fortament influenciat pel complex sistema d'escritura japonés, dedica especial atenció al llengua escrit i inclou elements dissenyats específicament per a expressar kanji en signes. Per a concisión o desambiguación, s'associen signes particulars en certs kanji, noms de llocs i, a voltes, llinages. Escritura de dits (空書 kūsho?, "escritura aérea") (traçat de kanji en l'aire) també s'usa a voltes per a llinages o llocs, com en japonés parlat.
Eixemples de signes
-
Un sustantiu: "bicicleta"
-
Un verp: "ser"
-
Un caràcter chinenc: "mig" (中 naka, chū?)
-
Una partícula gramatical: final interrogatiu d'oracions
Notes
- ↑ Itida, I. Japanese Association for Sign Language Studies. The Estimated Population of Japanese Sign Language Users. Retrieved June, 2001.
- ↑ Monaghan, Leila Frances. (2003). Many Ways to be Deaf: International Variation in Deaf Communities, p. 211 en Google Libros
- ↑ Nakamura, Karen. (2006). Deaf in Japan: Signing and the Politics of Identity, p. 9, citing Kimura, Harumi and Yasuhiro Ichida. 1995. "Roubunka Sengen" (An Explanation of Deaf Culture), Gendai Shisou, Vol. 23, No. 3, pp. 354–399.
- ↑ Nakamura, Karen. oxfordjournals. org/content/5/1/17. abstract "Resistance and Co‐optation: the Japanese Federation of the Deaf and its Relations with State Power". Social Science Japan Journal (SSJJ) (2002) Vol. 5, No. 1, pp. 17–35.
- ↑ Valpy, Michael. today/20120718184645/http://v1. theglobeandmail. com/servlet/story/RTGAM.20090627. escenic_1199494/BNStory/National/MICHAEL+VALPY? pageRequested=all "The emperor and the tennis pro". Globe and Mail (Canada). June 27, 2009.
- ↑ Imperial Household Agency. kunaicho. go. jp/e-about/activity/activity03. html Their Imperial Highnesses Prince and Princess Akishino
- ↑ blogspot. com/2010/09/princess-kiko-chats-with-deaf-soccer. html "Princess Kiko chats with Deaf soccer players in sign language after film show"
- blogspot. com/2010/09/princess-kiko-chats-with-deaf-soccer. html Archivat el 8 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine.. Deaf Japan News. September 7, 2010.
- ↑ blogspot. com/2010/11/deaf-community-requests-enactment-of. html "Deaf community requests enactment of the sign language law"
- blogspot. com/2010/11/deaf-community-requests-enactment-of. html Archivat el 8 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine.. Deaf Japan News. November 15, 2010.
- ↑ jfd. or. jp/en/2011/09/16/pid1488 "Sign Language Stated in Law!" at jfd. or. jp; excerpt, "Every person with disabilities, wherever possible, shall be ensured opportunities to choose his or her language (including sign language) and/or other means of communication, and the expansion of opportunities to choose his or her means of acquiring or utilizing information shall be promoted."
- ↑ Saru#i, Junko and Yuko Takeshita. oecd. org/dataoecd/32/42/41519261. pdf "Tingues Linguistic Issues in Japan: The Impact of Globalization". oecd. org/pages/0,3417,en_36734052_36734103_1_1_1_1_1,00. html Organization for Economic Co-operation and Development
- ↑ Kimura, H. (2011). 日本手話と日本語対応手話(手指日本語)―間にある「深い谷」.
- ↑ «kinokuniya. co. jp/f/dsg-01-9784903690797 日本手話と日本語対応手話(手指日本語)―間にある「深い谷」» (en ja). 紀伊國屋書店ウェブストア. Consultat el 19 d'octubre de 2019.
- ↑ Fischer, Susan (2010). google. com/books? id=xI0uqGyrsN8C&pg=PA501 Variation in East Asian Sign Language Structures, p. 501.
- ↑ «kyoto-be. ne. jp/mou-s/cms/? page_id=3270 校長挨拶» (en japonés). Consultat el 2024-1-25.
- ↑ Gertz, Genie; Boudreault, Patrick (2016). The SAGE Deaf Studies Encyclopedia (en anglés), SAGE. ISBN 9781452259567.
- ↑ «com/books/%E6%97%A5%E6%9C%AC%E6%89%8B%E8%A9%B1%E3%81%A8%E3%82%8D%E3%81%86%E6%95%99%E8%82%B2/ 日本手話とろう教育 | 生活書院». seikatsushoin. com. Consultat el 19 d'octubre de 2019.
- ↑ Kwak, J. (2017). 日本手話とろう教育. Seikatsushoin.
- ↑ Nakamura, Karen (2006). Deaf in Japan: Signing and the Politics of Identity (en anglés), Cornell University Press, pp. 39-42. ISBN 080147356X.
- ↑ Mayberry, I. R. (n. d.). First-language acqui- sition after childhood differs from second- language acquisition. Journal of Speech and Hearing Research, 36, 1258-1270. Retrieved December, 1993.
- ↑ meiseigakuen. ed. jp/wysiwyg/file/download/1/189 «History of Japanese Deaf Education».Meisei Gakuen.
- ↑ «tsukuba-tech. ac. jp/english/index. html Primary Goals of the University» (en anglés). Tsukuba University of Technology.
- ↑ «jfd. or. jp/en/ Japanese Federation of the Deaf | JFD's English Website» (en en-us). Consultat el 20 d'octubre de 2019.
- ↑ . tottori-pref. j-server. com. Consultat el 20 d'octubre de 2019.
- ↑ Mori, S., & Sasaki, N. (2016). 手話を言語と言うのなら. Hitsuji-syobou.
- ↑ «hituzi. co. jp/hituzibooks/ISBN978-4-89476-829-1. htm ひつじ書房 手話を言語と言うのなら 森壮也・佐々木倫子編». www. hituzi. co. jp. Consultat el 20 d'octubre de 2019.
- ↑ «asahi. com/culture/movie/TKY200704280240. html yonmannin shomei haikyu ugokasu» (en japonés). asahi. asahi. Consultat el 13 de febrer de 2017.
- ↑ Trejo Mosquera, Amílcar. «crunchyroll. com/es-es/news/latest/2023/7/5/a-sign-of-affection-manga-signals-tv-anime-adaptation A Sign of Affection tindrà adaptació a l'anime», Crunchyroll News, 2023.
Referències
- pref. kagawa. jp/shogaihukushi/b-free/tyokaku/cont/21_22. html Chokaku Shogaisha Rikai no Tame
- pref. kagawa. jp/shogaihukushi/b-free/tyokaku/cont/21_22. html Archivat el 7 de març de 2009 archivat en Wayback Machine., Lloc de la Prefectura de Kanagawa, accedit el 27 d'agost de 2009 Plantilla:Ja
- (2004) Nyūmon - Shin Shuwa Kyōshitsu - Kōsei Rōdōshō Hōshiin Iōsei Kōza - Nyūmon Katei Taiyō (en japonés), Zenkoku Shuwa Kenshū Senta-. ISBN 978-4-902158-11-3. (2004) Nyūmon - Shin Shuwa Kyōshitsu - Kōsei Rōdōshō Hōshiin Iōsei Kōza - Nyūmon Katei Taiyō (en japonés), Zenkoku Shuwa Kenshū Senta-. ISBN 978-4-902158-11-3. (2004) Nyūmon - Shin Shuwa Kyōshitsu - Kōsei Rōdōshō Hōshiin Iōsei Kōza - Nyūmon Katei Taiyō (en japonés), Zenkoku Shuwa Kenshū Senta-. ISBN 978-4-902158-11-3.
- Monaghan, Leila Frances. (2003) Moltes formes de ser sort: variació internacional en les comunitats sordes . Washington, DC: Gallaudet University Press. ISBN 9781563681356; worldcat. org/title/many-ways-to-be-deaf-international-variation-in-deaf-communities/oclc/248814292 OCLC 248814292
- Nakamura, Karen. (2006) Sorts en Japó: la firma i la política d'identitat . Ítaca: Cornell University Press. ISBN 9780801443503; ISBN 9780801473562; worldcat. org/title/deaf-in-japan-signing-and-the-politics-of-identity/oclc/238810838 OCLC 238810838
Enllaços externs
- archive. org/web/20040925034012/http://jasl. jp/ Associació Japonesa de Llingüística de Signes (JASL)
- tgs. co. jp/signlist/signlist. htm 手 話 教室 (lliçons i diccionari de JSL en llínea, en japonés)
- wikisign. org/wiki/Langue:Signes_du_Monde#Japon Diccionaris LSJ en llínea
- kyoto-be. ne. jp/ed-center/gakko/jsl/ Sitie web del Centre d'Educació de la Prefectura de Kyoto en explicacions en anglés
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua de señas japonesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.