Llac Curcio
El llac Curcio (curtilacus segons Sext Pompeyo Festo; en llatí, lacus Curtius) és un espai sagrat aproximadament en la mitat del vell Fòrum Romà.[1][2] Hui és de chicotet tamany, està reblit i té per damunt paviment en pedra antiga. Està rodejat per un enreixat de prop, a on es troba un brocal de pou redonejat cridat «puteal» i varis altars. Un relleu en marbre que data provablement de l'época de César va ser descobert prop de 1553, i representa el héroe Curcio llançant-se a l'abisme. Històricament, és prop del llac Curcio a on Galba va ser assessinat en l'any 69 pels soldats del seu guàrdia.[3]
Els antics romans creïen que era un alvenc infinit. No es coneix de forma precisa quin va ser el seu significat en la primerenca història romana i igualment ho va anar fins a l'últim periodo de la República. En qualsevol cas, el nom del llac sembla estar relacionat en la Gens Curtia, important i antiga família romana d'orige sabino.
De qualsevol forma, el lloc rebia certa veneració en la Roma antiga, i posseïx una llegenda, transmesa per diversos autors, en especial importància de Tito Livio[4] i de Varrón, sobretot del primer. La llegenda conta que Roma s'enfrontava a un perill quan un oràcul va afirmar que podia superar-se només quan la ciutat llançara allò de més valor. Un jove, M. Curcio (membre de la Gens Curtia), va entendre que lo més valiós en Roma era la força de la joventut, aixina que es va entregar a l'abisme, montat a cavall i totalment armat. La terra es va tancar sobre ell i Roma es va salvar.[5]
Tito Livio oferix una versió alternativa. Diu que el llac Curcio hauria rebut el seu nom de Metio Curcio, un ginet sabino que va cavalcar cap a ell, o va caure dins, mentres estava lluitant contra Rómulo, durant la guerra derivada del rapte de les sabinas. El llac seria un pantà en que hauria quedat arrinconado el rei sabino Metio Curcio, qui hauria caigut allí en el seu cavall i eixiria en dificultat.[6]
Una tercera versió la dona Varrón, en el seu estudi sobre l'orige dels noms de llocs romans. Menciona l'existència de tradicions romanes múltiples, la caiguda de Metio Curcio i atres dos versions.[7] Segons una, l'abisme s'hauria obert, i els oràculs haurien dit que els deus volien sacrificar allí a un ciutadà. Marque Curcio s'hauria llançat a cavall i armat, oferint aixina un sacrifici de lo que Roma apreciava més, el seu eixèrcit jovenil. L'última versió evocada per Varrón no apela a lo sobrenatural: en eixe lloc hauria caigut un raig, imprimint la marca de Júpiter, per lo que el Senat va ordenar al cònsul del 445 a. C. Cayo Curcio que tancara este lloc, que s'havia convertit en sagrat.[8]
La versió heròica que consagrava a Marco Curcio que Livio datava en el 362 a. C.[9] va ser assumida en gran part pels autors llatins.[10]
-
Emplaçament commemoratiu del llac Curcio en el Fòrum Romà -
Estela trobada en el Fòrum Romà, en les proximitats del llac Curcio
Vore també
Referències
- ↑ Filippo Coarelli, traduït de l'italià al francés per Roger Hanoune, Guide archéologique de Rome, edició original italiana de 1980, Hachette, 1998, ISBN 2012354289, p. 56
- ↑ Pietro Romanelli, Li forum romain, traducció al francés d'Olivier Guyon, Istituto Poligrafico dello Stato, Roma, 1967, p. 37
- ↑ Plutarco, Vida de Galba, 31
- ↑ Llibre VII.6
- ↑ (2003) Public Portents in Republican Rome, L'ERMA vaig donar BRETSCHNEIDER, pp. 39–. ISBN 978-88-8265-240-1.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, llibre I, 42; Plutarco, Vida de de Rómulo; Tito Livio, Història romana, llibre I, 13.
- ↑ Varrón, De lingua llatina, VI, 148-150
- ↑ Dión Casio, Fragments, VII, 69
- ↑ Livio, Història romana, Llibre VII, 6
- ↑ Dión Casio, Fragments, llibre VII, 69; Sext Pompeyo Festo, De la signification dones mots, llibre III; Lucio Ampelio, Liber memorialis, XX
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Curcio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.