Lisítoe
En la mitologia grega, Lisítoe (Λυσιθόη) o Lisitea (Λυσιθέα) són dos noms femenins que provablement es corresponguen al mateix personage.
Com Lisítoe
Segons referia Juan Lido, el història nos mostra l'existència de sèt Heracles, ratificant que el primer d'ells va ser fill de Zeus i Lisítoe, una filla d'Oceà.[1]
Segons conte Cicerón, de Lisítoe i el Júpiter (Zeus) més antic va nàixer l'Heracles també més antic, que va ser qui es va enfrontar en Apolo per un trípode:
«Aun cuando a mi m'agradaria saber qué Hércules particular és el que nosatres venerem; puix els estudiosos dels escrits esotèrics i recónditos nos parlen de varis Hércules, sent el més antic d'ells el fill de Júpiter, és dir, del Júpiter aixina mateix més antic, puix trobem varis Júpiter també en els primitius escrits dels grecs. ¡Aixina, puix, este Júpiter i Lisítoe varen ser els pares del Hércules este de qui se nos diu que va tindre una querella en Apolo per un trípode! Se nos parla d'un atre d'Egipte, fill del Nilo, del que es diu compiló els llibres sagrats de Frigia. Un tercer procedix dels De Mensibus del Monte Anada, que oferixen sacrificis en la seua tomba. El quarto és fill de Júpiter i Asteria, la germana de Latona; és venerat principalment en Tir, i es diu que va ser el pare de la nimfa Cartago. Hi ha un quint Hércules en l'Índia, cridat Belos. El sext és el nostre amic, el fill d'Alcmena, el progenitor del qual va ser Júpiter, és dir, el Júpiter número tres, ya que, vaig a explicar ara, la tradició nos parla també de varis Júpiter».[2]
El Pseudo-Apolodoro senyalava sobre la disputa que Heracles, atacat per una greu malaltia com a castic per haver matat a Ífito, va consultar al Oràcul de Delfos per a saber cóm curar-se. Pero la Pitia no li va respondre, i Heracles va intentar saquejar el temple i dur-se el trípode, per a lo que va tindre que enfrontar-se en Apolo. Llavors, Zeus va llançar un raig entre els dos i va detindre aixina la baralla.[3] A continuació, segons Higino, el mateix Zeus va manar a Apolo que responguera a la consulta de Heracles, encara que no volguera.[4]
Com Lisitea
En les escritures pseudoclementinas se nos diu que en Lisitea, filla d'un tal Eveno, Zeus va engendrar a un tal Helé.[5] Provablement es tracte d'una corrupció per Lisítoe, ya que els texts pseudoclementinos estan molt mal conservats. Poguera corregir-se per «en Leda, esposa de Tindáreo, Zeus va engendrar a Helena», encara que no hi ha res segur. També cap la possibilitat de que es tracte d'una variant que no s'ha conservat a dia de done. Siga lo que anara els manuscrits a voltes confonen les grafies de Lisitea i Lisítoe.
Du el nom de Lisitea un dels satèlits chicotets del planeta Júpiter. Lisitea té 39 quilómetros de diàmetro, orbita a una distància d'11,7 millons de quilómetros de Júpiter i completa el seu gir en 259 dies.
Referències
- ↑ Juan Lido: Sobre els mesos (Περὶ τῶν μηνών; De Mensibus), IV, 72.
- ↑ Cicerón: Sobre la naturalea dels deus (De natura deorum), III, 42.
- Sobre la naturalea dels deus: text espanyol en PDF.
- III: text llatí en Wikisource.
- Sobre la naturalea dels deus: text espanyol en PDF.
- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica.
- II, 6, 1 - 4: text francés.
- II, 6, 2: text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James Frazer en la Loeb Classical Library.
- II, 6, 2: text grec en Wikisource.
- II, 6, 2: text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James Frazer en la Loeb Classical Library.
- II, 6, 1 - 4: text francés.
- ↑ Higino: Faules (Fabulae).
- 32: Megara (Megara).
- Text anglés en el lloc Theoi.
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés en el lloc Theoi.
- ↑ Pseudo-Clemente, Reconeiximents 10, 23
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lisítoe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.