Lanariaceae
Les lanariàcees (nom científic Lanariaceae) són una família de plantes del sur de Suràfrica en els caràcters més o menys típics de les monocotiledóneas, que poden ser reconegudes per les seues inflorescèncias cortament ramificadas cobertes de pèls dendríticos, i els seus flors de simetria radial en tépals a mig connar. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG II del 2003 i l'APWeb (2001 en avant), en els quals posseïx un únic gènero, Lanaria, en una única espècie, Lanaria lanata.
Filogenia
Hypoxidaceae és una família que tradicionalment havia segut ubicada en Amaryllidaceae. Lanariaceae en el passat va ser considerat un membre d'Haemodoraceae (Hutchinson 1967[1]) o Tecophilaeaceae (Dahlgren et al. 1985[2]). Estes dos famílies junt en Asteliaceae, Blandfordiaceae i provablement també Boryaceae formen un clado, i salve per l'ubicació de Boryaceae, les atres 4 tenen bon respal com clado en els anàlisis moleculars. Una sinapomorfía potencial per a estes famílies és l'estructura de l'òvul: a lo manco Asteliaceae, Blandfordiaceae, Lanariaceae i Hypoxidaceae posseïxen una constricció chalazal i una cofia nucelar ("nucellar cap"). Una sinapomorfía potencial per a estes famílies és l'estructura de l'òvul: a lo manco Asteliaceae, Blandfordiaceae, Lanariaceae i Hypoxidaceae posseïxen una constricció chalazal i una cofia nucelar ("nucellar cap"). Soltis et al. (2005), deixant fòra del clado a Boryaceae, varen sugerir que estes famílies es fusionaran en un Hypoxidaceae sensu clapixc.
Dins d'este clado, Asteliaceae + Hypoxidaceae + Lanariaceae formen a la seua volta un clado en respal del 100 % de bootstrap. La morfologia també proveïx algun respal per a estes relacions: Asteliaceae i Hypoxidaceae formen rosetes cobertes en pèls multicelulares ramificats (també Lanariaceae posseïx pèls multicelulares), i posseïxen canals radiculares plens de mucílac (este últim caràcter també present en Lanariaceae), pero Blandfordia (únic gènero de Blandfordiaceae) no compartix estos caràcters. Ademés, este clado posseïx estomas paracíticos, la làmina del full en un nervi principal distintiu, potser el gineceo més o menys ínfero, i una micropila biestomal. Asteliaceae + Hypoxidaceae posseïxen flavonols, endosperma de parets primes, cotiledón no fotosintético, i la lígula llarga.
Taxonomia
El gènero i l'espècie, conjuntament en la seua publicació vàlida, distribució i hàbit es llisten a continuació (Royal Botanic Gardens, Kew[3]):
- Lanaria Aiton, Hort. Kew. 1: 462 (1789), nom. cons. Província del Cap. 1 espècie:
- Lanaria lanata (L.) T.Durand & Schinz, Consp. Fl. Afric. 5: 239 (1894). Província del Cap.
- Sinonímia:
- Lanaria plumosa Aiton, Hort. Kew. 1: 462 (1789).
- Hyacinthus lanatus L. (1753)[4]
Referències
- ↑ Hutchinson, J. (1967). The Genera of Flowering Plants, Oxford: Clarendon Press.
- ↑ Dahlgren, R. M. (1985). The families of the monocotyledons., Springer-Verlag edició, Berlín.
- ↑ «Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist Séries» (en anglés). Consultat el 15 de giner de 2009.
- ↑ «Lanariaceae». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 21 de juny de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lanariaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.