Asteliaceae

Asteliaceae

Les asteliàcees (nom científic Asteliaceae) són una família de plantes monocotiledónees presents en l'Hemisferi Sur. Són més o menys rizomatoser, de fulles espiralades, en flors en una inflorescència que pot ser una arracada o un mechó, les bràctees de les inflorescència són grans, les flors chicotetes, els tépals connados basalment, el androceo adnato al periant, les anteres basifijas. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG II del 2003 i l'APWeb (2001 en avant).

Filogenia

Hypoxidaceae és una família que tradicionalment havia segut ubicada en Amaryllidaceae. Lanariaceae en el seu únic gènero Lanaria en el passat va ser considerat un membre d'Haemodoraceae (Hutchinson 1967) o Tecophilaeaceae (Dahlgren et al. 1985). Estes dos famílies junt en Asteliaceae, Blandfordiaceae i provablement també Boryaceae formen un clado, i salve per l'ubicació de Boryaceae, les atres 4 tenen bon respal com clado en els anàlisis moleculars. Una sinapomorfía potencial per a estes famílies és l'estructura de l'òvul: a lo manco Asteliaceae, Blandfordiaceae, Lanariaceae i Hypoxidaceae posseïxen una constricció chalazal i una cofia nucelar ("nucellar cap"). Soltis et al. (2005), deixant fòra del clado a Boryaceae, varen sugerir que estes famílies es fusionararan en un Hypoxidaceae sensu clapixc.

Dins d'este clado, Asteliaceae + Hypoxidaceae + Lanariaceae formen a la seua volta un clado en respal del 100 % de bootstrap. La morfologia també proveïx algun respal per a estes relacions: Asteliaceae i Hypoxidaceae formen rosetes cobertes en pèls multicelulares ramificats (també Lanariaceae posseïx pèls multicelulares), i posseïxen canals radiculares plens de mucílac (este últim caràcter també present en Lanariaceae), pero Blandfordia (únic gènero de Blandfordiaceae) no compartix estos caràcters. Ademés, este clado posseïx estomes paracíticos, la làmina del full en una vena mija distintiva, potser el gineceo més o menys ínfero, i una micropila biestomal. Asteliaceae + Hypoxidaceae posseïxen flavonols, endosperma de parets primes, cotiledón no fotosintético, i la lígula llarga.

Taxonomia

Hàbit de Collospermum hastatum, una planta epífita present en els boscs de Nova Zelanda. S'observen els fruts, els grocs estan inmaduros, els rojos ya estan madurs.

Els gèneros, conjuntament en la seua publicació vàlida, distribució i número d'espècies es llisten a continuació (Royal Botanic Gardens, Kew):

• Astelia Banks & Sol. ex R.Br., Prodr.: 291 (1810). Mascarenes, Nova Guinea, Oceania, Magellan Reg., Illes Malvines. 26 espècies.
• Collospermum Skottsb., Kongl. Svenska Vetensk. Acad. Handl., III, 14(2): 72 (1934). Nova Zelanda al Suroest del Pacífic. 5 espècies.
• Milligania Hook.f., Hooker's J. Bot. Kew Gard. Misc. 5: 296 (1853). Tazmania. 5 espècies.
• Neoastelia J.B.Williams, in Fl. Austràlia 45: 493 (1987). E. d'Austràlia. 1 espècie.