L'acorazar Potemkin
L'acorazar Potemkin (en rus: Броненосец Потёмкин, o Bronenósets Potiomkin) és una película muda dramàtica i històrica de 1925 produïda per Mosfilm i dirigida pel cineaste soviètic Serguéi Eisenstein.[1] La película reproduïx la gresca ocorreguda en l'acorazar Potemkin en 1905, quan la tripulació es va rebelar contra els oficials de l'armada zarista.
La cinta està considerada com una de les millors de l'història del cine, una de les més estudiades en les escoles de cine per la seua tècnica de montage i una de les més influents de tots els temps.[2] Va ser nomenada com la millor película de l'història en l'Exposició General de Brusseles de 1958.[3][4][5] El film és de domini públic en algunes parts del món.[6]
En l'enquesta més recent de la crítica de Sight and Sound de 2022, va ser votada com la quinquagèsima quarta millor película de tots els temps, i havia figurat entre les dèu millors en numeroses edicions anteriors.[7]
Argumente
editarL'acorazar Potemkin és una película basada en fets reals del port d'Odesa (Imperi rus) durant la semana del 26 de juny de 1905. Els mariners de l'acorazar Potiomkin, farts de malos tratos i de vore's obligats a menjar aliments en mal estat, decidixen sublevar-se. En moltes imàgens expressives en forma d'àlbum fotogràfic, L'acorazar Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes colectives.
Estrenada el dia 21 de decembre de 1925, la primera década despuix de la Revolució russa, constituïx un rescat de l'importància del Potemkin en el procés de la revolució fallanca de 1905, antecedent de la revolució russa de 1917.
Eixe film en qüestió està compost dels següents cinc episodis:
- Hòmens i cucs (Люди и черви, Liudi i chervi o Liudi i červi).
- Drama en la coberta (Драма на тендре, Drama na tendre).
- El mort clama (Мёртвый взывает, Miortvy vzyváiet o Mjortvyj vzyvájet).
- l'escala de Odesa (Одесская лестница, Odésskaya léstnitsa o Odésskaja léstnitsa).
- Trobada en l'esquadra (Встреча с эскадрой, Vstrecha s eskadroi o Vstreča s eskadroj).
El propi Serguéi Eisenstein ho explica en el text sobre la «Unitat orgànica i patetisme (pathos) en L'acorazar Potemkin», inclós en el llibre de Georges Sadoul sobre este film:
Producció, estil i contingut de la película
editar
En motiu del vigèsim aniversari de la Primera Revolució Russa de 1905, la comissió commemorativa del Comité Eixecutiu Central Panruso va decidir presentar una série de representacions dedicades als acontenyiments revolucionaris de 1905.[8] Com a part de les celebracions, es va sugerir la proyecció d'una gran película en un programa especial, en introducció oratòria, acompanyament musical (soliste i orquestal) i dramàtic basat en un text específic.[9] Es va encarregar a Nina Agadzhanova l'escritura del guion, i la direcció de la película va recaure en Serguéi Eisenstein, de 27 anys.[10]
En el guion original, la película devia destacar varis episodis de la revolució de 1905: la guerra rus-japonesa, les massacres armeni-tártaras de 1905-1906, els acontenyiments revolucionaris en Sant Petersburc i l'alçament de Moscou. El rodage es realisaria en vàries ciutats de la URSS.[11]
Eisenstein va contractar a molts actors no professionals per a la película; va buscar persones de tipos específics en lloc d'estreles famoses.[11][10]
L'acorazar Potemkin significa un nou aporte a la narració cinematogràfica en térmens de llenguage visual. Despuix de la genialitat de Griffith en el treball d'escala de plans, Eisenstein observa una atra funció que pot realisar la cambra en inclinar-la, lo que dona com resultat un émfasis o una sensació distinta en lo que es relata.
Per un atre costat, es tracta d'una película que reflectix l'esperit de l'época en que és realisada, i en la que tot element és utilisat com propaganda per a la llegitimació ideològica del règim comuniste, exaltant a l'home comú, sobretot a l'oprimit que decidix trencar les seues cadenes.
Divulgació, censura i restauració
editarArchiu:Battleship Potemkin (1925).webm
La primera proyecció de la película va tindre lloc el 21 de decembre de 1925 en una cerimònia dedicada a l'aniversari de la revolució de 1905 en el Teatre Bolshoi.[12][13] L'estrena va tindre lloc en Moscou el 18 de giner de 1926, en el primer Goskinoteatre (ara cridat Khudozhestvenny).[14][15]
Despuix de la seua estrena en l'Unió Soviètica, la película va ser exhibida en Estats Units. Es va exhibir en Alemània una versió en edicions en les escenes extremadament violentes. Una introducció de León Trotski va ser omesa en les versions soviètiques, per l'enfrontament d'est en Iósif Stalin. La película va ser prohibida en Alemània (durant el règim nazi), Gran Bretanya, Espanya (encara que es va alçar la prohibició durant la Segona República), França i atres països pel seu contingut revolucionari. També va ser prohibida en territori soviètic durant un curt periodo, quan el Comintern (per raons diplomàtiques) va deixar de recolzar desercions en els barcos de països capitalistes.[16]
En 2004, es va terminar la restauració de la película, que està disponible en DVD. Moltes escenes violentes excloses i l'introducció de León Trotski varen ser restaurades, i les traduccions des del rus no tenen la retòrica revolucionària de l'idioma original.
Música
editarLa música va ser escrita originalment per Edmund Meisel en un periodo de 12 dies per una tardana aprovació per causa de la censura imposta, lo que es va reflectir en llargues repeticions de diverses parts de la composició a fi de completar l'obra per a una orquesta de saló composta per flauta, trompeta, trombón, percussions i cordes. Mark-Andreas Schlingensiepen va depurar l'obra per al piano en la versió actual del film.
En la versió en format de DVD, la trama és acompanyada en peces de música clàssica de compositors tals com Dmitri Shostakóvich i Nikolái Kriúkov. En un intent de fer el film més d'acort en el sigle XXI, els integrants del grup Pet Shop Boys varen compondre una nova pista d'àudio en 2004, acompanyada per l'Orquesta Simfònica de Dresde. La música va ser eixecutada en setembre de 2004 a l'aire lliure en un concert en el Trafalgar Square de Londres i llançada com Battleship Potemkin en 2005. La Cineteca de Bolonya ha publicat un DVD d'esta película[17] en la nova banda sonora (en sò sorround 5.1 i en estéreo) realisada pel ensamble musical Edison Studio en 2017.
Escena de l'escala de Odesa
editarUna de les escenes més famoses en l'història del cine pertany a esta película. Es tracta de l'escena de l'escala de Odesa, quan els soldats disparen contra el poble inocent i els cosacos carreguen a sablazos.[18] En eixe moment, una mare és alcançada per una bala mentres corre en un coche de bebé, que roda escales avall en morir la mare. Una atra dòna du en braços al seu fill mort pels dispars i s'enfronta als soldats.[19][19]
Si be varen existir vàries manifestacions i repressió contra els manifestants en Odesa, la matança és una ficció creada per Eisenstein contra el sar.[20] El crític de cine Roger Ebert va escriure «no va existir la massacre zarista en les escales de Odesa... és irònic que Eisenstein lo haja fet tan ben que en l'actualitat molts creuen que en realitat va ocórrer» per a acabar en el respal als rebels.[21]
Esta escena ha segut homenajada per directors famosos, com Francis Ford Coppola en El padrí, Brian De Palma en Els intocables,[22] Woody Allen en Bananas, Terry Gilliam en Brazil, Peter Segal en Naked Gun 33⅓: The Final Insult, i inclús en Els Simpson en dos situacions, una en Homer rescatant al bebé i una atra, en una estètica igual a la de la película, en Lisa llançant a Maggie.
- Fotogrames de l'escena de les escales de Odesa
-
-
-
-
-
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Rollberg, Peter (2016-07-20). Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema (en en), Bloomsbury Publishing PLC. ISBN 978-1-4422-6842-5.
- ↑ «Battleship Potemkin» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2011. Consultat el 3 de febrer de 2012.
- ↑ «What's the Big Deal?: Battleship Potemkin (1925) - Film.com». www.film.com. Archivat des d'el original, el 2010-11-25. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Battleship Potemkin by Roger Ebert» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2010. Consultat el 3 de febrer de 2012.
- ↑ «Top Films of All-Clave» (en anglés). Consultat el 3 de febrer de 2012.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «The Greatest Films of All Clave» (en en). BFI. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «L'acorazar Potemkin». Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «L'Acorazar Potemkin: Anàlisis Fílmico i Context Històric» (en és). studylib.és. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ 10,0 10,1 Niles Essanay Silent Film Museum, Marie (1960). Sergei M. Eisenstein : a biography, Grove Press.
- ↑ 11,0 11,1 «La recepció de "L'Acorazar Potemkin" de Eisenstein en Zbigniew Rybczynski i Banksy».D'art: revista d'història de l'art.(12)
- 233–240.ISSN 1696-0319.Consultat el 2025-12-20.
- ↑ Niles Essanay Silent Film Museum, Sergei (1959). Notes of a film director, Moscow : Foreign Languages Publishing House.
- ↑ «Esfir Shub – Women Film Pioneers Project». wfpp.cdrs.columbia.edu. Archivat des d'el original, el 2016-12-21. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ Christie, Ian; Taylor, Richard (2012-10-12). The Film Factory: Russian and Soviet Cinema in Documents 1896-1939 (en en), Routledge. ISBN 978-1-135-08251-2.
- ↑ «Почему стоит снова посмотреть фильм "Броненосец "Потемкин"» (en ru). Российская газета. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Шедевр за два месяца · Другие публикации · «Городские новости». Красноярск». gornovosti.ru. Archivat des d'el original, el 2014-08-08. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Libri, DVD & Gadgets - Cinestore» (en en). cinestore.cinetecadibologna.it. Consultat el 19 de novembre de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-12-20 (en en).
- ↑ 19,0 19,1 «20 Influential Silent Films Every Movie Buff Should See» (en en-us). Taste of Cinema - Movie Reviews and Classic Movie Lists. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ Internet Archive, Marilyn (2004). Closely watched films : an introduction to the art of narrative film technique, Berkeley : University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-23891-6.
- ↑ «The Battleship Potemkin movie review (1925) | Roger Ebert» (en en-us). www.rogerebert.com. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «[2]». Consultat el 2025-12-20 (en en).
Enllaços externs
editar- Guion de la película:
- Guion. (anglés)
- Guion tècnic: còpia (rus)
- Guion. (anglés)
- MAYER, David: descripció de l'obra per mig de la de plans successius. (anglés)
- Figures de cine: Serguéi M. Eisenstein, en uhu.és.
- Serguéi M. Eisenstein, en VideoArtWorld.com.
- L'acorazar Potemkin, de Serguéi M. Eisenstein (1925), en LineasSobreArte.com.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «El acorazado Potemkin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.