Kepler-11d

Kepler-11d

Kepler-11d és un exoplaneta descobert en l'òrbita de l'estrela similar al Sol Kepler-11. Es diu aixina pel telescopi que ho va descobrir, el telescopi espacial Kepler de la NASA, dissenyat per a detectar planetes com la Terra per mig de la medició de chicotetes caigudes en la lluentor de les seues estrelas quan els planetes creuen front a elles. Este procés, conegut com a método de trànsit, es va utilisar per a accentuar la presència dels sis planetes en òrbita al voltant de Kepler-11, dels quals Kepler-11d és el tercer des de la seua estrela. Kepler-11d òrbita al voltant de Kepler-11 en una òrbita més chicoteta que la de Mercurio, aproximadament cada 23 dias. El planeta és aproximadament sis voltes més massiu que la Terra, i té un ràdio tres voltes i mija major que el de la Terra. És, no obstant, molt més calent que el nostre planeta. La seua baixa densitat, comparable a la de Saturn, sugerix que Kepler-11d té grans cantitats d'hidrogen i heli. Kepler-11d es va anunciar junt a cinc planetes germans el 2 de febrer de 2011, despuix d'extensos estudis de seguiment.

Nom i descobriment

De la mateixa manera que en tots els exoplanetes, Kepler-11d nomena primer a la seua estrela, Kepler-11. Degut a que Kepler-11d va ser anunciat al mateix temps que els atres cinc planetas en el sistema, els seus noms estan ordenats per la seua distància a l'estrela mare, per lo que, en ser Kepler-11d el tercer planeta a partir de Kepler-11, se li va donar el designació "d". Kepler-11 va ser nomenat pel telescopi espacial Kepler, de la NASA que es troba orbitando al voltant de la Terra a la caça de planetes com a similars al nostre en una chicoteta zona del cel entre les constelacions de Cygnus i Lyra per mig de l'observació de planetes que transiten o creuen per davant de les seues estreles. El trànsit fa atenuar una miqueta i de forma regular la lluentor de l'estrela, un fenomen que nota el satèlit Kepler i que observacions posteriors refutan, descobrint aixina l'existència d'un cos planetari. Kepler-11d va ser nomenat, tenint en conte la designació KOI-157, de objectes d'interés Kepler.

Observacions de seguiment es varen portar a terme des del telescopi Hale i el telescopi Shane en Califòrnia, el telescopi I del Observatori W. M. Keck en Hawái, els telescopis de el WIYN, Whipple, i els observatoris de MMT en Arizona, el telescopi Hobby-Eberly i el telescopi Harlan J. Smith de l'oest de Texas. Ademés, el telescopi Espacial Spitzer va ser utilisat. Kepler-11d, junt en els seus cinc planetes germans, es varen donar a conéixer al públic el 2 de febrer de 2011. El seu descobriment va ser publicat en la revista Nature el dia següent.

Kepler-11 i sistema planetari

Artícul principal → Kepler-11.

Kepler-11 és una estrela de tipo G, en la constelació Cygnus. En una massa de 0,95 masses solars, un ràdio d'1,1 radis solars, una metalicitat de 0 i una temperatura efectiva de 5680 K, Kepler-11 està prop de la massa (95%), ràdio (110%), i el contingut de ferro del Sol. S'ha observat que la metalicitat juga un paper important per a determinar el tipo de planeta que es forma en una estrela. Estreles riques en núvols de metals tendixen a crear núcleus planetaris per a agregar a un tamany prominent, mentres que per la gravetat somet als gasos primordials encara existixen en el sistema formant-se en eixes condicions els jagants gaseosos. També és llaugerament més freda que el Sol. No obstant, se li estima una edat de huit (± dos) millons d'anys, molt més antiga que el Sol. Kepler-11 és l'amfitrió d'atres cinc planetes distints de Kepler-11d: Kepler-11b, Kepler-11c, Kepler-11i, Kepler-11f, i Kepler-11g. Els primers cinc planetes en el sistema tenen òrbites que, en conjunt podria cabre en l'òrbita del planeta Mercurio, mentres que Kepler-11g orbita a una distància considerablement major en relació en les òrbites dels seus companyers interns. A una distància de 613 parsecs, Kepler-11d té una magnitut aparent de 14,2. Per tant, no és visible a simple vista.