Kata (karate)
| Kata | |
|---|---|
| Nom en japonés | |
| Kanji | 型 o 形 |
| Hiragana | かた |
Kata (型 o 形) (‘forma’) és una paraula japonesa que descriu lo que en un inici es va considerar una série, forma o seqüència de moviments establits que es poden practicar tant en solitari com en parelles o com en grup en una classe d'arts marcials. Es practica kata en escoles tradicionals d'art japonés, com per eixemple kata en kabuki o ‘formes teatrals’ i en escoles de cerimònia del té (chadō), pero s'associen comunament a les arts marcials. Els kata s'usen en la majoria de les arts marcials de Japó i Okinawa, tals com: Aikido, iaidō, jōdō, Judo, jiu-jitsu, kobudō, kendo i kàrate-Do.[1] Atres arts marcials prèvies a les japoneses com el taichí chinenc, i en atres arts marcials com el taekwondo tenen el mateix tipo d'entrenament, pero per a descriure-ho usen paraules en els seus idiomes chinenc i coreà respectivament.
Explicació
En la pràctica de les arts marcials japoneses, siguen clàssiques koryu budo o, modernes gendai budo. Els kata es veuen com un companyer essencial de el randori o kumite (o entrenament de combat lliure), complementant-se entre sí per a preparar al practicant per a un combat real. No obstant, actualment la forma i la freqüència de pràctica de el kata en relació en el randori varia segons l'art marcial o inclús segons l'escola a la que es fa referència. Tradicionalment, el kata s'ensenya en etapes i en diferents graus de complexitat. Es comença l'aprenentage en kata relativament menys complexos per a despuix anar incrementant la complexitat de les tècniques i la velocitat d'eixecució, o els detalls en l'eixecució (método d'interpolació).
Respecte a la freqüència de la pràctica de kata, podem comparar dos actituts. En l'art de desenvainar i tallar en sabre o iaidō, per eixemple, els kata s'eixecuten en una espasa sense tall d'iguals dimensions a l'espasa japonesa (o katana), cridada Iaito sent la base de casi tot l'entrenament d'este art. En contrast, en el Judo (lluita cos a cos) l'entrenament dels kata es minimisa; mentres que en Aikido, les tècniques són explicades per este método. Inclús en karate es tenen alguns kata, categorizados com "tanren" kata o forma de forjat, que resumixen a modo de rompecabezas cinètic (o de moviments) les bases tècnic.tàctiques d'un estil en particular.
Respecte de la forma en que es practica el kata podem fer una comparació entre els distints nivells d'un mateix estil. En el kenjutsu (esgrima clàssica en sabre) o en el kobujutsu (esgrima en armes tradicionals japoneses o de Okinawa), estils que es basen en el maneig d'armes reals en tall, i a on un mínim error pot causar séries lesions, els kata en parelles dels graus baixos es practiquen molt llentament i en molt conte. En els graus alts (donen) els kata es realisen a major velocitat i les lesions s'eviten solament per mig de l'alta sensibilitat i coordinació d'abdós practicantes, els quals dominen conceptes com el temps i la distància a la perfecció.
Dins de les arts marcials japoneses tradicionals com el Kendo, elJiu-jitsu, Iaido i el Aikido, també s'inclou la pràctica de el kata en parell ejas en rols d'atacant (tori o, shite) i defensor (uke, nage o aite) definits, en les que a sovint abdós practicants intercanvien els rols segons una seqüència preestablida.
Aixina de variada és la pràctica dels kata. Són usats en la pràctica diària, en competicions i en demostracions públiques, pero en totes estes instàncies es busca constantment la perfecció en l'eixecució. És clau en realisar un kata posar émfasis en la correcció en l'equilibri, en la respiració, en la coordinació del temps i la distància, en l'aplicació precisa de la tensió muscular (kime) i en conservar la consciència de lo que rodeja al practicant; a l'inici, durant i al final de cada tècnica (zanshin) per a assemblar-ho a un combat real. El practicant deu concentrar-se per a visualisar els atacs del(vos) oponent(s) i per a que les seues respostes a estos atacs es realisen com si efectivament el combat fora real.
Orige
Segons pareix, esta forma d'entrenament en arts marcials es va originar en les arts marcials de la Índia i de la China. Es manté encara com una de les més importants junt en el combat. En el Japó, els kata varen servir durant generacions als mestres de kenjutsu, kobudo, jujutsu, kàrate i atres arts marcials clàssiques (koryu budo) i modernes (gendai budo) del Japó; com a manera d'entrenar-se i ensenyar. De fet, es diu que els kata contenen l'essència verdadera de les arts marcials ya que en ells es poden apreciar moviments que actualment estan prohibits en el combat deportiu o shiai-kumite, com són els colps per baix de la cintura i a atres zones molt delicades com l'engonal, les articulacions, la columna, les artèries i venes, les vies metabòliques, els nervis, i els diferents òrguens. Estos colps poden causar séries lesions als oponents, inclús algunes tècniques poden aplegar a causar la mort.
Kata en karate
- Artícul principal → Katas de karate.
L'image més comuna associada a l'eixecució d'un kata és la d'un practicant de karate realisant una série de moviments rituals, bloquejos, i colps a l'aire. Els kata de karate són seqüències específiques que van des d'aproximadament 20 a 70 (o inclús més) moviments depenent del grau de dificultat de el kata, puix les kata es consideren com a bases gestuals que es contenen o complementen unes en unes atres. Les kata generalment inclouen combinacions de colps de mans i peus, bloquejos, chequeos, desviacions, desplaçaments, pisotones, agarres, algunes luxacions, llançaments, agranada, girs, bots, desarmament contra armes clàssiques, estrangulaciones, moviments tàctics, maneig de la respiració i maneig dels ritmes de defensa i atac; que són realisats buscant una eixecució perfecta. És difícil estimar un número del total de kata, pero hi ha alguns kata que són comuns als diferents estils de karate, com: seisan/hangetsu, naihanchi/tekki, i sanchin. Açò sí, cada estil introduïx diferents variants en els gests, o en el ritme.
En el kàrate, els noms de vàries de les kata poden estar igualment associats al número de moviments, com nijushiho (lliteralment, 24 passos), al nom del mestre que els va crear, com Matsumura no Bassai (bassai de Matsumura), a la sensació de moviment que pot transmetre el kata, com enpi (el vol de l'oroneta), o a l'estructura metodològica a seguir com Pinan/Heian 1-5 o shodan, nidan, sandan, yondan, godan. Aixina mateix alguns dels noms moltes voltes estan associats també en un sentit espiritual a aspectes del Budisme esotèric o mikkyo, del Budisme zen, o del Taoisme.
Kata en judo
El judo té varis kata, en la seua majoria creats en el XIX per Jigorō Kanō, el fundador del judo. Tots els kata de judo (llevat un) involucren dos participants. Els kata de judo inclouen una série de tècniques que no estan incloses en les competències, inclús en el randori ya que estes inclouen la defensa davant colps de puny, patades, l'ús de la katana, pistola o atres armes que no estan permeses en la pràctica del randori. L'estudi de el kata en judo deuria començar al mateix temps que la pràctica del deport.
El kata que s'estudia més comunament en judo és el Nage-no-Kata, que consistix en quinze tècniques de derribe, és necessari per a l'examen de cinturó negre. Katame-no-Kata es basa en tècniques d'immovilisació, estrangulaciones i fixar articulacions, és de sol llevat una tècnica i és necessari per a examinar-se de segon i/o tercer donen (depenent el país en que es faça l'examen). Kime-no-Kata és un kata molt extens que consistix en tècniques d'autodefensa contra atacants desarmats i atacants armats d'espases i gavinets tant en peu com en sol, forma part de l'examen de quarto donen, segons la regió. Ju-no-kata, el kata de la suavitat, es compon de diferents tècniques de peu i es realisa de manera molt pausada i emfatisant els desequilibris, i normalment deurà deprendre-ho qui s'examine de quarto donen. No obstant, els kata de judo poden deprendre's independentment dels exàmens de donen, ya que la seua finalitat no és esta, sino que constituïxen (segons el fundador del judo) una de les bases per a la pràctica a tots els nivells d'este art marcial, junt en el randori.
Kata en aikidō
En el aikidō, els kata en solitari a diferència del karate no es varen estructurar com tal ya que el mestre fundador de l'art, El sensei Morihei Ueshiba contemplava un model cooperatiu, en busca de generar una major consciència social i desenroll filosòfic dels practicants. No obstant, existixen varis eixercicis preparatoris o "aiki taiso" que ilustren diferents desplaçaments, varis gests específics de l'art, i eixercicis específics de estiramiento i preparació física; junt en els eixercicis individuals en les armes tradicionals com el bokken (espasa de fusta) i el jō (llança curta), de tall, estocada, colp i bloquejos/desviacions; més coneguts com suburi. Encara que a similitut del judo l'entrenament de les diferents tècniques a mà buida (luxacions, llançaments, pinzamientos i estrangulaciones) i les seues combinacions, si es realisen en parelles, al principi de l'aprenentage en la colaboració del companyer d'entrenament i despuix en cada volta major exigència, complexitat, profunditat, i sensibilitat, per lo que estos podrien considerar-se com kata.
Respecte a l'entrenament en armes o buki waza (bokken i jō) ademés dels moviments de tall, chequeo, colp i estocada solitari o suburi hi ha seqüències tècniques en un número específic de gests, com les kata de jō de 9, 13, 22, i 31 moviments (dissenyades pel sensei Morihiro Saitō i adaptades per varis estils). Posteriorment estes formes s'entrenen en un companyer en séries de moviments o uchikomi buscant treballar la coordinació, el ritme, el maneig de la distància, i la precisió. Més alvance s'incorpora el concepte de awase o harmonisació en el companyer. Posteriorment es treballa el kumitachi a on els moviments i contraatacs depresos es combinen junt en les seues variacions incloent les tècniques de mà buida a les armes; finalment es busca promoure el concepte de riai o harmonisar en els colps; a on les armes són extensions; és dir partix del cos mateix del practicant.
Aixina mateix, és important recordar que dins de el aikidō hi ha numeroses tècniques de desarmament i neutralisació davant diferents atacs en sabre, llança o punyal/gavinet, cridades tachi-dori, jō-dori i tantō-dori, que es realisen en parelles; i que són part del programa de graus donen.
Notes
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Kata de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.