Aikido

El aikido o aikidō ("Vía de la Unificación con la Energía vital", "Camino de la Unión con la Energía" o "Camino de la Armonía con la Energía vital"), és un gendai budō o art marcial tradicional modern del Japó. Va ser desenrollat inicialment pel mestre Morihei Ueshiba (1883-1969), aproximadament entre les décades de 1930 i 196 0, a partir de varis estils d'arts marcials clàssiques i tradicionals del Japó, en armes i de lluita cos a cos.

Una versión del "lanzamiento en cuatro direcciones" (shihōnage) con un atacante de pie (Uke) y defensor sentado (Tori)

Lo primordial en la pràctica de l'aikidō és experimentar la derrota, en lloc de cultivar la violència o l'agressivitat o, en paraules de Morihei Ueshiba O-sensei, «masakatsu agatsu katsuhayabi» (transliteración del japonés 正勝吾勝, «Victòria Verdadera», «Victòria Final sobre un mateixa», «Ací i Ara»). Per tant, el practicant no busca la humiliació ni la derrota de l'atre, sino la forja autònoma del caràcter i l'unificació de cos i ment en l'esperit, per mig de l'entrenament continu.

El fonament de l'aikidō, com a art marcial intern, és el desenroll de l'autocontrol per a conseguir harmonisar-se en l'opost per mig de la regulació de l'espai, el temps i l'energia, independentment de la massa, del gènero, de l'edat o de la força física dels practicants i oponents. La qual cosa es pot sintetisar en la busca de el Shikaku (Punt buit), per mig de kuzushi (desequilibris) i de Tai sabaki (esquiva); principis que es manifesten en les accions de irimi (entrar, arrasar), atemi (colpejar), kokyu-ho (control de la respiració), sankaku-ho (principi de triangulació ofensiva i defensiva), kaiten (gir curt del cos), tenkan (pivot o gir del cos), i tenshin (desviacions o absorció) entre uns atres. Les seues tècniques a mà buida i en les armes tradicionals inclouen: esquives, caigudes, desviacions, colps a punts vitals, derribos, proyeccions, llançaments, luxacions, estrangulaciones i immovilisacions, us de punts de pressió i controls.

El aikidō, en estar baix l'influència del Sintoísmo, del Budisme Zen i del Taoisme, busca formar als seus practicants com a promotors de la pau i de l'enteniment mutu entre cultures i entre nacions.

Descripció general i filosofia

La paraula aikido en caràcters japonesos kanji.

Les fonts tècniques i tàctiques principals des de les quals el mestre fundador Morihei Ueshiba (cridat O-sensei, pels seus alumnes) va desenrollar el aikido varen ser vàries escoles d'arts marcials clàssiques (bujutsu) en i sense armes usades pel guerrer medieval japonés o samurái, com: el daitō ryū Aiki jūjutsu (luxacions, immovilisacions i proyeccions en base en l'estil d'esgrima: Ittō-ryū kenjutsu (estil d'esgrima considerat com el directe antecessor del kendo modern); el Yagyū Shinkage-ryū kenjutsu (esgrima en sabre) i el maneig de la llança, o sōjutsu de l'estil hōzōin-ryū; aixina mateix ha segut influenciat de forma secundària per les arts marcials de el jūkendō (art modern de l'ús de la bayoneta), i el Judo (llançaments, estrangulamientos i algunes luxacions), aixina mateix esta disciplina no solament va ser practicada per Ueshiba sino per varis dels seus primers discípuls, previ al seu entrenament en aikido.

Filosòficament, el aikido es basa en les ensenyances de el omoto (‘gran orige’), una secta neosintoísta fundada a fins de el XIX per una dòna de nom Nao Deguchi i propagada al començament de el XX pel seu gendre, Onisaburo Deguchi, la qual va tindre una influència important en el pensament del fundador, el mestre Morihei Ueshiba des de l'any 1918.

El mestre Morihei Ueshiba va concloure que el verdader esperit de les arts marcials no deu centrar-se en el combat, defensa personal o la competència deportiva, a on l'orgull i l'ego es potencien; sino en la busca de la perfecció física, mental i espiritual del ser humà, per mig de l'entrenament la autorreflexión, i la pràctica contínua.

Basant-se en l'ensenyança del seu creador, el aikido en general es nega a convertir-se en un deport competitiu i rebuja tot tipo de certàmens o concursos que incloguen les divisions per pesos, les classificacions basades en el número de victòries i la recompensa als campeons, ya que estes coses, entenga's, solament alimenten el ego, i a llarc determini, la falta d'interés pels demés.

En les pròpies paraules de O-Sensei, definint els « Principis de el aikido» que estructuren el seu «núcleu», s'aprecia la profunda espiritualitat del seu pensament:

1. És el camí que unix a tots els camins de l'univers per tota l'eternitat,

és la Ment Universal que conté totes les coses i unifica totes les coses.

1. És la veritat ensenyada per l'Univers i es deu aplicar a les nostres vides en esta Terra.
2. És el principi i el camí que unixen a la Humanitat en la Consciència Universal.
3. Aplega al seu terme quan cada individu, a través del seu verdader camí, es fa un en l'Univers.
4. És el camí de la força i la compassió que du a la perfecció infinita per a una major glòria de Deu.
5. El aikido és un art marcial que dona harmonia tant a la ment com al cos. Aikido és l'art de la pau.
6. El aikido és l'art del control tant de la nostra força,esperit com sentir.

Valors

El Aikido es distinguix per una profunda orientació moral. Les seues virtuts cardinals:

Harmonia (調和, chōwa): L'harmonia és el principi rector del Aikido, reflectit en el significat mateix del seu nom ("el camí de l'unió en l'energia"). En lloc d'opondre força contra força, el practicant de Aikido procura unificar-se en l'energia de l'atac per a redirigir-la de forma equilibrada. Esta busca d'harmonisació convertix el conflicte en cooperació momentànea: agressor i defensor convergixen en un moviment comú que resol la situació sense destrucció. L'harmonia, com a valor, vincula el corage en la moderació, i el poder en la compassió.

Corage (勇気, iūki): En Aikido, el corage es manifesta com la valentia serena per a enfrontar un conflicte sense sucumbir a la por ni a l'odi. És un corage moral i físic que permet al practicant mantindre's ferm davant l'agressió, pero sense recórrer a la violència desproporcionada. Este valor és indispensable per a actuar correctament baix pressió, demostrant enterea i resolució ètica inclús en situacions de perill.

Aikido, Tori solta l'agarre, afluixant de manera respectuosa

Respecte (礼, rei): El respecte impregna tota la pràctica del Aikido, des de la salutació inicial fins al tracte cap al companyer (inclús si fa de agressor en la pràctica). Cada ser humà és considerat en dignitat; per açò, el aikidoka busca protegir no solament la seua pròpia integritat sino també la de l'oponent. Este respecte mutu assegura que la confrontació no degenere en crueltat, mantenint un reconeiximent constant de la humanitat de l'atre.

Amor (愛, ai): En el aikido se subralla una noció d'amor pròxima a la benevolència universal o compassió. Seguint l'ensenyança del fundador del Aikido (Morihei Ueshiba), es concep el Aikido com una expressió d'amor sincer cap a la vida. Açò implica desijar genuinamente el benestar de tots els involucrats en un conflicte. L'amor, en este context, no és sentimentalisme passiu, sino una actitut activa de bona voluntat que guia la tècnica: el aikidoka aspira a protegir a l'atacant de la seua pròpia agressivitat, buscant que ningú ixca lastimado. Este valor conferix al Aikido un caràcter profundament humanitari.

Saber (知恵, chie): El saber en Aikido es reflectix en la prudència i el discernimiento en que s'a plican les tècniques. No es tracta solament de coneiximent tècnic, sino de juí ètic: saber quàn intervindre, cóm cedir o proyectar, i fins a on aplegar per a neutralisar la violència sense excedir-se. Este saber pràctic conecta l'inteligència en la moral, assegurant que el corage no degenere en temeritat ni el respecte en passivitat. El saber permet adaptar els principis a la situació concreta, conseguint resultats justs i equilibrats.

Dignitat (威風, Ifū): Lliteralment: “Majestuosidad” o “Aire imponent", Descriu una dignitat natural i autoritat tranquila que sorgix de la confiança en el domini tècnic i la conexió en el centre (hara).

Pau (平和, heiwa): L'objectiu suprem de la pràctica és transformar situacions de conflicte o agressió en oportunitats de reconciliació i enteniment. Una tècnica de Aikido ben conseguida finalisa en abdós participants fòra de perill, sense vencedors ni vençuts en el sentit convencional, sino en una restauració de l'harmonia. Aixina, la pau en Aikido no és solament l'absència de violència, sino la creació activa de condicions de concòrdia. Totes les virtuts anteriors —corage, respecte, harmonia, amor, saber i dignitat— convergixen per a fer de la pau una realitat tangible en el moment del conflicte.

Tots ells conformen un sistema de valors coherent i aplicat en la pràctica. En Aikido, la destrea física mai està separada d'un ideal moral: el propòsit últim no és véncer a l'atre, sino véncer la discòrdia i transformar el conflicte en harmonia. El propi Ueshiba va proclamar que “el aikido és el verdader budo, l'obra de l'amor en l'univers”, concebent este art marcial com a protecció de la vida i expressió de l'amor creatiu. Aixina, amor i harmonia formen “el cor del Aikido”, considerats pel Fundador com la seua essència ètica més elevada. Llunt de l'agressivitat, el Aikido sorgix com “un “art de la pau” compromés en la reconciliació inclús en contexts de violència.

Vore també

• Bōjutsu, art i tècniques del bastó llarc;
• Budō o camí del guerrer;
• Bushidō o camí del guerrer feudal japonés;
• Daitō-ryū aikijujutsu, estil marcial clàssic i antecessor directe del aikido;
• Sensei lliteralment "ell que ha naixcut abans" guia o mestre;
• Gendai budō, arts marcials tradicionals modernes del Japó, desenrollades en el sigle XX.
• Iaidō, art marcial relacionat en el desenvainado i el envainado del sabre o katana;
• Japó, país d'orige de la cultura samurai i de les arts del budo o aikido, judo, kendo, karate-do, ninjutsu, jiu-jitsu, kobudo, Iaido i sum;
• Jō o bastó de llongitut mija.
• Jōdō o Jojutsu, art i tècniques de l'esgrima en bastó mig;
• sojutsu art i tècniques de l'ús de la llança japonesa
• Jūkendō o art marcial del camí de la bayoneta practicat per M. Ueshiba, només uns pocs moviments del Aiki- Jō, estan inspirats en esta disciplina, que manté les armes fixes sobre l'arma a diferència de la llança.
• Judo, deport de combat olímpic derivat dels estils clàssics de Jiu-jitsu, Tenjin Shin'iō-ryū, i Kitō-ryū;
• Jiu-jitsu, método clàssic de lluita cos a cos, pertanyent al koryū budō;
• Karate-do, art marcial i deport concebut com un método d'esgrima corporal;
• Katana o sabre tradicional japonés (catana en castellà).
• Kendō, art marcial tradicional modern de l'esgrima en sabre de bambú i armadura.
• Kenjutsu, art i tècniques de l'esgrima clàssica japonesa en sabre;
• Koryū budō, arts marcials clàssiques del Japó, desenrollades abans del sigle XX;
• Kotodama, base espiritual per a les ensenyances del Aikido.
• Samurái o guerrer medieval japonés en armadura.
• Tambō o bastó curt;
• Eskrima / arnis / kali, art marcial filipí en similituts metodològiques en el Aikido; en basar els seus moviments a mans buides en el maneig de diferents armes tradicionals.
• Hapkido, sistema híbrit basat en el Daitō-ryū, el Judo i el Tangsudo de desenroll coreà, enfocat cap a la defensa personal;
• Taichí art marcial Chinenc, basat igualment en el moviment decorregut.
• Defensa personal.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Aikido de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.