Kahanisme

El Kahanisme és una ideologia política sioniste judeua d'extrema dreta basada en la postura de Meir Kahane, fundador de la Lliga de Defensa Judeua i el partit Kach en Israel. Kahane va mantindre la postura de que la majoria dels àraps vivint en Israel eren enemics dels judeus i d'Israel mateixa, i creïa en la creació d'un estat judeu teocràtic, a on els no-judeus (goyim) no tingueren dret a vot.[1] El partit Kach ha segut prohibit pel governe israelita i el Departament d'Estat dels Estats Units ho ha calificat com una organisació terrorista estrangera.[2] Ben-Zion Gopstein, discípul de Meir Kahane, va fundar el partit kahanista Lehava, que no ha segut prohibit a pesar de protagonisar numerosos incidents violents (recolzat en ocasions pels hooligans ultres del club de fútbol Beitar Jerusalem).[3]
Els kahanistas han comés varis actes violents. L'atac terroriste kahanista més mortífer va ocórrer quan Baruch Goldstein, partidari de Kach, va disparar i va matar a 29 fidels musulmans i va ferir a atres 150 en la massacre de Hebrón de 1994.[4] Goldstein era un mege que va créixer en Brooklyn i es va educar en el Colege de Medicina Albert Einstein en el Bronx. Es reasentó en l'assentament de Kiryat Arba en Cisjordània i va estar políticament actiu durant anys. Goldstein vea a Kahane com un héroe i va anar el seu director de campanya quan este es va postular per al parlament israelita a través del partit Kach. Quan Goldstein va ser amenaçat en una cort marcial per negar-se a tractar als soldats no judeus de l'eixèrcit israelita, va declarar: "No estic dispost a tractar en cap no judeu. Reconec com a llegítimes només a dos autoritats religioses: Maimónides i Meir Kahane.
Ideologia
Encara que és difícil definir el Kahanisme de manera oficial, el terme ha vingut a denotar les posicions arborades pel Rabí Meir Kahane. Les posicions de Kahane varen cobrir un ampli ranc d'assignatures:
- Aliyá: Kahane creïa que tot judeu devia viure en la Terra d'Israel (Eretz Israel).
- Antisemitisme: Kahane recolzava el que l'antisemitisme fora combatut immediatament i per tots els mijos necessaris.
- Democràcia: Kahane va escriure que la democràcia seria la millor forma de govern per a aquells faltos d'una veritat divina i uns estàndarts per al ben i mal absoluts.
- Odi i violència: Kahane creïa que l'odi i la violència eren terribles, pero terriblement necessaris en el moment i lloc correctes.
- Holocaust: Kahane sentia que el història del Holocaust deuria ser ensenyada als jóvens en totes les lliçons que anaren necessàries, incloent la necessitat de lluitar contra l'assimilació espiritual, la necessitat de defendre físicament el poble judeu i l'importància de la diàspora judeua (el Galut).
- Israel: Kahane va propondre que l'Estat d'Israel deuria fer complir la llei judeua, tal com va ser codificada per Maimónides,[5] baix la qual els no-judeus que desijaren residir en Israel deurien dispondre de tres opcions: permanéixer com ''residents estrangers'' en tots els drets llevat els nacionals,[6] que requeriria dels no-judeus l'acceptar el seu estat d'estranger-resident en tots els seus drets llevat els polítics. A aquells que es negaren a acceptar tal estat se'ls demanarà abandonar el país en una compensació sancera i, a aquells que es neguen a inclús això, se'ls expulsarà a la força.
- Judaisme: Kahane va accentuar en 'cuan bell és el judaisme'. Percebia als moviments reformiste i conservador com les causes principals de l'assimilació per la seua descontinuació de la creència en la revelació de masses com la pedra base de la teologia judeua.
- Amor pels companyers judeus: Kahane va emfatisar en l'importància dels judeus que amen, i la seua voluntat a sacrificar-se pels atres germans judeus.
- Orgull: Kahane sentia que els judeus deurien abraçar gustosament l'orgull pel seu herència i tradicions.
- Respecte: Kahane va dir que no hi ha res més important que el respecte i va afegir que solament un que es respecte a sí mateixa pot terminar respectant als demés.
- Torá: Kahane va escriure que tot judeu deuria posseir un coneiximent suficient com per a ser un Rabí qualificat.
- Unitat: Kahane va sentir que l'unitat judeua era la més important, i creïa que devia fer-se tot lo possible per a evitar una guerra civil entre judeus.
Vore també
Referències
- ↑ «Israel’s Ayatollahs:Document» (19 de febrer de 2009). Archivat des de l'original, el 19 de febrer de 2009. Consultat el 2 de setembre de 2018.
- ↑ «Country Reports on Terrorism 2004» (en anglés) (PDF). State.gov (5 de febrer de 2016). Archivat des de l'original, el 2016-02-05.
- ↑ «Un centenar de ferits en Jerusalem en chocs policials en palestins i ultradretans israelites», El País, 23 d'abril de 2021.
- ↑ Juergensmeyer, Mark (2003). Terror in the mind of God : the global rise of religious violence, Third edition, revised and updated edició, University of Califòrnia Press. OCLC 779141234. ISBN 978-0-520-93061-2. Consultat el 2022-11-19.
- ↑ Maimonides. Mishne Torah, Laws of Kings, Ch. 6.
- ↑ Meir Kahane. Uncomfortable Questions for Comfortable Jews, pp. 250. «All Arabs who llaure prepared to accept the State of Israel as the exclusive state of the Jewish people and of no one else, will be allowed to remain in the land with the status of "resident stranger," as per Jewish laws. They will be granted personal rights but no national ones. They will have general economic, social, cultural, and religious freedom but will not be citizens of the Jewish State and will have nothing to say in its future in any way. Accepting this status, they llaure welcome to remain and llaure entitled to all the respect and decency that Judaism demands we grant to all humans who llaure resident strangers in our land and who bow to its laws and concepts.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kahanismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.