Sufragi

El sufragi[1] (del llatí suffragium) és el dret polític i constitucional al vot a votar als càrrecs públics electes. En un sentit ampli, el sufragi comprén l'actiu, a on es determina quí tenen dret al vot (us més comú); i el passiu, que es referix a quí i en quines condicions tenen dret a ser elegits.[2]
Històricament, numerosos colectius han segut exclosos del dret a votar per moltes raons: unes voltes perque els seus membres eren «súbdits» de reis feudals i no se'ls considerava hòmens «lliures»; atres voltes perque l'exclusió de la votació depenia d'una política explícita clarament establida en les lleis electorals. En unes ocasions el dret a votar excloïa a grups que no complien certes condicions (exclusió d'analfabets, imposts de capitació, etc.); en atres ocasions a un grup se li ha permés votar pero el sistema electoral o les institucions del govern varen ser dissenyades a propòsit per a donar-los menys influència que atres grups més favorits.
Se sol considerar que en un país democràtic la llegitimitat política d'un govern democràtic deriva principalment del sufragi.
Tipos de sufragi
- Sufragi universal: és un dret a votar de tots els adults, sense distinció de raça, sexe, creència o posició social i econòmica.
- Sufragi restringit: també cridat censitario, solament podien votar les persones que apareixen en un cens o llista, normalment en funció de la seua riquea, propietats immobiliàries o nivell de tributació.
- Sufragi masculí: vot dels hòmens.
- Sufragi femení: vot de les dònes.
- Sufragi obligatori: el dret al vot convertit en l'obligació de votar. És una forma de poder expressar poder, adquisició social i control sobre el vot.
- Sufragi voluntari: és la forma que té una persona d'expressar-se a consciència al moment de donar el seu vot.
- Sufragi igualtat: és un terme que a sovint sol confondre's en sufragi universal. Consistix en donar-li a cada ciutadà un sol vot, que té un valor de resultat igual al de qualsevol atre elector, independentment dels seus ingressos, riquea o estatus social.
És pràctica habitual en la majoria de països, que el vot solament poden eixercir-ho els qui són considerats nacionals o ciutadans del país. Això supon que, depenent de les condicions en que puga obtindre's la nacionalitat —en més o menys facilitat, en un número d'anys de residència, restringida a la primera generació, en filiació, etc. (vejau Ius sanguinis, Ius soli com a métodos d'adquisició de nacionalitat)—, causant que amplis sectors dels residents d'un país poden estar privats del dret al vot o tindre-ho restringit. El dret de ciutadania universal reclama la superació de la nacionalitat com a espai restringit de drets. No obstant, en les últimes décades s'han produït alvanços en el reconeiximent del dret al vot a estrangers residents, tals com el concepte de ciutadania europea en l'àmbit de l'Unió Europea, o la firma de tractats internacionals bilaterals per a reconéixer recíprocamente el dret al vot en les eleccions locals dels nacionals residents en l'atre Estat.
Raça o grup ètnic
La participació dels indígenes en els sufragis dels països de Llatinoamèrica han marcat un canvi en la seua història política, "l'obra de Xavier Albó, Moviments indígenes i poder indígena en Bolívia, Equador i Perú (Cipca, La Pau, 2008), encara que de manera general posa de relleu cóm el moviment indígena és part dels canvis operats en les poblacions indígenes i també en els processos polític culturals de dits països" (Parga, 2013).
- Artícul principal → Sufragi universal.
Gènero
- Artícul principal → Sufragi femení.
El sufragi femení és el dret de les dònes a votar i ser elegides en processos electorals; el seu reconeiximent, alcançat de forma gradual entre els sigles XIX i XX, es considera una de les principals ampliacions de la ciutadania democràtica.[3]
Classe social
- Artícul principal → Sufragi censitario.
Fins a passat el XIX, moltes democràcies occidentals especificaven en les seues lleis electorals que solament la gent en un cert grau de riquea podia votar. Hui en dia estes lleis s'han abolit casi en la seua totalitat. No obstant, en alguns països "democràtics" açò encara s'aplica en la pràctica pese a que no estiga especificat en les lleis dels respectius països, ya que molts països democràtics requerixen la direcció del domicili dels seus ciutadans per a qualificar el seu vot, en lo que s'exclou a tots els individus que no han conseguit suficient riquea com per a llogar o posseir la seua pròpia vivenda i ser capaces de sustentar-se econòmicament de forma autònoma.
Edat
A pesar de l'impuls del sufragi universal, totes les democràcies modernes requerixen als seus votants una edat mínima per a eixercir este dret. Els jóvens per baix de l'edat mínima per a votar constituïxen entre un 20 i un 50 % de la població en alguns països, i no tenen representació política. Les edats mínimes per a votar no són uniformes en tot lo món, i varien depenent de cada país (i fins a de cada regió dins d'un mateix país en alguns), normalment entre els 12 i 18 anys d'edat.
Exclusió de penats en els Estats Units
Molts països, com alguns pertanyents a l'Unió Europea o Canadà, permeten a el seu presos eixercir el dret al vot, independentment del temps d'encarcerament o la naturalea del crim. Atres països, entre els que s'inclouen alguns estats d'Estats Units, neguen el dret al vot a aquells convictes de crims greus, inclús quan ya han complit la seua condena.
Discapacitats psíquics i intelectuals
A pesar de que la Convenció Internacional de Drets de les Persones en Discapacitat de l'ONU establix que els discapacitats psíquics tenen el mateix dret a votar que el restant de ciutadans, en alguns països no se'ls reconeix este dret.
En Espanya, que va ratificar la Convenció en 2007, mils de persones en discapacitat psíquica i discapacitat intelectual tenen negat el dret al vot.[4]
Història del sufragi
Finlàndia va ser la primera nació en el món en donar a tots els ciutadans un sufragi total, en atres paraules el dret a votar. Nova Zelanda va ser el segon país en el món en otorgar als seus ciutadans el dret a votar, en 1893.
Cal tindre en conte que en el pla internacional, el dret de la dòna al sufragi va ser reconegut recent en 1948 a través de la Declaració Universal dels Drets Humans, que en el seu artícul 21 manifesta que “tota persona té el dret d'accés, en condicions d'igualtat, a les funcions públiques del seu país”. En la República Oriental de l'Uruguay es va produir el primer sufragi d'una dòna en tota Amèrica Llatina. La votació portada a terme en eixe lloc es va deure a un plebiscit local, en el propòsit de decidir l'integració de la localitat de Cerro Chato a un dels tres departaments que li la disputaven: Florida, Durazno, i Trentatrés. El president José Batlle i Ordóñez —gran responsable de l'implementació de varis drets socials, laborals i en favor de la dòna per primera volta en tot el continent— va ser el gran impulsor de la Constitució de 1917, a on es va establir que les dònes tenien el dret de votar. En 1932 el Parlament nacional va aprovar la llei que permetia a les dònes elegir als seus representants i ademés ser electes per a càrrecs públics. De totes maneres, faltarien varis anys més ans que les dònes pogueren participar en una elecció nacional, la qual cosa va succeir el 27 de març de 1938.
L'11 de novembre de 1951 les dònes argentines varen votar per primera volta. Despuix d'un temps se li va donar vot als hòmens i dònes ya que en alguns casos eren exclosos.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
Referències
- ↑
- ↑ «CONSIDERACIONES PARA LA IMPLEMENTACIÓN DEL VOTO DE LOS NICARAGÜENSES EN EL EXTERIOR». Archivat des de l'original, el 15 de febrero de 2018. Consultat el 14 de febrero de 2018.
- ↑ «Los derechos de las mujeres en 2025: esperanza, resiliencia y lucha contra los retrocesos | ONU Mujeres», ONU Mujeres. Consultat el 2025-12-04 (en es).
- ↑ Los discapacitados psíquicos reivindican su derecho al voto. Las asociaciones critican que los jueces incapacitan de forma automática para el sufragio Vanessa PI, Madrid, 26/3/2011 Público (España)