Anar al contingut

Judeus de Bilad el-Suen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
l'imperi songhai, c. 1500.

Judeus del Bilad al-Suen (judeoárabe: אַהַל יַהוּדּ בִּלַדּ אַל סוּדָּן) descriu les comunitats judeues d'Àfrica Occidental que estaven conectades en atres conegudes del Mig Oriente, Àfrica del Nort o Espanya i Portugal. Diversos registres històrics atesten la seua presència en un moment donat en els imperis de Ghana, Mali i songhai, que llavors es dia el bilād as-sūdān (بلاد السودان), de l'àrap que significa «país dels negres». En anys posteriors, els judeus d'Espanya, Portugal i Marroc també varen formar comunitats front a la costa de Senegal i en les illes de Veta Verda. Estes comunitats varen continuar existint durant centenars d'anys, pero des de llavors han desaparegut pels canvis en les condicions socials, la persecució, la migració i l'assimilació.

Primera història

[editar | editar còdic]

Segons la majoria dels relats, els primers assentaments judeus en Àfrica es trobaven en llocs com Egipte, Tunis i Marroc. Els judeus s'havien establit en Egipte a lo llarc del Alt Nilo en Elefantina. Estes comunitats es varen vore incrementades per la posterior arribada de judeus despuix de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem en l'any 70, quan l'emperador romà Tito va assentar 30.000 esclaus judeus en tota Cartago.

Àfrica s'identifica en vàries fonts judeues en relació en Tarsis i Ofir.[1] La Septuaginta,[2] i Jerónimo,[3] que va ser ensenyat pels judeus, i molt a sovint el Targum arameo sobre els Nevi'im, identifiquen la Tarsis bíblica en Cartago, que va anar el lloc de naiximent de varis rabinos mencionats en el Talmud. Àfrica, en el sentit més ampli, s'indica clarament a on es menciona que les dèu tribus perdudes varen ser conduïdes a l'exili pels assiris i que varen viajar a Àfrica.[4] Conectada en açò està l'idea de que el riu Sambation està en Àfrica. Els àraps, que també coneixen la llegenda dels Banū Mūsā («Fills de Moisés»), estan d'acort en els judeus en situar la seua terra en Àfrica.

Ya en l'época romana, els judeus marroquins havien escomençat a viajar a l'interior per a comerciar en grups de bereberes, la majoria dels quals eren nómadas que vivien en zones remotes de les montanyes de l'Atles. Els judeus vivien colze en colze en els bereberes, forjant llaços econòmics i culturals; alguns bereberes inclús varen escomençar a practicar el judaisme. En resposta, l'espiritualitat bereber va transformar el ritual judeu, pintant-ho en la creència en el poder dels dimonis i els sants. Quan els musulmans es varen estendre pel nort d'Àfrica, els judeus i els bereberes els divinizaron junts. A l'atre costat de les montanyes Atles, la llegendària reina Kahina va liderar una tribu de bereberes, judeus i atres grups ètnics en la batalla contra els guerrers islàmics invasores.

En el X, a mida que l'entorn social i polític de Bagdad es feya cada volta més hostil als judeus, molts comerciants judeus d'allí es varen anar al Magreb i a Tunis en particular. Durant els dos o tres sigles següents, un grup social distintiu de comerciants de tot lo món mediterràneu es va conéixer com el «Magrebí», transmetent esta identificació de pare a fill.

Segons certes llegendes locals del imperi Mali, una menció en el Tarikh al-Suen pugues haver registrat la primera presència judeua en Àfrica occidental en l'arribada del primer governant zuwa de Koukiya i el seu germà, situat prop del riu Níger. Se li coneixia com Za/Zuwa Alayman (que significa «ve del Yemen»). Algunes llegendes locals afirmen que Zuwa Alayman era membre d'una de les comunitats judeues que varen ser transportades o traslladades voluntàriament des del Yemen pels etíops en el VI de l'era comuna despuix de la derrota de Dhu Nuwas. El Tarikh al-Suen, afirma que va haver 14 governants zuwa de Koukiya despuix de Zuwa Alyaman abans del sorgiment del Islam en la regió.[5] Hi ha un debat sobre si el Tarikh és-Soudan pot ser entés d'esta manera.

Comerç i establiment de comunitats

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Foli del Tarikh al-fattash en la Biblioteca Mamma Haidara. XVII.

El manuscrit C del Tarikh al-fattash descriu una comunitat anomenada els Bani Israeel que en 1402 existia en Tindirma, posseïa 333 pous i tenia sèt líders:

  • Jabroot bin-#im
  • Thoelyaman bin-Abdel Hakim
  • Zeor bin-Salam
  • Abdel-latif bin-Solayman
  • Malik bin-Ayoob
  • Fadil bin-Mzar
  • Shaleb bin-Yousef

També s'afirma que tenien un eixèrcit de 1500 hòmens.[6] Atres fonts diuen que atres comunitats judeues de la regió es varen formar per les migracions de Marroc, Egipte i Portugal. Quan l'explorador escocés Mungo Park va viajar a través d'Àfrica Occidental a finals d'el XVIII va ser informat per un àrap que va conéixer prop de Walata de que hi havia molts judeus de parla àrap en Tombuctú les oracions de la qual eren similars a les dels moros.[7] Es diu que algunes comunitats varen ser poblades per certs judeus bereberes com un grup de Kal Tamasheq conegut com Iddao Ishaak que va viajar des del nort d'Àfrica a l'oest d'Àfrica pel comerç, aixina com els que varen escapar de les invasions islàmiques en el nort d'Àfrica.[8]

Era islàmica

[editar | editar còdic]

En el XIV molts moros i judeus, fugint de la persecució en Espanya, varen emigrar al sur a la zona de Tombuctú, que en eixe moment formava part del Imperi songhai. Entre ells estava la família Kehath (Ka'tu), descendent d'Ismael Jan Kot Al-yahudi de Scheida, Marroc. Els fills d'esta prominent família varen fundar tres llogarets que encara existixen prop de Tombuctú: Kirchamba, Haibongo i Kongougara. En 1492, Askia Mohamed I el Gran va aplegar al poder en l'anteriorment tolerant regió de Tombuctú i va decretar que els judeus devien convertir-se a l'islam o anar-se; el judaisme es va fer illegal en Mali, com ho va fer en l'Espanya catòlica eixe mateix any. Açò es va basar en el consell de Muhammad al-Maghili.

Com va escriure l'historiador León l'Africà en 1526:

En Garura hi havia alguns judeus molt rics. L'intervenció del predicador (Muhammad al-Maghili) de Tremecén va establir el saqueig dels seus bens, i la majoria d'ells han segut assessinats per la població. Este event va tindre lloc durant el mateix any en que els judeus havien segut expulsats d'Espanya i Sicília pel rei catòlic.
  1. León l'Africà també va escriure:
    El rei (Askia) és un enemic declarat dels judeus. No permetrà que ningú vixca en la ciutat. Si sent dir que un mercader bereber els freqüenta o fa negocis en ells, confiscarà els seus bens.

Judeus del Sahara

[editar | editar còdic]

Sembla haver pocs dubtes de que els judeus s'han mesclat en gran mida en els bereberes que viuen en el Sahara marroquí, algerí, tunecino i libio. Es creu que alguns clans bereberes poden haver segut en algun moment judeus i, segons una atra tradició, descendixen dels filisteos expulsats de Canaán.[9] Existix la tradició de que Moisés va ser enterrat en Tremecén, i la presència d'un gran número de judeus en eixa part d'Àfrica queda atestada ademés de per els numerosos llocs sagrats i santuaris en noms bíblics que són sagrats tant per als musulmans com per als judeus, sino també per la presència allí d'un gran número de sagues judeues.[9] L. Rinn diu: «Certes tribus bereberes varen tindre durant molt temps la religió judeua, sobretot en Amès; i inclús hui en dia veem entre els Hanensha de Sukahras (Argèlia) una tribu seminómada d'israelitas dedicada enterament l'agricultura».[10]

Ademés, es pot observar que els judeus es troben en els ksurs (pobles fortificados) bereberes a lo llarc del sur de Marroc i en el Sahara adjacent. Aixina, en Outat, prop de Tafilalt, hi ha una mellah en uns 500 judeus;[11] i en Figuig, una mellah en 100 judeus.[11] Anant més al sur, cap a Tuat, hi ha una gran comunitat de judeus en l'oasis d'Alhamada; i en Tamantit, a dos semanes de viage des de Tafilalt, es diu que els 6000 o 8000 habitants són descendents de judeus convertits a l'islam.[11] Molt més a l'oest, en la província de Les seues, està Ogulmin en 3000 habitants, dels quals es diu que 100 són judeus.

Conexió en els daggatun

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Caravana acostant-se a Tombuctú en 1853 (de Travels and Discoveries in Northern and Central Africa (Viages i descobriments en el nort i centre d'Àfrica) per Heinrich Barth, vol. iv, Londres 1858).

Els daggatun eren una tribu nómada d'orige judeu que vivia en el barri de Tamantit, en l'oasis de Tuat en el Sahara marroquí. El relat sobre daggatun va ser donat per primera volta pel rabino Mordechai Abi Serour d'Akka (Marroc), qui en 1857 va viajar a través del Sahara fins a Timbuctu, i el relat del qual dels seus viages va ser publicat en el Bulletin de la Société de Géographie.[12] Segons el rabino Sarur, els daggatun vivien en tendes de campanya i s'assemblaven als bereberes tuareg, entre els que vivien, sobre llengua, religió i costums generals. Estan somesos als tuaregs, que no es casen en ells. El rabino Serour també afirma que el seu assentament en el Sahara data de finals d'el VII (cronologia musulmana) quan Abd al-Malik va pujar al tro i va conquistar fins a Marroc. En Tamantit va tractar de convertir als habitants a l'islam; i com els judeus varen oferir gran resistència els va exiliar al desert d'Ajaj, de la mateixa manera que als tuaregs, que solament havien acceptat parcialment l'islam. Aïllats de qualsevol conexió en els seus germans, estos judeus del Sahara varen perdre gradualment les seues pràctiques judeues i es varen convertir nominalmente en musulmans.

Atres relats coloquen a un grup de «àraps» duts a Ajaj com identificats en els mechagra mencionat per Erwin von Bary,[13] entre els quals es diu que alguns judeus encara viuen allí. Victor J. Horowitz,[14] també parla de moltes tribus lliures en les regions desérticas que són judeues d'orige, pero que gradualment han abandonat les costums judeues i aparentment han acceptat l'islam. Entre estes tribus, diu, estan els daggatun, que són varis mills i estan dispersos en varis oasis del Sahara, inclús fins al riu Dialiva (Djoliba?) o el Níger. Diu també que són molt belicosos i estan en constant conflicte en els tuaregs. Segons Horowitz, els mechagra mencionats anteriorment també deuen ser considerats com una d'estes tribus judeues. Horowitz mai havia estat en Àfrica, pero es basava principalment en els rumors difosos en la comunitat judeua europea.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Tamid, 32b, and the parallel passage, where, "African land", is evidently the same as Carthage
  2. ↑ Isaías 23:1
  3. ↑ Ezequiel 25:7
  4. ↑ Mek., Bo, 17; Tosef., Shab. vii. 25; Deut. R. v. 14; en especial Sanh. 94a
  5. ↑ Tarikh és-Soudan, París, 1900, by Abderrahman ben-Abdall és-Sadi (trad. O. Houdas) pp. 5-10
  6. ↑ Tarikh al-fattash, by Mahmoud Kati ben El-Hajj El Motaoukkal Kati, 1657, pp. 62-63
  7. ↑ Jews of a Saharan Oasis: Elimination of the Tamantit Community, Markus Wiener Publishers, Princeton, New Jersey, 2006, by John Hunwick. p. 67
  8. ↑ Primak, Karen (1998). Jews in Plaus You Never Thought of, Ktav Publishing. ISBN 0-88125-608-0.
  9. ↑ 9,0 9,1 Basset, "Nedromah,"p. 13
  10. ↑ "Origines Berbers", p. 406 (vore "Rev. Arch. de Constantine", 1867, p. 102)
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Horowitz, l. c. pp. 202,204,205
  12. ↑ Dec., 1895; see Bulletin de l'Alliance Israèlite vol. ii. 42, 1880; "La Grand Encyclopedie", xxiii. 254; James Edward Budgett-Meakin, Land of the Moors, p.17
  13. ↑ "Ghat et els Tuareg de l'Air", p. 181
  14. ↑ Marokko., Leipzig 1887, pp. 58 i ss.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Wars of the Jews: A Military History from Biblical to Modern Claves, Hipporcrene Books, Nova York, 1990, by Monroe Rosenthal and Isaac Mozeson
  • Jewish Communities in Exotic Plaus, Jason Aronson Inc., Jerusalen, by Ken Blady
  • Jews In Africa: Ancient Black African Relations, Fact Paper 19-II, By Samuel Kurinsky
  • Hebrewisms of West Africa: From Nile to Niger With the Jews, The Dial Press, Nova York, 1931, by Joseph J. Williams
  • Jews of a Saharan Oasis: Elimination of the Tamantit Community, Markus Wiener Publishers, Princeton, New Jersey, 2006, by John Hunwick
  • Jews in Africa: Part 1 The Berbers and the Jews, by Sam Timinsky (Hebrew History Federation)
  • "The Jews of Timbuktu", Washington Jewish Week, December 30, 1999, by Rick Gold
  • Els Juifs à Tombouctou, or Jews of Timbuktu, Recueil de sources écrites relatives au commerce juif à Tombouctou au XIXe siècle, Editions Donniya, Bamako, 1999 by Professor Ismael Diadie Haidara
  • Jews in Cape Vert and on the Guinea Coast, Paper presented at the University of Massachusetts-Dartmouth, 11 de febrer de 1996, by Richard Lobban


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Judeus_de_Bilad_el-Suen&oldid=1063658»