Mellah
Mellah és el nom en el que es coneixen als barris judeus amurallados existents en algunes localitats de Marroc; un anàlec de la judería o gueto europeu.
En Marroc, la població judeua va ser confinada en mellahs al començament del XV i especialment des de principis del XIX.[1]
En les ciutats, el mellah estava rodejat per una muralla en una porta fortificada. Per lo general, ya que els seus habitants eixercitaven un paper important en l'economia local, el barri judeu estava situat prop del palau real o de la residència del governador en la finalitat de protegir als seus habitants dels disturbis recurrents. Pel contrari, els mellahs rurals eren llogarets separats habitats exclusivament per judeus.
Història
Sigle XV
El primer mellah oficial es va establir en la ciutat de Fez en 1438. Durant la primera mitat del XIV, els meriníes varen fundar, junt a Fez, la ciutat d'Hims, a on inicialment es varen assentar els arqueros i la milícia cristiana. En 1438, els judeus varen ser traslladats des de la part antiga de Fez a Hims, que havia segut construïda en un lloc conegut com al-Mallah, "el salinar". En el temps, el terme es va amprar per a designar als barris judeus d'atres ciutats de Marroc. Inicialment, no hi havia res despectiu en este terme: alguns documents ampren l'expressió "mellah dels musulmans". De fet, el barri judeu contenia vivendes grans i belles que varen ser utilisades com a residències per a "els agents i embaixadors dels príncips estrangers". Més tart, no obstant, l'etimologia popular explicava la paraula mellah com una "terra salada i malaïda" o un lloc a on els judeus "salaven els caps dels rebels decapitats", destacant les connotacions pijoratives associades a esta paraula.
El mellah de Fez no sempre va tindre èxit en brindar protecció als seus habitants. El 14 de maig de 1465, els seus habitants varen ser casi tots assessinats pels rebels que varen derrocar a la dinastia dels meriníes. Eixe atac va provocar una ona de violència contra els judeus en tot Marroc. La causa immediata de la violència antijudía va ser el nomenament d'un judeu per al càrrec de visir.
Sigles XVI-XVIII
Durant molt temps, el mellah de Fez va seguir sent l'únic existent, i solament en la segona mitat del XVI (al voltant de 1557) el terme mellah apareix en Marrakech, en l'assentament de les poblacions judeues i judaisades procedents del Atles i de la ciutat d'Aghmat (30 quilómetros a l'est de Marrakech), que contava en una antiga comunitat judeua. Un francés, captiu en Marroc des de 1670 fins a 1681, va escriure: "En Fez i en Marroc [açò és Marrakech], els judeus són separats del restant dels habitants, tenen els seus propis barris independents, rodejats per murs les portes dels quals estan custodiades per hòmens nomenats pel rei... En el restant de ciutats, s'entremesclen en moros". En 1791, un viager europeu va descriure el mellah de Marrakech: "Té dos grans portes, que es tanquen regularment cada vesprada prop de les nou en punt, despuix de lo que cap persona té permés entrar o eixir... fins a... el matí següent. Els judeus tenen un mercat propi..." Solament en 1682, va ser fundat el tercer mellah en la ciutat de Mequinez, la nova capital del sultà Ismaíl de Marroc.
Al començament del XIX, al voltant del 1807, el sultà Sulaymán de Marroc va obligar als judeus de les ciutats de la regió costera a mudar-se a mellahs, situats en Rabat, Vaig salar, Mogador i Tetuán. En tots estos llocs, els nous barris judeus varen ser cridats mellahs a excepció d'en Tetuán, a on es va utilisar la paraula espanyola "judería".
En Vaig salar, el nou barri judeu consistia en una llarga avinguda en un total de 200 cases, 20 tendes i llocs comercials, dos forns de ceràmica i dos molins. En 1865, el mellah de Mogador, en haver-se sobrepoblado, se li va permetre estendre's.
A finals del XIX i en les primeres décades del XX, els judeus adinerats varen començar a mudar-se als nous barris (villes nouvelles) planificats segons els esquemes urbans europeus, deixant en els mellahs sol als vells i a les famílies més pobres.[2]
A partir del XX
Des de l'establiment del Estat d'Israel, en 1948, la majoria dels judeus marroquins han emigrat al nou estat judeu, encorajats per l'Agència Judeua. Com a resultat d'això, hui en dia els mellahs estan habitats únicament per musulmans, els pocs judeus encara restants s'han mudat als barris moderns de les ciutats marroquines.
L'aparició d'un mellah en un port del Golf Pèrsic, en el relat d'un viage a China supostament realisat per "Jacob d'Ancona" en 1271, que va ser publicat per Davis Selbourne en 1997 en The City of Light, va ser identificat com un clar anacronisme per part de la reacció crítica al llibre que va jujar tal relat com un engany.[3]
Vore també
Notes
- ↑ Lewis (1984), p. 28
- ↑ «The Jewish Community of Fez». Archivat des de l'original, el 11 de febrer de 2009. Consultat el 11 d'abril de 2011.
- ↑ Doreen Carvajal, "Marco Polo: Is a Rivalry Just Fiction?", New York Claves, 9 December 1997 Accessed 16 July 2008.
Referències
- Stillman, Norman (1979). The Jews of Arab Lands: A History and Source Book, Philadelphia: Jewish Publication Society of America. ISBN 0-8276-0370-3.
- Zafrani, H. "Mallah", Encyclopaedia of Islam Online, eds. P. J. Bearman, Th. Bianquis, C. I. Bosworth, I. van Donzel and W. P. Heinrichs. Brill Academic Publishers
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mellah» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.