Jardí paraís
El jardí paraís és una forma de jardí originari de la Pèrsia preislámica, específicament aqueménida, que és formal, simètric i, la majoria de les voltes, tancada. La seua forma més tradicional és un jardí rectangular dividit en quatre quartos en un estany central, a sovint en una font, un disseny cuatripartito cridat chahar bagh ('quatre jardins'),[1] de reminiscència bíbliques a través del Génesis 2.10.[2]
Un dels elements més importants d'estos jardins paraís, naixcuts del desert, és l'aigua, en estanys, canals, rieras i fonts que serien les característiques més comunes. l'aroma és un element essencial en determinats arbres frutales i flors seleccionats per la seua fragància.
A sovint també se li coneix com jardí islàmic. La forma d'este jardí es va estendre per tot Egipte i el Mediterràneu durant les conquistes musulmanes àraps, aplegant fins a Índia i Espanya.
Etimologia
Originalment denominat en persa, pairi-daêzã, nom que denota 'un recint cercat o jardí', de pairi ('entorn') i daeza o diz ('recint', 'tàpia', 'prop'), el filòsof i historiador Jenofonte d'Atenes va traduir erròneament este pairidaeza persa al grec com paradeisos. I este terme és usat per al Jardí del Edén en les traduccions gregues del Antic Testament. Per una atra part, la paraula pardis, en persa, significa tant paraís com a jardí.[3][4]
L'idea del jardí tancat o hortus conclusus a sovint es coneix com a jardí paraís per les connotacions indoeuropeas de 'paraís', que vindria a simbolisar el Jardí del Edén.
Història
El jardí persa més antic del que existixen registres va pertànyer a Ciro el Gran, en la seua capital Pasargada, en la província de Fars, al nort de Shiraz. És el disseny intacte més antic que sugerix contindre elements del jardí paraís.[4] Provablement plantat en ciprers, granats i cerezos, el jardí tenia una planta geomètrica i cursos d'aigua de pedra que formaven l'eix principal i eixos secundaris del jardí principal de Pasargada, prefigurando el disseny cuatrifolio del chahar bagh.[4] En l'Imperi aqueménida, els jardins tenien arbres frutales i flors, incloent lliris i rosas. En l'any 330 a. C., Alejandro Magne va contemplar la tomba de Ciro el Gran i va narrar que estava dins d'una arboleda irrigada.[5]
Es creu que els reis aqueménidas varen construir jardins paraís dins de parcs reals tancades de caça, una tradició heretada dels assiris, per a els qui la cacera ceremonial de lleons era un rito que autentificaba la realea.
En el V, en el moment de l'invasió de Pèrsia per Ciro el Jove, Jenofonte va descriure un complex de palaus i pabellons pertanyents a Artajerjes II que incloïen jardins regats per aigua duta per aqüeductes, lo que està considerat com el primer registre conegut de rieres i conques d'aigua que alimentaven per gravetat a un sistema geomètric de jardí.[4] El general espartano Lisandro, que es va unir a Ciro com a mercenari va informar a Jenofonte de cóm els reis perses 'varen descollar no solament en la guerra sino també en la jardineria, creant paradeisos 'a on recolecten plantes, arbres frutales en especial i caces d'animals durant les campanyes estrangeres.[4]
El disseny cuadrifolio va ser reinterpretat posteriorment en térmens islàmics pels àraps musulmans despuix de la conquista de Pèrsia en el sigle VII, i es va associar en el concepte abrahámico del paraís i el Jardí del Edén. Génesis 2:10 diu: "Eixia del Edén un riu que regava el jardí i d'allí es partia en quatre braços"[6] i el profeta Mahoma parlava de quatre rius: d'aigua, llet, va vindre i mel.[7]
En el XIII, els jardins s'havien estés en l'islam per tot Egipte, el nort mediterràneu d'Àfrica i Espanya. Este estil de jardí va aplegar a l'Índia durant el XVI durant el regnat del príncip Babur, primer emperador del imperi mogol.[4] La majoria dels jardins mogoles tenien una tomba o pabelló en el centre, el més famós dels quals és el Taj Mahal, encara que en el decliu de l'imperi i el posterior domini colonial britànic, el jardí original va canviar substancialment.[8]
Referències
- ↑ . "Els jardins paraís de Monty Don". En Episodi 1{{#if:}|, episodi }}. Procedix de la BBC (decembre de 2019).
- ↑ Jesús Bermúdez López, Ana María Gómez Román i José Manuel Rodríguez Dumenge(1993).«Valores simbòlics i iconográficos de la font dels Lleons de l'Alhambra».
- ↑ AGi architects (ed.): «Traduint entre jardí i paraís, atles d'arquitectura». Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Hobhouse, Penelope (2004). The Gardens of Pèrsia, Kale House.
- ↑ «Pasargadae». The Garden Guide. Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ Génesis 2:10
- ↑ «The Description of Paradise».
- ↑ . "Els jardins paraís de Monty Don". En Episodi 2{{#if:}|, episodi }}. Procedix de la BBC (decembre de 2019).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín paraíso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.