Jardí botànic Lancetilla

El Jardí Botànic Lancetilla o més apropiadament Centre d'Investigació i Jardí Botànic Lancetilla és un jardí botànic situat en la costa del mar Carib, en el nort de la república d'Hondures, a uns 7 km al surest de la ciutat de Tela. Per molt temps va ser l'únic jardí botànic d'Hondures (fins que en el 2005 s'obrira el jardí botànic de l'UNAH) i un dels majors de tota Amèrica Llatina. Té una extensió d'1,681 hectàrees, de les quals 1,261 has. són d'una reserva de natural, 350 són de plantacions i 70 has corresponen a un arboretum. La colecció comprén unes 1,500 espècies, enfocades sobretot en les plantes tropicals en fruts. El Jardí Botànic depén, com a departament, de l'Universitat Nacional de Ciències Forestals (UNACIFOR). El jardí botànic forma part del BGCI i presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservació en els Jardins Botànics. El seu còdic de reconeiximent internacional com a institució botànica, aixina com les sigles de la seua herbari és LANCE.

Localisació

Centre d'Investigació i Jardí Botànic Lancetilla està ubicat KM 90 carretera CA 13 que conduïx de Sant Pedro Sula a la Ceiba, en el municipi de Tela 31301, Hondures. Entre 15°41′00″N 87°25′00″O / 15.683333, -87.416667</noinclude>

Història

L'any de 1926 va ser l'any del naiximent de Lancetilla, quan el Dr. Wilson Popenoe va elegir per encàrrec de l'United Fruit Company, la vall de Lancetilla com el més idòneu sobre diferents tipos de sols i varietat de microclima, per a instalar una base d'investigació, per a l'estudi de les malalties del banano i analisar els métodos més viables per a cultivar atres plantes de frutes tropicals.

El Doctor Wilson Popenoe, va anar el primer director tant del Jardí Botànic com de la Estació Experimental Lancetilla adjunta. Baixe la seua direcció es varen reunir més de mil varietats de plantes d'importància econòmica, les quals varen ser analisades, seleccionades, propagades, millorades i distribuïdes. Varis millons d'eixemplars, en la seua majoria brotes i esgalls, han eixit d'esta estació en destí a tota l'Amèrica tropical.

En els seus primers anys Lancetilla va jugar un gran paper en l'aprofitament dels recursos genètics de la palma d'oli africana (Elaeis guineensis). Manant-se material vegetatiu des de Centroamérica a Colòmbia. Es pot dir que les grans plantacions de palmera d'oli que hi ha en el Nou Món tenen el seu orige en Lancetilla. Lo mateixa es pot dir sobre els cultius en l'Amèrica tropical de les frutes asiàtiques tals com lichi (litchi chinensis Sonn.) i rambután (nephelium lappaceum), les quals varen partir igualment des de Lancetilla. La plantació més gran d'Amèrica de mangostán o mangostino (garcinia mangostana), es troba en Lancetilla.

També es varen introduir des de Brasil gran número d'arbres del caucho (Hevea brasiliensis), en l'intenció de buscar espècimen resistents a les infeccions de fongos. Estes plantacions d'arbres del caucho es varen estendre per la totalitat de Centroamérica i varen jugar un paper fonamental com a suministradors de caucho en abundància als EE. UU. durant la Segona Guerra Mundial.

Una atra de les plantacions claus, va ser la de l'arbre de la quina (Cinchona ledgeriana), que va suministrar el remei per a curar la malaltia de la malaria, especialment en les décades de 1940 i 1950 anys en els que es va estendre el seu cultiu per Centroamérica (sobretot en Guatemala i Hondures), sense dubte alguna pels conflictes armats que estaven tenint lloc en el surest asiàtic. Lancetilla també ha segut el centre d'investigació i millora de cultius i producció dels zacates de citronela i del conegut té de zacate llima en Centroamérica. Actualment figura com a banc de germoplasma per a investigacions dins i fòra del país.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín botánico Lancetilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.