Anar al contingut

Jackson Pollock

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Jackson Pollock by Hans Namuth.jpg
Jackson Pollock

Paul Jackson Pollock (/ˈpɒlək/ Cody, Wyoming; 28 de giner de 1912-Springs, Nova York; 11 d'agost de 1956) va ser un influent pintor nortamericà i principal artiste del expressionisme abstracte. Pollock va alcançar reconeiximent pel seu estil de chorrear pintura (dripping).

Va ser autor de 400 pintures i al voltant de 500 dibuixos. En 1945 es va casar en l'artista nortamericana Llig Krasner, qui es va convertir en una influència important en la seua carrera i en el seu llegat.[1] Pollock era una persona aïllada i en una personalitat volàtil. Va sofrir de greus problemes d'alcoholisme als quals es va enfrontar durant tota la seua vida, #lo que li va dur a la mort en un accident automovilístic en conduir en estat d'ebrietat als 44 anys d'edat.

En l'any 2000, una película basada en la seua vida, titulada Pollock, dirigida i protagonisada per Ed Harris, va guanyar un Premie Óscar.


Biografia

[editar | editar còdic]

Primers anys (1912-1930)

[editar | editar còdic]

Pollock va nàixer en Cody (Wyoming) en 1912,[2] era el més jove de cinc germans. Els seus pares, Stella May McClure i LeRoy Pollock, eren oriunts de Tingley (Iowa). El seu pare va nàixer en el llinage McCoy pero va prendre el llinage dels seus pares adoptius. Els Pollock eren veïns de la família McCoy i varen adoptar a LeRoy despuix de la mort dels seus pares. Stella i LeRoy eren presbiterianos i d'ascendència irlandesa i escocesa-irlandesa respectivament.[3] LeRoy Pollock era inicialment granger i posteriorment va treballar d'agrimensor per al govern, desplaçant-se en la seua família segons el treball ho requeria.[2] Jackson va créixer en Arizona i Chic, Califòrnia.

Mentres vivia en Tire Park, Los Àngeles, Pollock es va inscriure en la Preparatòria d'Arts Manuals de Los Àngeles,[4] no obstant va ser expulsat de la mateixa; Pollock ya havia segut expulsat d'una atra preparatòria en 1928. Durant els primers anys de la seua vida, Pollock va explorar la cultura dels Pobles natius dels Estats Units mentres acompanyava al seu pare en els seus viages.[2][5]

Nova York i començos artístics (1930-1940)

[editar | editar còdic]

En 1930 (seguint els passos del seu germà major Charles Pollock) es va mudar a Nova York a on va estudiar junt en el seu germà i baixe la tutela del pintor Thomas Hart Benton en el Art Students League of New York. Les conversacions sobre l'Amèrica rural de Benton varen tindre poca influència en Pollock, no obstant el seu us rítmic de la pintura i feroç independència varen marcar a l'artiste.[2] De 1938 a 1942, durant la Gran Depressió, Pollock .va treballar per al Federal Art Project Works Progress Administration.[6]


Tractant de bregar en el seu problema d'alcoholisme, Pollock es va sometre a psicoterapia junguiana en el Dr. Joseph L. Henderson entre 1938 i 1941 i posteriorment en la Dra. Violet Staub de Laszlo en 1941-1942. Henderson ho va enganchar a través del seu art, encorajant-ho a fer dibuixos. Els conceptes i arquetips junguianos varen quedar expressats en les seues pintures.[7][8] Recentment, alguns historiadors han indicat que és possible que Pollock patira d'un desorde bipolar.[9]

Mural i mudança a Springs (1940-1947)

[editar | editar còdic]

Pollock va firmar un contracte en Peggy Guggenheim en juliol de 1943. Va rebre l'encàrrec de crear l'obra Mural (1943), que medix 2.43 x 6.04 m,[10] per a l'entrada de la nova casa de Guggenheim. Com a sugerència del seu amic i conseller Marcel Duchamp, Pollock va pintar esta obra en un llenç en lloc de la paret per a que l'obra fora portàtil. Despuix de vore el mural, el crític d'art Clement Greenberg va escriure: «Li vaig tirar una ullada i vaig pensar, "açò sí és art extraordinari" i vaig saber que Jackson era el pintor més gran que este país ha produït».[11]

Periodo Action Painting (1947-1952)

[editar | editar còdic]

En octubre de 1945, Pollock es va casar en la pintora nortamericana Llig Krasner i en novembre es varen mudar a les afores de la ciutat a Springs (Nova York) en l'àrea d'east Hampton en la costa sur de Long Island. En ajuda d'un préstam de Peggy Guggenheim, varen poder comprar una casa en un graner de fusta en el número 830 del carrer Springs Fireplace. Pollock va convertir el graner en el seu estudi i en eixe espai va perfeccionar la seua tècnica de pintura de grans "salpicaduras", en la que se sentiria permanentment identificat.

Pollock va ser introduït a l'us de pintura líquida en 1946 en un seminari experimental impartit pel muralista mexicà David Alfaro Siqueiros. Més vesprada, va utilisar l'abocada de pintura com una de vàries tècniques en llenços de principis de la década de 1940 com en Macho i Femella i Composició Abocada I. Despuix de mudar-se a Springs, va començar a pintar en els llenços recostados en el sol de l'estudi i va desenrollar la seua tècnica d'esguitar pintura.


Va començar a utilisar pintures en base en una nova resina sintètica cridada barniz alkyd. Pollock descrivia estes pintures com més que una simple ferramenta de treball, "un resultat natural eixit d'una necessitat".[12] Utilisava pinzells endurits, vares, i cheringues per a aplicar la pintura. La tècnica de Pollock d'abocar i esguitar pintura és reconeguda com un dels orígens del action painting (pintura d'acció). En esta tècnica, Pollock va conseguir un mig immediat per a crear art: la pintura fluïa lliteralment des de la ferramenta de la seua elecció cap al llenç. En desafiar les convencions de pintura en una superfície vertical, ell va afegir una nova dimensió en ser capaç de vore i aplicar pintura els seus llenços des de totes direccions.

Una possible influència en el treball de Pollock era el treball de l'artista ucraniana-nortamericana Janet Sobel (1894-1968) (originalment Jennie Lechovsky).[13] Peggy Guggenheim va incloure el treball de Sobel en la seua Galeria, "L'Art d'este Sigle" en 1945. Junt en Jackson Pollock, el crític Clement Greenberg va vore l'obra de Sobel en la galeria en 1946.[14] En el seu ensaig "American-Type Painting" ("Pintures Tipo-Americanes"), Greenberg va destacar que eixes obres eren les primeres pintures "all over" (cobertura total de la superfície) que ell hi havia vist i va dir que "Pollock va admetre que eixes pintures havien causat una impressió en ell".[15]

Mentres va pintar d'esta manera, Pollock va deixar la representació figurativa i va desafiar la tradició occidental d'utilisar caballete i pinzellés. Per a pintar utilisava la força de tot el seu cos, la qual quedava expressada en els seus llenços. En 1956 la revista Clave va malnomenar a Pollock "Jack el salpicador" ("Jack the Dripper", en referència a Jack The Ripper) un famós assessine serial de regne unit, per la seua tècnica de pintar.[16] Sobre açò Pollock va dir:


Pollock va observar les mostres de pintura en arena dels navajo en 1940 i referint-se a este estil de pintar en el sol, Pollock va declarar:

Em sent més prop, més part de la pintura, ya que d'esta manera puc caminar al voltant d'ella, treballar des de quatre costats i estar lliteralment en la pintura. Açò és propi dels métodos de pintura en arena dels indis de l'Oest.[17]

Atres influències sobre la seua tècnica de salpicaduras provenen dels muralista mexicans i de l'automatisme surrealiste. Pollock es negava a confiar en "els accidents", usualment tenia una idea de cóm volia que es vera cada obra en particular. La seua tècnica combinava el moviment del seu cos, que podia controlar, en el fluix viscós de la pintura, la força de gravetat i el llenç. Era una mescla de factors controlables i incontrolables. Tirar, esguitar, abocar i gotear, Pollock es movia en energia al voltant del llenç com si fora una dansa i no es detenia fins que vea lo que volia vore.


En 1950, Hans Namuth, un jove fotógraf, volia prendre fotos de Jackson pintant (movent-se i quet). Pollock va prometre començar a realisar una pintura nova especialment per a la sessió fotogràfica, pero quan Namuth havia aplegat, Pollock va tindre que disculpar-se, puix ya havia terminat la pintura.


Namuth, quan va entrar a l'estudi de Pollock, va dir:


En el XXI, els físics Richard Taylor, Adam Micolich i David Jonas varen estudiar les obres i tècniques de Pollock i varen expressar que algunes obres mostren propietats de fractales matemàtics.[18] Ademés, varen assegurar que els seus treballs aumenten en qualitats fractales conforme Pollock anava alvançant en la seua carrera.[19] Els autors especulen que Pollock va poder haver tingut una intuïció de la naturalea dels moviments de la Teoria del caos i va tractar d'expressar eixe caos matemàtic, més de dèu anys abans de la proposta d'esta teoria. El seu treball va ser utilisat per a tractar d'evaluar l'autenticitat d'algunes obres que es dien eren Pollocks.

Atres experts contemporàneus han sugerit que Pollock va poder haver intentat imitar teories d'eixa época per a donar-li una certa profunditat a les seues pintures que mai s'hi havia vist en l'art.[20]

Últims anys i mort (1952-1956)

[editar | editar còdic]

Les pintures més famoses de Pollock varen ser fetes durant el "Periodo de goteig" entre 1947 i 1952. Va escalar ràpidament a la fama despuix d'un artícul de quatre pàgines en 1949 en la revista Life, en la que es va fer la pregunta "¿Acàs és ell el pintor viu més gran dels Estats Units?". En el pico de la seua fama Pollock va abandonar abruptament el seu estil de goteig.[21]Despuix de 1951, el treball de Pollock va ser de colors més obscurs, com la seua colecció pintada en negre sobre llenços crus. Posteriorment, va tornar a utilisar color i re-va introduir elements figuratius.[22] Durant este periodo, Pollock es va canviar a una galeria més comercial degut a que hi havia molta demanda del seu treball per part de coleccionistes. En resposta a esta pressió, unit a frustracions personals, el seu problema d'alcoholisme es va fer més profunt.[23] En 1955, Pollock va realisar les seues últimes dos pintures, Aroma i Busca.[24] L'artiste no va pintar res en 1956, pero estava realisant escultures d'aram, gasa i escayola en la casa de l'escultor Tony Smith.[22] Formades en el método de mòle d'arena, tenien superfícies en molta textura, similars a lo que Pollock creava en les seues pintures.[25]


L'11 d'agost de 1956, a les 22:15 hores, Pollock va morir en un accident automovilístic en el seu Oldsmobile convertible degut a que conduïa baix l'influència de l'alcohol. Edith Metzger, una de les passageres, també va morir en l'accident. L'atra passagera, Ruth Kligman, artista i amant de Pollock, va sobreviure al sinistre.[26]

Pel restant de la seua vida, la viuda Llig Krasner es va encarregar dels assunts de l'artiste i es va assegurar de que la reputació de Pollock es mantinguera forta a pesar de les tendències canviants del món de l'art. La parella està enterrada en el Cementeri de Green River en Springs, en una gran làpida marcant la tomba de Pollock i una més menuda marcant la d'ella.

De nomenar a numerar

[editar | editar còdic]

En el seu esforç per evadir la busca d'elements figuratius per part de l'espectador, Pollock va abandonar els títuls i va començar a numerar les seues obres. Lo que va dir al respecte va ser: "...miren pasivamente i tracten de rebre lo que la pintura els oferix i no duguen temes ni idees preconcebudes de lo que deurien estar buscant". L'esposa de Pollock, Llig Krasner, va dir que ell "Solorava donar-li noms convencionals a les seues pintures... pero ara tan solament les numerava. Els números són neutrals. Fan que les persones vegen la pintura per lo que és, pintura pura".[12]

Problemes d'autenticitat

[editar | editar còdic]

El comité d'autenticació Pollock-Krasner va ser creat per la Fundació Pollock-Krasner en 1990 per a evaluar treballs que varen ser trobats recentment per a un suplement al catàlec de 1978.[27] No obstant, en ocasions anteriors, la fundació Pollock-Krasner va refusar involucrar-se en casos d'autenticació.[28]


En el 2003, 24 pintures i dibuixos semblats als de Pollock, varen ser trobats dins d'un caseller en Wainscott (Nova York). Un debat inconcluso contínua sobre si són o no Pollocks originals. Açò requeriria un anàlisis de consistència geomètrica de les salpicaduras de Pollock a nivell microscòpic, per a després ser comparades en el descobriment que demostrava que els patrons de les pintures de Pollock es feyen més complexos en el temps.[29] Els anàlisis de les pintures realisats per investigadors de la Universitat d'Harvard varen mostrar la presència d'un pigment sintètic patentat en 1980 entre atres materials que no estaven disponibles en l'época de Jackson Pollock.[30][31] En el 2007, un museu itinerant va ser montat en una exhibició de dites pintures i s'acompanyava del llibre Pollock Importa, escrit per Ellen G. Landau, una de quatre experts del panel d'autenticació de la Fundació Pollock-Krasner des de 1990 i Claude Cernuschi, un especialiste de l'Expressionisme abstracte. En el llibre, Ellen Landau demostra totes les conexions que existixen entre la família que posseïx les pintures i la vida de Jackson Pollock en el propòsit de colocar a les pintures en el context històric apropiat. Landau també presenta les troballes forenses de l'Universitat d'Harvard i presenta possibles explicacions per a les inconsistencias que es trobaven en les 24 pintures.[32][33]

En el 2006, el documental titulat ¿Quí dimonis és Jackson Pollock? es va basar en la figura de Teri Horton, un camioner que en 1992 va comprar una pintura abstracta per 5 dólars en una tenda de segona mà en Califòrnia. Esta obra podria ser un Pollock, no obstant, la seua autenticitat seguix debatent-se.

Untitled 1950, la qual va ser venuda per la galeria neoyorquina Knoedler Gallery en el 2007 per 17 millons de dólars a Pierre Lagrange, un multimillonari londinenc, va ser subjecta a un examen d'autenticitat davant la United States District Court for the Southern District of New York. Encara que estava feta en l'estil clàssic de goteig i salpicadura i en la firma “J. Pollock,” la pintura de tamany modest (38,1 per 715,01 centímetros) contenia pigments de color groc que no varen estar comercialment disponibles fins a 1970.[34] El procés judicial es va tancar despuix d'un acort confidencial en 2012.[35]

[editar | editar còdic]
  • En 1960, l'àlbum d'Ornette Coleman Free Jazz: A Collective Improvisation tenia com a portada una pintura de Pollock.
  • Pollock va influir sobre la banda britànica The Stone Roses: les portades els seus discs estan fetes a pur de péntols de les seues obres.[36]
  • En el video "Innuendo" del àlbum homònim de la banda britànica Queen, apareixen els 4 integrants en estils de pintura distints, i és Roger Taylor qui està "dibuixat" a l'estil de Pollock.
  • A principis de la década de 1990, tres grups de #cineaste es trobaven desenrollant proyectes biogràfics de Pollock, cada u basat en una font diferent. El proyecte que semblava més alvançat era un treball en equip entre Barwood Films de Barbra Streisand i TriBeCa Productions de Robert De Niro (els pares de De Niro eren amics de Krasner i Pollock). El guion de Christopher Cleveland anava a estar basat en la biografia oral de Jeffrey Potter de 1985: To a Violent Greu, una colecció de recorts dels amics de Pollock. Streisand anava a actuar en el paper de Lee Krasner, i De Niro en el de Pollock.
  • El segon anava a estar basat en Love Affair (1974), un llibre de memòries escrit per Ruth Kligman, l'amant de Pollock. Est anava a ser dirigit per Harold Becker, en Al Pacino en el paper de Pollock.[37]
  • En el 2000, es va estrenar la película biogràfica Pollock, basat en la biografia Jackson Pollock: An American Saga, guanyadora del Premi Pulitzer. Marcia Gai Harden va guanyar el Óscar a la millor actriu de repartiment per la seua representació de Lee Krasner. La película va ser el proyecte d'Ed Harris, qui va protagonisar a Pollock ademés de dirigir el film. Va ser nominat al Óscar al millor actor. La fundació Pollock-Krasner Foundation no va autorisar ni va colaborar en res en la producció.[37]
  • En setembre de 2009, l'historiador d'art Henry Adams, va declarar en la revista Smithsonian que Pollock havia escrit el seu nom en la famosa pintura Mural (1943),[38] per lo tant, la pintura està assegurada en $140 millons de dólars. En el 2011, el representant republicà de l'estat de Iowa Scott Raecker va introduir una proposta de llei per a forçar la venda de la pintura resguardada en l'Universitat de Iowa per a finançar beques, pero la seua proposta de llei va crear tanta controvèrsia que va anar ràpidament rebujada.[10][39]
  • En 2012 es va llançar la película Contrabando del realisador Baltasar Kormákur. En ella es mostra un llenç de Pollock, valorat en USD 120 000 000 de dólars, durant el robo a una transportadora de valors.
  • En la película The Accountant figura un abstracte de l'autor, en possessió del personage Karl Wolff, com a esmena de pagament. I cult d'adoració personal per part d'ell cap al pintor.
  • En el capítul "Daria Danse Party" ("Daria de Rumba" en Llatinoamèrica) de la série animada Daria, Quinn organisa un ball i contracta a Jane per a decorar el gimnasi de l'escola. Ademés d'utilisar la mateixa tècnica en el decorat, es menciona que és un tribut a Jackson Pollock en un dels cartells.


Debat crític

[editar | editar còdic]

El treball de Pollock ha estat subjecte a varis debats crítics. El crític Robert Coates va descriure les obres de Pollock com a “explosions desorganisades d'energia aleatòria, i per lo tant carixen de significat".[40]

En un famós artícul publicat en 1952 en ARTnews, Harold Rosenberg va utilisar el terme "action painting" (pintura d'acció), i va escriure que «lo que devia estar en el llenç no era una image, sino un event. El gran moment va aplegar quan es va decidir a pintar 'solament per pintar'. El gest del llenç era de la lliberació del valor, l'estètica, lo moral». Molta gent assumix que va basar el seu paradigma de "pintura d'acció" en Pollock.

Clement Greenberg recolzava el treball de Pollock en bases formalistes. Encaixava en la seua visió de l'història de l'art com una purificació progressiva de la forma i l'eliminació del context històric. Considerava que les obres de Pollock eren les millors pintures fins a la data i la culminació de la tradició Occidental per mig del Cubisme i Cézanne a Manet.

Reynold's News va dir en un encapçalat de 1959, "Açò no és art, és una broma de mal gust".[41]

El Congress for Cultural Freedom, una organisació dedicada a promoure la cultura i valors nortamericans recolzada per la CIA va patrocinar exhibicions del treball de Pollock. Alguns acadèmics d'esquerra, principalment Eva Cockcroft, han argumentat que el govern dels Estats Units i l'èlit adinerada recolzaven a Pollock i a l'Expressionisme Abstracte per a colocar al país al front de l'art globalizado i devaluar el Realisme social.[41][42] Cockcroft va escriure que Pollock s'havia convertit en un "arma de la Guerra Freda".[43]

Obres

[editar | editar còdic]
  • 1942: Male and Female Philadelphia Museum of Art
  • 1942: Stenographic Figure Museum of Modern Art
  • 1943: Mural University of Iowa Museum of Art.
  • 1943: Moon-Woman Cuts the Circle
  • 1943: The She-Wolf Museum of Modern Art, New York
  • (1943: Guardians of the Secret
  • 1943: Blue (Moby Dick: Ohara Museum of Art
  • 1945: Troubled Queen Museum of Fine Arts, Boston
  • 1946: Eyes in the Heat Peggy Guggenheim Collection, Venice
  • 1946: The KeyThe Sounds In The Grass Museum of Modern Art.
  • 1947: Portrait of H.M. University of Iowa Museum of Art.
  • 1947: Full Fathom Five Museum of Modern Art
  • 1947: Cathedral
  • 1947: Enchanted Forest, Peggy Guggenheim Collection
  • 1947: Lucifer, Sant Francisco Museum of Modern Art
  • 1948: Painting
  • 1948: Number 5 (4 ft x 8 ft: Private collection
  • 1948: Number 8
  • 1948: Composition (White, Black, Blue and Ret on White: New Orleans Museum of Art
  • 1948: Number 19[44]
  • 1948: Summertime: Number 9A Tate Modern
  • 1949: Number 1 Museum of Contemporary Art, Los Àngeles
  • 1949: Number 3
  • 1949: Number 10 Museum of Fine Arts, Boston
  • 1950: Number 1, 1950 (Lavender Mist: National Gallery of Art
  • 1950: Mural on indian ret ground, 1950 Tehran's Museum of Contemporary Art (TMOCA:
  • 1950: Number 29, 1950 National Gallery of Canada
  • 1950: One: Number 31, 1950 Museum of Modern Art
  • 1950: No. 32
  • 1951: Number 7 National Gallery of Art
  • 1951: Black& White
  • 1951: Marró i argent I , Museu Thyssen-Bornemisza, Madrit
  • 1952: Convergence Albright-Knox Art Gallery
  • 1952: Blue Poles: No. 11, 1952 National Gallery of Austràlia
  • 1953: Portrait and a Dream Dallas Museum of Art
  • 1953: Easter and the Totem The Museum of Modern Art
  • 1953: Ocean Greyness, Museu Salomon R. Guggenheim, Nova York
  • 1953: The Deep, Musée National d'Art Modern, París.

El Mercat de l'Art

[editar | editar còdic]

En 1973, Postes Blaus (Blue Poles: Number 11 en anglés), va ser comprada pel govern australià (Gough Whitlam) per a la Galeria Nacional d'Austràlia en 2 millons de dólars (1.3 millons al moment de pagar). En eixe moment, va anar el preu més alt que s'haja pagat per una peça d'art modern. La pintura és ara una de les exhibicions més populars en la galeria.[45] La primera volta que la pintura va ser mostrada en Estats Units des de la seua compra, va anar en una retrospectiva del Museu d'Art Modern de Nova York en 1998, on va ser la peça central de dita exhibició.

En novembre de 2006, l'obra de Pollock, No. 5, 1948 es va convertir en la pintura més cara del món quan esta es va vendre de manera privada a un comprador anònim en $140 millons de dólars. Un atre récort va ser establit per a l'artiste en el 2004, quan No. 12 (1949), una pintura de "goteig" de tamany mijà que havia segut exhibida en el pabelló d'Estats Units en el Bienal de Venècia, es va vendre per 11.7 millons de dólars en Christie's, Nova York.[46] En el 2012, No. 28 (1951), una de les pintures a on l'artiste combina el goteig en pinzellades en tons de gris/plateado en salpicaduras de color roig, groc, blau i blanc, va ser venuda en Christie's en Nova York per 20.5 millons de dólars (23 millons en els càrrecs adicionals) havent estimat el seu valor entre els 20 i 30 millons de dólars.[47]

En el 2013 la pintura No. 19 (1948) va ser venuda per Christie's en 58 363 750 millons de dólars durant una subasta que va alcançar els 495 millons de dólars en vendes en una nit. Christie's va reportar que va ser el seu récort actual com la subasta més cara d'art contemporàneu.[48]

L'influència de Pollock

[editar | editar còdic]

La tècnica de Pollock de pintar sobre un llenç cru va ser adoptada per pintors de camps de color com Helen Frankenthaler i Morris Louis. Frank Stella va utilisar la composició all-over ("en tots els llocs") com el seu sagell distintiu en tots els seus treballs dels anys xixanta. L'artiste dels happenings, Allan Kaprow, els escultors Richard Serra, Eva Hesse i molts atres artistes contemporàneus han retingut l'émfasis de Pollock en el procés de creació; els va influir el seu acostament al procés, no tant l'aspecte físic de l'obra.[49]

Llegat

[editar | editar còdic]

La Pollock-Krasner House and Studio és propietat de la Fundació Stony Brooks, un afiliat sense fins de lucre de la Universitat de Stony Brook.


Una organisació aparte, la Pollock-Krasner Foundation, va ser establida en 1985. La fundació gestiona el patrimoni oficial de Pollock i la seua viuda Llig Krasner, pero també, baixe els térmens del testament de Krasner, "Asiste a artistes en mèrits que treballen de manera individual i necessiten respal econòmic".[50] El representant de copyright dels Estats Units de la Fundació Pollock-Krasner és la Artists Rights Society (ARS).[51]

Lee Krasner donó els papers de l'artiste en 1983 a la Archives of American Art. Posteriorment, varen ser archivats en els papers de Lee Krasner. La Archives of American Art també resguarda els papers de Charles Pollock, que inclouen correspondència, fotografies i atres archius relacionats en el seu germà Jackson Pollock.

En decembre de 1956, quatre mesos despuix de la seua mort, Pollock va ser homenajat en una retrospectiva en el Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA). En 1967 es va organisar una exhibició més completa dels seus treballs en el mateix lloc. Entre 1998 i 1999, el seu treball va ser laureado en una retrospectiva a gran escala en el MoMA de Nova York i en el Tate Modern de Londres.[52][53]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Naifeh y Smith, 1989.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Piper, 2000, pp. 460–461.
  3. ↑ Friedman, 1995.
  4. ↑ «Our Lady of Loretto Elementary School: Local History Timeline». Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2011. Consultat el 24 de juny de 2011.
  5. ↑ Sickels, 2004.
  6. ↑ «Jackson Pollock». The American Museum of Beat Art. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2007. Consultat el 28 de setembre de 2007.
  7. ↑ «Abstract Expressionism, Jackson Pollock's "Psychoanalytic Drawings" Paintings». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2010. Consultat el 21 de juliol de 2014.
  8. ↑ Stockstad, 2005.
  9. ↑ The Psychiatric Quarterly.72(2)
    131–147.ISSN 0033-2720.Consultat el 8 d'agost de 2016.
  10. ↑ 10,0 10,1 «[1]».
  11. ↑ Jackson Pollock, Mural (1943) [2] archivat en Wayback Machine. University of Iowa Museum of Art, Iowa City.
  12. ↑ 12,0 12,1 «What Paint Did Pollock Use?». about.com. Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2017. Consultat el 28 de setembre de 2007.
  13. ↑ https://web.archive.org/web/20110712213618/http://www.hollistaggart.com/artists/biography/janet_sobel/
  14. ↑ Mother of Invention | Picture This | Big Think
  15. ↑ Karmel, 1999.
  16. ↑ «[3]», Clave. Consultat el 15 de setembre de 2008.
  17. ↑ Pollock, Jackson. "My Painting", in Pollock: Painting (editat per Barbara Rose), Agrinde Publications Ltd: New York (1980), pág. 65; publicat originalment en Possibilities I, New York, Winter 1947-8
  18. ↑ JR Minkel, "Pollock or Not? Ca Fractals Espot a Fake Masterpiece?" [4] archivat en Wayback Machine. Scientific American, October 31, 2007. Consultat el 29 de giner de 2009.
  19. ↑ «Ca Science Be Used To Further Our Understanding Of Art?». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2008. Consultat el 15 de setembre de 2008.
  20. ↑ «Physicist Richard Taylor's study». Discover magazine. Consultat el 28 de giner de 2009.
  21. ↑ Jerry Saltz. «The Tempest» (reprint). Artnet.com. Consultat el 30 d'agost de 2009.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Biography». Jackson-pollock.com. Consultat el 28 de setembre de 2007.
  23. ↑ "Downfall of Pollock", Web oficial de Jackson Pollock, consultat el 23 de juliol de 2010.
  24. ↑ Abstract Expressionism in 1955 [5] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 28 d'agost de 2009.
  25. ↑ "Jackson Pollock & Tony Smith: Sculpture, An Exhibition on the Centennial of their Births, September 7 - October 27, 2012", Matthew Marks Gallery, New York.
  26. ↑ Varnedoe y Karmel, 1998, pp. 328.
  27. ↑ Lesley M. M. Blume (September 2012), "The Canvas and the Triangle", Vanity Fair.
  28. ↑ Randy Kennedy (May 29, 2005), "Is This a Real Jackson Pollock?", New York Claves.
  29. ↑ «I am nature». Apollo. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 2 de juny de 2009. «An attempt has been made to determine the authenticity of some newly discovered paintings that may be by Jackson Pollock on the basis of a belief that his art incorporates fractal patterns seen in the natural world»
  30. ↑ Custer, Lee Ann W. (January 31, 2007), "Pigment Could Undo Pollock", The Harvard Crimson.
  31. ↑ «[6]», Newsweek. Consultat el 30 d'agost de 2009.
  32. ↑ Ellen G. Landau, Claude Cernuschi (2007). Pollock Matters. McMullen Museum of Art Boston College, publicada per University of Chicago Press.
  33. ↑ Michael Miller (December 7, 2007). "Pollock Matters, The McMullen Museum of Art, Boston College, September 1–December 9, 2007". The Berkshire Review, An International Journal for the Arts.
  34. ↑ Michael Shnayerson (May 2012), "A Question of Provenance", Vanity Fair.
  35. ↑ Patricia Cohen (October 21, 2012), "Lawsuits Claim Knoedler Made Huge Profits on Fakes", New York Claves.
  36. ↑ «[7]». Consultat el 5 de maig de 2010.
  37. ↑ 37,0 37,1 Carol Strickland (July 25, 1993), Race Is On to Portray Pollock New York Claves.
  38. ↑ Henry Adams, "Decoding Jackson Pollock"
  39. ↑ Michael Winter (February 9, 2011), "Iowa lawmaker proposes selling Pollock masterpiece to fund scholarships", USA Today.
  40. ↑ Steven McElroy, "If It’s Baix Easy, Why Don’t You Try It", New York Claves, December 3 2010.
  41. ↑ 41,0 41,1 «Expression of an age». Pubs.socialistreviewindex.org.uk. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 30 d'agost de 2009.
  42. ↑ Saunders, F. S. (2000), The Cultural Cold War. The CIA and the World of Arts and Letters, New York: Free Press.
  43. ↑ Eva Cockcroft, "Abstract Expressionism, Weapon of the Cold War", Artforum, vol. 12, no. 10, June 1974, pp. 43-54.
  44. ↑ «Récort històric en una subasta d'art contemporàneu en Christie's». Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2013. Consultat el 16 de maig de 2013.
  45. ↑ «[8]».
  46. ↑ Jackson Pollock, No. 12 (1949) Christie's New York, 11 May 2004.
  47. ↑ Carol Vogel (May 8, 2012), "Record Ixes for a Rothko and Other Art at Christie’s", New York Claves.
  48. ↑ «Historic Night at Christie’s as 12 Post-War Artists Set Records, Biggest Ix in History». Hyperallergic. Consultat el 18 de maig de 2013.
  49. ↑ «Jackson Pollock's Unique Style».
  50. ↑ «The Pollock-Krasner Foundation: Nota de prensa». Pkf.org. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2015. Consultat el 30 d'agost de 2009.
  51. ↑ «Most frequently requested artists list of the Artists Rights Society». Arsny.com. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2010. Consultat el 30 d'agost de 2009.
  52. ↑ Varnedoe y Karmel, 1998, pp. 315–329.
  53. ↑ Horsley, Carter B., Mud Peus, Jackson Pollock, Museum of Modern Art, November 1, 1998 to February 2, 1999, The Tate Gallery, London, March 11 to June 6, 1999 "While it is de rigueur to concentrate on the signature works that definix an artist’s "style," it is very important to understand its evolution..."

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cirlot, L. (1983). La pintura informal en Catalunya 1951-1970, Bacerlona: Anthropos.
  • Collins (1990). Tècniques dels artistes moderns, H. Blume.
  • O'Connor, Francis V. (1967). Jackson Pollock [exhibition catalogue], New York: Museum of Modern Art. OCLC 165852.
  • Durozoi (1997). Diccionari d'art del sigle XX, Madrit: Akal Editorial.
  • Emmerling, L. (2003). Pollock, New York: Taschen.
  • Friedman (1995). Jackson Pollock : energy made visible, 1 edició, New York: Dona Cape Press, p. 4. ISBN 0-306-80664-9.
  • Herskovic, Marika (2000). New York School Abstract Expressionists Artists Choice by Artists, New York School Press, pp. 18; 38; 278–81. OCLC 50666793. ISBN 0-9677994-0-6.
  • Herskovic, Marika (2003). American Abstract Expressionism of the 1950s An Illustrated Survey, New York School Press, pp. 262–5. OCLC 50253062. ISBN 0-9677994-1-4.
  • Herskovic, Marika (2009). American Abstract and Figurative Expressionism Style Is Timely Art Is Timeless An Illustrated Survey With Artists' Statements, Artwork and Biographies, New York School Press, pp. 127; 196–9. OCLC 298188260. ISBN 978-0-9677994-2-1.
  • (1999) Jackson Pollock: Key Interviews, Articles and Reviews, Museum of Modern Art. ISBN 0-87070-037-5.
  • Lambert (1981). El sigle XX, Cambridge: Universitat de Cambrige.
  • Maderuelo (2008). L'idea d'espai en l'arquitectura i l'art contemporàneu 1960-1989, Madrit: Akal Editorial.
  • Martínez (2003). De la pinzellada de Monet al gest de Pollock, Valéncia: Universitat Politècnica de Valéncia.
  • Naifeh, Steven W.; Smith, {{{nom2}}} (1989). Jackson Pollock: an American saga, C.N. Potter. ISBN 978-0-517-56084-6. Consultat el 4 de maig de 2013.
  • Piper, David (2000). The illustrated history of art, London: Chancellor Press, pp. 460–461. ISBN 0-7537-0179-0.
  • Pollock, Jackson (1956). My Painting.
  • Sickels, Robert (2004). The 1940s, Greenwood Publishing Group, p. 223. ISBN 0-313-31299-0.
  • Stockstad, Marilyn (2005). Art History, Upper Saddle River, New Jersey: Pearson Education, Inc.. ISBN 0-13-145527-3.
  • Physics World.Consultat el 18 de setembre de 2015.
  • Naifeh, Steven; Smith, {{{nom2}}} (1989). Jackson Pollock: an American saga, Clarkson N. Potter. ISBN 0-517-56084-4.
  • Varnedoe, Kirk; Karmel, {{{nom2}}} (1998). Jackson Pollock: Essays, Chronology, and Bibliography. Exhibition catalog, New York: The Museum of Modern Art. ISBN 0-87070-069-3.
  • VV.AA. (1990). L'art del sigle xx - 1950-1990, Barcelona: Salvat.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jackson_Pollock&oldid=613483»