Jaciment arqueològic Cova Foradada (Calafell)

El jaciment arqueològic de Cova Foradada es localisa en el terme municipal de Calafell, comarca del Baix Panadés (Catalunya, Espanya), en la part alta del cerro de la Escarnosa, a una altitut de 110 m sobre el nivell de la mar i a 1860 m de la llínea de costa actual. Es tracta d'una chicoteta cova en un aflorament calcáreo, erosionat i redonejat per l'efecte de l'aigua. Està formada per dos sales a diferents nivells unides per una rampa. Al peu d'esta es forma un relleu circular, es tracta d'una poza, la qual ha produït una nova eixida que conforma una boca inferior. El seu nom, Foradada, es deu a la forma circular i redonejada de la seua entrada superior.

El potencial arqueològic del jaciment va ser descobert en l'any 1997, frut d'una troballa fortuïta, per part d'uns excursionistes, de diversos ossos humans que, posteriorment, varen ser atribuïts al Neolític tardà. Des de l'any 1998, s'han succeït una série de campanyes arqueològiques. Dirigides en un inici per Artur Cebrià (junt en M.R. Senabre en l'excavació preventiva de 1997). En l'any 1998, l'arqueòlec municipal Josep Pou, va realisar una inspecció del jaciment i en l'any 1999 es va realisar una nova excavació preventiva. Posteriorment, es va iniciar un proyecte científic d'excavació i investigació destinat a conéixer la dinàmica d'ocupació prehistòrica de la cova en l'objecte d'integrar dit coneiximent dins de les dinàmiques poblacionals antigues en les comarques del Panadés. A partir de l'any 2015, l'excavació ha segut codirigida per A. Cebrià i Juan Ignacio Morales. Actualment, el jaciment es troba pràcticament excavat en la seua totalitat. S'ha treballat tant en la sala superior com en l'inferior. La primera d'elles conta en una successió de nivells carbonatados, a on únicament s'ha documentat la presència de fauna pleistocena. La segona sala, l'inferior, és la que conté tot el jaciment arqueològic, el qual comprén una àmplia forqueta cronològica que comprén des del Paleolític superior antic fins a una capa molt alterada de enterrament colectius del final del Neolític i els inicis de l'Edat de Bronze. Ademés, la presència d'alguns restants descontextualizados mostren que la cova també va ser utilisada durant la primera Edat del Ferro.

L'investigació arqueològica de Cova Foradada ha documentat una seqüència estratigráfica que conté una successió d'ocupacions esporàdiques del Chatelperroniense, l'Auriñaciense primerenc i el Gravetiense.  

Context geològic

Cova Foradada és un chicotet túnel càrstic constituït per formacions de calcarenita dels periodos serravalliense-tortoniense (Mioceno) en contacte discordante en calcáreas i dolomitas de les edats valanginiense-barremiense (Cretácico inferior). La morfologia actual de la cova consta d'una entrada circular que permet l'accés directe a la sala d'excavació de ca. 14 m², a on una plataforma ascendent de travertino conduïx a una atra entrada més menuda. Encara es desconeix la forma original del complex càrstic i cóm es va desenrollar, pero despuix d'efectuar un sondeig en la plataforma de travertino propenca a l'entrada superior, es varen trobar materials adicionals del Paleolític superior que encara no han segut datats.

Les excavacions en la sala principal varen permetre descobrir una seqüència estratigráfica de ca. 2,5 m des dels nivells superiors del Neolític fins a les espeleotemas de la base. Esta successió estratigráfica conté 4 unitats litoestratigráficas i 10 nivells arqueopaleontológicos, 8 dels quals en evidències d'us/ocupació humana, des del òptim climàtic del Holoceno fins al Pleistoceno superior. De dalt avall són les següents:

1-Seqüència litoestratigráfica del Holoceno: comprén les Unitats I i II. Estes unitats han sofrit més bioturbación que les del Pleistoceno.

• Unitat I. Els sediment inclouen breches de blocs de calcarenita i vores rodades en arenes orgàniques fines i chicotetes vores, i un gran estrat tabular en una presència important de carbó i cendres. Esta unitat ha segut severament afectada, no solament per bioturbación sino també per activitats antrópicas. Les datacions per ¹⁴C indiquen que es pot situar en el Holoceno mig. Basant-se en la seua composició, està subdividida en dos subunidades arqueològiques, Ia i Ib.
• Unitat II. És un estrat chicotet i lenticular d'argila marró que conté abundants blocs i vores rodades de calcarenita procedents del sostre de la cova. Ha segut severament alterada per calcigue, bioturbación i  trasllat de sediment durant les activitats funeràries. La deposición original s'associa en l'últim periodo glacial i el Holoceno inferior.

2-Seqüència litoestratigráfica del Pleistoceno: comprén tres unitats majors, III, IV i V, que han segut definides sobre la base de les característiques sedimentàries i litològiques excavades seguint l'inclinament i orientació natural.

Unitat III. Ocupa la part central de la seqüència i és, de totes les unitats, la més complexa; no obstant, els restants arqueològics trobats ací són escassos. Està composta per grans cantitats d'arenes calcáreas groguenques débilment cimentades i solament es conserva prop de les parets de la cova. Està distribuïda irregularment per tota la sala de l'excavació degut a que els processos erosivos varen afectar les subunidades superiors. Consta de tres nivells arqueològics diferents, IIIn, IIIg, IIIc, classificats d'acort en els canvis sedimentarios. En la part superior es troba el nivell arqueològic IIIn associat en el Gravetiense primerenc. L'àrea excavada té menys de 2 m² i està constituïda per una brecha de blocs de calcarenita reblits en arena calcárea groguenca i carbons vegetals. Es trunca al sur i solament es conserva en un chicotet sector a l'extrem nort de la sala d'excavació, prop de les parets de la cova. El següent nivell IIIc, que correspon al Auriñaciense inferior, és el primer nivell arqueològic continu en la seqüència pleistocena. Consistix en un estrat tabular de 0,3-0,4 metros de gruixa, que conté una cantitat massiva d'arena calcárea de color marró clar en alguns blocs de calcarenita. Conté abundants carbons vegetals, estructures de combustió i pedres rojoses.

• Plataforma de travertino 2 (TP-2). Està estratificada entre l'unitat III i l'unitat IV, i s'estén a través de casi la mitat de la sala d'excavació. Consistix en una brecha poc estratificada en forma de cúpula, de 0,5 metros de gruixa, formada per vores rodades de calcarenita reblits en precipitats de calcita erosionada. Té contacte lateral en els nivells IIIg i IIIc, lo que indica que ya s'havia format quan l'unitat III va ser depositada. La seua base està constituïda per l'unitat IV en tota la seua extensió.
• Plataforma de travertino 1 (TP-1). Estratigráficamente està superposta a l'unitat III i provablement la va sagellar. És un chicotet reducte d'un depòsit de travertino més gran i bla. S'ha identificat solament en l'àrea nort de l'excavació.

Unitat IV. Està constituïda per una brecha estratificada d'una gruixa de 0,6 m, d'un bloc de travertino parcial o totalment reblit en grans cantitats d'arena fangosa calcárea de color rojós-groguenc. Esta unitat està distribuïda homogéneamente en tota l'àrea excavada. Apareix directament baix el nivell IIIc en les àrees centrals i sur de l'excavació. En el nort està ben estratificada baix els nivells IIIn, IIIc i TP2. Està formada pels subniveles IV, IV1 i IV2 separats per dos estrats tabular, continus de blocs de travertino. La IV2 està associada a l'ocupació CP. En la sala nort de l'excavació, la plataforma de travertino TP2 separa l'unitat III (recobrint la plataforma) de l'unitat IV (baix la plataforma). En el restant de la cova estes dos unitats tenen contacte directe. Durant l'excavació solament s'ha pogut preservar una chicoteta secció dels nivells per les escasses proporcions de la cova i a la poca compactación dels sediment.

Unitat V. Esta unitat es troba en la base de l'excavació i està formada per una brecha de blocs grocs i plaques de travertino reblits en arena fangosa calcárea de color rojós-groguenc, en un gros de 0,6 m. Conté estructures criptocristalinas. La brecha cobrix depòsits de marga i de calcilutita en impregnaciones criptocristalinas negres. És arqueológicamente estèril.

Els rituals funeraris en el conjunt Holoceno

En el jaciment de Cova Foradada de Calafell es varen recuperar dos conjunts de restants humans en l'Unitat I. La diferència entre els dos conjunts és el tractament funerari ya que es tracta d'una inhumación colectiva i un conjunt de restants humans cremat.

El conjunt de inhumación colectiva està format per més de 1300 restants òsseus que daten del Neolític Final-Calcolítico. Per un atre costat es va obtindre una datació del Neolític Antic o Cardial. No obstant, no es té seguritat respecte a esta adscripció cronològica ya que el restant datat es va trobar conjuntament en els atres. El conjunt de cremació consta de més de 1400 restants que, encara que no estan datats, s'ha propost una adscripció cronocultural al Bronze Final.

Junt als restants humans, es varen localisar atres materials arqueològics com a elements d'aixovar: puntes de saeta, fragments de làmina, numerosos decenarios de collars de sabonet, decenarios en atres materials (pedra, os i closca) i un astral polida.

Conjunt de inhumación colectiva

En el conjunt de inhumación colectiva es varen trobar tots els elements anatòmics de l'esquelet humà, entre ells una enclusa de la cadena de huesecillos de l'oït. No obstant, en el conjunt predominen els ossos de les mans i els piés, principalment falanges, junt en els ossos de l'esquelet axial postcraneal, com les vèrtebres i costelles. El número mínim d'individus d'este conjunt és de 18, dels quals 13 eren adults majors de 17-18 anys en el moment de la mort, un adolescent d'entre 10 i 13 anys, un chiquet d'entre 5 i 8 anys, un atre d'entre 2 i 4 anys, un atre d'entre 1 i 2 anys i un chiquet neonatal que tenia uns 6 mesos d'edat en morir.

Per mig de l'estudi tafonómico es varen documentar varis actors i processos que varen afectar de manera desigual, pero en general lleu, la superfície dels ossos, destacant la bona conservació del conjunt. Els animals carnívors, provablement grans i menuts cánidos (llops, gossos i rabosots) varen accedir als cadàvers una volta depositats en la cova consumint algunes parts. Atres modificacions que s'han observat han segut les vermiculaciones produïdes per les raïls, l'afectació de l'exposició subaèrea, les estrías causades pel calcigue (trampling) i moviment dels sediment sobre els ossos, carbonatació, dissolució i precipitacions d'òxit de manganeso. Totes elles en freqüències baixes. No obstant, els atacs fúngicos i raïls modernes es varen registrar més freqüentment. Ademés es varen localisar modificacions antrópicas sobre un dels ossos. Es tracta d'un os semilunar que presenta un poliment intencional en una de les cares, el propòsit del com és desconegut, encara que es podria tractar d'una preforma d'un objecte ornamental o funcional.

Paleopatologías

Moreno-Ibáñez (2019) va realisar un estudi de les paleopatologías que presentava el conjunt. Es varen documentar: patologia dental, patologia congènita de predomini vertebral, patologies infeccioses, traumatismes, patologies osteoarticulares, entesopatías, patologies tumorals, circulatòries i indeterminades.

• Patologia dental: la càries és la patologia més documentada (23 peces). Destaca la troballa d'una hipoplasia marcada, que es relaciona en estrés somés durant el creiximent com a infeccions, intoxicacions o periodos d'inanició. En un atre cas es varen documentar dos incisius en abrasió mecànica externa, provablement per us com a ferramenta (tercera mà) que conferiria un desgast dental d'orige cultural.
• Patologia congènita: dins d'estes patologies s'ha pogut identificar un número de vèrtebres afectades d'escoliosis, presuntament del mateix individu, identificada per l'asimetria de les facetes articulares superiors i exteriors, aixina com per la curvatura del procés espinós de les vèrtebres.
• Patologia infecciosa: la majoria de malalties infeccioses realisen canvis en els teixits blans que no deixen senyals reconeixibles en el registre arqueològic. Els restants documentats en Cova Foradada no permeten el diagnòstic en certea de cap d'estes patologies. S'ha trobat signes d'infecció òssea sobre nou elements. Tots ells presenten signes d'aument de porosidad de l'os d'afectació predominantment diafisaria i no articular, característic en les afeccions infeccioses.
• Traumatismes: els traumatismes són freqüentment documentats en els restants fòssils. En este jaciment es varen identificar 4 fractures antemortem, dos fractures de cràneu i dos falanges, i 3 fractures perimortem totes elles sobre elements craneals. En el conjunt cal destacar un cràneu d'una dòna de més de 50 anys que mostra traumes antemortem i perimortem. Dos dels traumes antemortem estan regenerats totalment. No obstant, un dels traumatismes localisat sobre l'os parietal dret, mostra un impacte de grans dimensions sense regeneració òssea. Esta fractura es va produir en un objecte contundent que provablement va ser la causa de la mort.

• Patologia osteoarticular: es varen identificar dos vèrtebres cervicals i dos falanges del tercer dit d'una mà en signes de osteoartritis o artrosis. La artrosis es caracterisa per la destrucció del cartílec de l'articulació provocant aixina la fricció entre els dos ossos donant lloc a la destrucció de l'os friccionado, i a la llarga, l'aparició de osteofitos (hiperostosis, o formació d'os, de la zona friccionada).
• Entesopatías: es referix a la formació d'os en la zona d'inserció d'un tendó o un lligament com a conseqüència d'un sobreuso, inflamació o traumatismes, aixina com també es relaciona en l'edat. S'ha registrat entesopatía en una ròtula dreta, dos fragments de vèrtebres toràciques superiors i una falange mija del tercer dit de la mà dreta.
• Patologia tumoral: Es varen trobar dos tumoraciones de chicotetes proporcions en dos falanges d'una mà. Es tracta de possibles osteocondromas, pero no es pot descartar que es tracte d'un condroma periostal.
• Patologia circulatòria: s'ha identificat una peça en necrosis parcial de l'os, en la epífisis distal de la falange proximal del primer dit del peu esquerre, que podria correspondre a una osteocondritis disecante, caracterisada per una pèrdua d'aporte circulatori de l'os. Esta patologia està causada habitualment per un traumatisme o per estrés mecànic.

Tenint en conte les patologies documentades sobre el conjunt, destaca que els individus del conjunt de inhumación colectiva no presentaven patologies severes, tenien un estil de vida actiu, aixina com una mala higiene bucal. S'ha documentat també l'evidència de traumatismes intencionals, que és una prova de violència interpersonal. Per mig de l'estudi forense es va concloure que el traumatisme hauria segut produït per darrere i possiblement per un agressor destre. L'objecte causant del traumatisme mortal podria haver segut un objecte de superfície recta i apuntada compatible en una astral de pedra polida.

Possible inhumación del Neolític Antic

El Neolític Antic o Cardial comprén des de l'inici del Neolític (les senyes més antigues a l'oest del Mediterràneu són del 8000-7500 AP) fins a 6500 AP aproximadament. Este periodo també és cridat cardial per l'aparició de ceràmiques en decoració per impressió del marge de la closca Cardium edule.

En l'Unitat I del jaciment Cova Foradada, com ya s'ha comentat prèviament, és a on es varen trobar els restants humans més antics. Un d'ells, un molar humà, s'ha datat entre l'any 7240-6960 AP, que comprén el Neolític Cardial o Antic. En el conjunt es varen localisar 6 fragments de ceràmica en característiques del Neolític Cardial, que presuntament varen poder pertànyer al aixovar funerari de la inhumación en qüestió. Dos gots presenten una decoració en cordonera integrada en la vora donant l'aspecte de bisell. Un tercer és un got de grans proporcions en una cordonera grossa aplicada a modo de decoració. Un atre fragment semblaria de forma ovoide per la seua curvatura, a on es pot vore una decoració cardial arrastrada. El quint es tracta d'un chicotet fragment de chicotetes dimensions de vora recta en llavi pla que presenta una sola llínea acanalada baix la vora i en paralel a este.

Una atra senya que sosté la datació dels restants és la troballa de malacofauna marina més típica del periodo cardial que no del Neolític Final-Calcolítico: Marginella sp. perforada en el ápex i numerosos efectius de Columbella rustica.

L'informació de la que es dispon sobre les inhumaciones del periodo Neolític Cardial en la península ibèrica són escasses, per lo que no es pot deduir d'elles cap pràctica funerària homogénea. No obstant, sí es podria apuntar que es tractava de inhumaciones individuals en cova o a l'aire lliure. Alguns d'estos podrien ser utilisats de forma successiva com a espais de inhumación colectiva, per lo que es trobarien mesclats en atres inhumaciones de diferents periodos com és el cas de Cova Foradada. Este esquema es repetix en múltiples jaciments de la Península. Bernabéu et al. (2011) varen observar que esta conducta va ser comuna en la península ibèrica i França, a on es varen reciclar estos depòsits en el Neolític més recent i fins a l'Edat de Bronze, encobrint activitats funeràries prèvies.

La persistència a lo llarc dels periodos descrits d'estes necròpolis (ya siguen colectives o individuals) des dels inicis del Neolític, duen a pensar en un procés de territorialización i de sedentarización, i podrien confirmar la presència d'un hàbitat estable durant tot el periodo neolític en el territori.

Conjunt de cremació

La cremació dels cossos dels difunts és una pràctica que es generalisa en tot el norest de la península ibèrica durant el Bronze Final i que reflectix profunts canvis socials i culturals. És característica d'esta época l'aparició de la Cultura de Campos d'Urnes que va aplegar a la península ibèrica a través de poblacions migratòries d'atres punts d'Europa creuant els Pirineus o des del Mediterràneu. El difunt podia ser cremat en una pira funerària, o be es podia cremar en el mateix lloc a on seria enterrat. Els restants s'arreplegaven posteriorment i es depositaven dins d'un recipient que generalment era ceràmic encara que també podia estar fet d'elements vegetals o de pells que no s'haurien conservat. És també característic d'este periodo trobar pocs, o cap, elements d'aixovar.

En el conjunt de Cova Foradada no es va trobar cap restant ceràmic datat del Bronze Final, ni elements d'aixovar metàlics, pero l'estudi tafonómico forense que va realisar Moreno-Ibáñez (2019) revela un conjunt d'ossos cremats a altes temperatures de forma homogénea que duen a pensar en una intenció funerària. No es dispon de datació radiocarbónica per l'alta combustió ni tampoc s'han pogut identificar la majoria d'ossos. Aixina i tot, s'ha pogut estimar un número mínim d'individus de 5 (3 adults i 2 chiquets). La mostra del conjunt fa pensar que la cremació es va realisar dins de la cova ya que s'han trobat restants d'ossos de chicoteta dimensió i gran número d'asclons, fets diferenciadores de la cremació en pira a on els restants posteriorment són arreplegats de forma selectiva i, per lo tant, hi ha una absència d'ossos menuts. L'estudi tafonómico també ha permés determinar una pràctica de cremació primàries successives dins de la cova.

La pràctica de cremació no es va introduir de forma homogénea en el territori, produint-se una situació transitòria en la que conviuria en les inhumaciones. Es tenen evidències de cremació en coves en la zona del Panadés i rodalies. L'estudi tafonómico ha permés propondre que el conjunt de restants humans cremados de Cova Foradada podria correspondre a esta etapa de transició, una possible primera aculturación produïda despuix del Neolític Final-Calcolítico, pero abans de l'integració cultural completa de les necròpolis dels Camps d'Urnes.