Anar al contingut

Indis malayos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els indis malayos o indomalayos són els ciutadans malasios d'ascendència índia. La majoria són descendents d'aquells que varen emigrar de l'Índia a la Malàsia britànica des de mediats del XIX fins a mediats del XX.[1][2]La majoria dels indis malayos són d'ètnia tamil; els grups més chicotets inclouen els malayalis, els telugús i els panyabíes.

Els indis malayos conformen la quinta comunitat més gran d'indis en l'estranger del món.[3] En Malàsia, representen el tercer grup més gran, constituint el 7 % de la població malasia despuix dels bumiputera (agrupació combinada dels malayos ètnics i atres grups indígenes) i els chinencs malayos.[4] Generalment se'ls denomina simplement com a «indis» en espanyol, Orang Índia en malayo i Yinduren en chinenc.

La població índia de Malàsia és notable per la seua estratificació de classes, en una èlit significativa i un gran grup de baixos ingressos en el seu sen.[5] L'alt percentage de professionals per càpita dels indis malayos, que constituïen el 15,5 % dels professionals de Malàsia en 1999, s'ha reduït i una part substancial de la població, propenca al 40 %, es considera ara en la categoria B40.[6] En el cens de 1984, fins al 38 % de la força laboral meja professional de la nació estava composta per indis malayos, pero esta sifra s'ha reduït des de llavors.[6] En 1970, l'ingrés per càpita dels indis malayos era un 76 % més alt que el de la majoria malaya.[7] A pesar dels intents del govern malasio per redistribuir la riquea des de la década de 1970 a través d'una política racial institucionalisada, per a 2005 els indis malayos encara guanyaven un 27 % més d'ingrés per càpita que la comunitat malaya dominant.[7]

Història

Primera ona: periodo precolonial

AP

Candi Bukit Batu Pahat en la Vall de Bujang. Un regne hinduista-budiste va governar l'antic Kedah possiblement des de l'any 110 d. C.; esta podria ser l'evidència de l'influència hinduista-budista abans de l'adveniment de l'Islam en els malayos kedahíes.

l'antiga Índia va eixercir una profunda influència en el Surest Asiàtic a través del comerç, missions religioses, guerres i atres formes de contacte. La Malàsia precolonial formava part dels regnes malayos en influència hinduista-budista com Srivijaya i el Mayapajit, que formaven part d'una regió cultural coneguda com Índia. Existix la possibilitat de que la primera ona de migració des de l'Índia cap al Surest Asiàtic ocorreguera durant l'invasió d'Asoka a Kalinga i l'expedició de Samudragupta cap al sur.[8]

Els comerciants àraps i indis havien viajat per esta regió, incloent l'extrem sur del Surest Asiàtic, la península, en el comerç marítim.[9] Els reis Sailendra de Java varen poder prendre el control de la península i part del sur de Siam. Els reis varen donar la benvinguda a misionero budistes de l'Índia, acceptant les seues ensenyances de la secta Mahayana, que es va estendre pels seus territoris. No obstant, el centre i noreste de Tailàndia varen continuar adherint-se a les ensenyances Hinayana de la secta Theravada, que havia segut introduïda per misionero enviats per l'emperador Ashoka en el III Una atra teoria sobre l'introducció del budisme despuix de l'arribada dels indis a la península és que, en acabant de que Kalinga conquistara la baixa Birmània en el VIII, la seua influència es va estendre gradualment per la península. L'antiga Kalinga índia estava ubicada en el surest de l'Índia, ocupant l'actual Odisha i el nort d'Andhra Pradesh. En el VII, un regne indonesi va ser nomenat Kalingga[10] en honor a la mencionada Kalinga en Índia. Les fonts chinenques mencionen este regne (Holing) com un centre d'estudiosos budistes al voltant de l'any 604, abans de ser eclipsat pel regne de Sanjaya o Mataram. El governant més famós de Kalingga és Ratu Alvenc.

Hi ha evidència de l'existència de regnes indianizados com Gangga Negara, l'antic Kedah i Srivijaya des de fa aproximadament 1700 anys.[11] El contacte primerenc entre els regnes del Tamilakkam i la península malaya va ser molt estret durant els regnats de la dinastia Pallava (des del IV al IX) i la dinastia Chola (des del IX al XIII). Les relacions comercials que els comerciants tamiles tenien en els ports de Malaya varen dur al sorgiment de regnes indianizados com Kadaram (antic Kedah) i Langkasugam.[12] Ademés, el rei chola Rajendra Chola I va enviar una expedició a Kadaram (Srivijaya) durant el XI, conquistant eixe país en nom d'un dels seus governants que buscava la seua protecció i ho va establir en el tro. Els cholas tenien una poderosa flota mercant i naval en l'Oceà Índic i la Bahía de Bengala. L'autor del Periplus distinguix tres tipos d'embarcacions: barcos llaugers de cabotaje per al tràfic local, embarcacions més grans d'estructura més complicada i major capacitat de càrrega, i, per últim, els grans barcos oceànics que realisaven viages a Malaya, Sumatra i el Ganges.[13] En el Sultanato de Malaca, el poble Chitty va eixercitar un paper molt important en l'administració dels ports locals, com Raja Mudaliar, Syahbandar (cap del port) de Malaca, i el Bendahara Tun Mutahir, un famós Bendahara del Sultanato de Malaca.

Segona ona: periodo colonial

SS Rajula, operant el seu servici quinzenal «Straits Service» entre Madrás i Penang, Port Klang i Singapur des de 1926 fins a 1972. El barco va transportar a molts migrants indis des del sur de l'Índia a la llavors Malàsia britànica i a la Malàsia independent.

Despuix de la colonisació portuguesa de Malaca (Malàsia) en 1511, el govern portugués va encorajar als seus exploradors a dur a les seues dònes índies casades, que ya s'havien convertit al cristianisme catòlic romà, baix una política establida per Afonso d'Albuquerque, llavors virrey de l'Índia portuguesa. Estes persones eren catòlics goanos (catòlics konkani) i indis orientals de Bombay (catòlics d'ascendència marathi). També varen aplegar kuparis, que eren d'ascendència mixta brahmán samvédica, goana i portuguesa. Els seus fills es varen casar en la població malaya, perdent les seues identitats ètniques. L'adquisició britànica de Penang, Malaca i Singapur (els Assentaments de l'Estret) de 1786 a 1824 va iniciar un fluix constant de mà d'obra índia. Esta consistia en comerciants, policies, treballadors de plantacions i soldats colonials (vore cipayo). Aparte d'açò, també va haver una migració substancial d'indis per a treballar en el govern colonial britànic, pel seu bon domini general de l'idioma anglés.[11]

Celebració de Thaipusam en Balik Pulau, Penang. 1937

L'establiment de les plantacions i la necessitat de mà d'obra massiva va provocar una afluència de migrants indis que treballaven baix el sistema d'enganche Kangani en el XIX i principis del XX. Alguns, en acabant de que el sistema Kangani terminara a principis del XX, també varen pagar el seu propi passage a Malaya. Estos treballadors migrants eren principalment tamiles (al voltant del 80 %), en alguns telugús, malayalis, aixina com bengalíes de l'est de l'Índia i panyabíes de l'oest de l'Índia. Els migrants tamiles procedien principalment de Tamil Nadu.[14] Estos treballadors es diferenciaven del grup comercial i educat d'indis urbans, que a sovint eren tamiles, telugús, malayalis, panyabíes i bengalíes. Els gujaratis, sindhis i marwaris varen aplegar com a «indis passagers» de la mateixa manera que en atres colónies britàniques. Estos indis urbans podien ser hindús, cristians, sijs o musulmans. Els sijs treballaven principalment en la policia, mentres que atres indis del nort es dedicaven als negocis. Els malayalis, ceilandeses i tamiles cristians podien estar involucrats en treballs d'oficina governamentals i privats, els chettiar en préstams o finances, mentres que els Vellalar i els tamiles musulmans podien estar en varis tipos de negocis.[15]

La població índia en la Malaya anterior a l'independència i Singapur era predominantment d'hòmens adults fadrins o en família en l'Índia i Sri Lanka. Per lo tant, la població fluctuava freqüentment en periodos d'immigració a Malaya i periodos d'èxodo de persones de tornada a l'Índia. Ya en 1901, la població índia en els Assentaments de l'Estret i els Estats Malayos Federats era d'aproximadament 120 000. En 1931, hi havia 640 000 indis en Malaya i Singapur, i eixe any inclús superaven en número als malayos natius en l'estat de Selangor.

No obstant, durant la Segona Guerra Mundial, molts hòmens i dònes indis varen partir cap a Birmània com a part del Eixèrcit Nacional Indi, i es creu que mills varen perir. Com a resultat, la població d'indis en 1957 solament havia aumentat a 820 000. Si be l'immigració va ser un factor important per a l'aument de la població fins a l'Independència, el creiximent poblacional va escomençar a disminuir despuix d'això, ya que les classes de coll blanc de l'administració pública i les plantacions es varen anar quan les institucions i empreses britàniques varen abandonar el país. Des de llavors, les taxes de natalitat més baixes i l'emigració a països com Singapur, Austràlia, el Regne Unit, entre uns atres, en busca de millors oportunitats educatives i econòmiques, varen fer que els indis seguiren veent disminuir la seua participació en la població de Malàsia, de la mateixa manera que ocorre en els chinencs. Hui en dia, els indis malayos representen aproximadament el 7 % de la població total de Malàsia (aproximadament 2 millons) i el 9 % en Singapur (450 000).

Tercera ona: periodo contemporàneu

Des de la década de 1990 fins al present, també hi ha hagut una ona molt més chicoteta de nacionals indis que han aplegat a Singapur i Malàsia per a treballar en l'indústria de la construcció i l'ingenieria, restaurants, el sector de TU, l'ensenyança i les finances, i molts han adquirit la residència permanent en Singapur, a on representen casi una quarta part de la població de Singapur. La mà d'obra no calificada treballa principalment en restaurants indis. També hi ha cònjuges estrangers del subcontinent indi que s'han casat en indis locals.

Demografia

Artícul principal → Poble chitty.
Menuda Índia en Johor Bahru, Johor.
Menuda Índia en Ciutat de Malaca, Malaca.
Associació Índia del Districte de Tangkak en Tangkak, Johor.

El 6,6 % de la població malasia són indis en 2020.[4]

Existix una estreta correspondència entre les diverses divisions ètniques i ocupacionals de la comunitat malasia, i açò es reflectix inevitablement en la distribució geogràfica de la comunitat índia en Malaya. Els tamiles del sur de l'Índia eren majoria en tot el país, en les plantacions de caucho i els ferrocarrils, encara que una proporció significativa va trobar ocupació en els molls de Penang i Singapur. Selangor és l'estat en el major número d'indis en térmens absoluts, mentres que Negeri Sembilan és l'estat en la major proporció d'indis malayos en la població.[16]

Estat Població [upper-alpha 1]
2010[17] 2015[16][upper-alpha 2]
Total Proporció Total Proporció
Johor 217 058 7,1 % 230 700 7,0 %
Kedah 136 482 7,3 % 143 200 7,2 %
Kelantan 3 849 0,3 % 4 800 0,3 %
Malaca 49 037 6,2 % 51 400 6,2 %
Negeri Sembilan 146 214 15,2 % 154 000 14,9 %
Pahang 63 065 4,4 % 66 300 4,3 %
Perak 281 688 12,3 % 293 300 12,2 %
Penang 153 472 10,4 % 166 000 10,6 %
Perlis 2 745 1,2 % 3 100 1,3 %
Sabah 7 453 0,3 % 12 200 0,5 %
Sarawak 7 411 0,3 % 7 900 0,3 %
Selangor 679 130 13,5 % 712 000 13,2 %
Terengganu 2 397 0,2 % 3 000 0,3 %
Kuala Lumpur 156 316 10,3 % 163 000 10,1 %
Labuan 641 0,9 % 800 0,9 %
Putrajaya 869 1,5 % 900 1,0 %

Vore també

Notes

  1. ↑ Els no ciutadans estan exclosos de les sifres i percentages.
  2. ↑ Les estimacions de població estan redonejades a la centena més propenca.

Referències

  1. ↑ Viswanathan Selvaratnam«From Servitude to Underclass: The Empire's South Indian 'Coolies' in Postcolonial Malaysia».Economic and Political Weekly.56(18)
  2. ↑ (2001) A History of Malaysia (en anglés), University of Hawaii Press, pp. 4, 181–185. ISBN 9780824824259.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 2026-04-14 (en anglés).
  4. ↑ 4,0 4,1 Department of Statistics Malaysia. «Current population and estimates, Malaysia 2020 Group» (en anglés). Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2022. Consultat el 2026-04-14.
  5. ↑ «Visiting Indian Diaspora in Malaysia | Diplomacy & Beyond Plus» (en anglés).
  6. ↑ 6,0 6,1 M. Shamsul Haque«The Role of the State in Managing Ethnic Tensions in Malaysia».American Behavioral Scientist.47(3)
    240–266.doi:10.1177/0002764203256186.Consultat el 2026-04-14.
  7. ↑ 7,0 7,1 (2015).«Sources of Income Growth and Inequality Across Ethnic Groups in Malaysia, 1970–2000».World Development.76
    311–328.doi:10.1016/j. worlddev.2015.07.015.Consultat el 2026-04-14.
  8. ↑ Sadasivan, Balaji (2011). The Dancing Girl: A History of Early Índia (en anglés), Institute of Southeast Asian Studies, pp. 135–136. ISBN 978-9814311670.
  9. ↑ Sneddon, James (2003). The Indonesian Language: Its history and role in modern society (en anglés), Sídney: University of South Wals Press Ltd, p. 73.
  10. ↑ Sejarah SMA/MA Kls XI-Bahasa By H Purwanta, dkk
  11. ↑ 11,0 11,1 «European Journal of Social Sciences».7(3)
  12. ↑ International Tamil Language Foundation (2000). The Handbook of Tamil Culture and Heritage (en anglés), Chicago: International Tamil Language Foundation, p. 877.
  13. ↑ Sastri (2000). Cholas, quinta impressió edició (en anglés), Chennai: University of Madras, pp. 86 i 318.
  14. ↑ R. Rajoo (1985). Mohd. Taib Osman (ed.). Malaysian World-view (en anglés), Inst of Southeast Asian Studies, pp. 149–150. ISBN 978-9971988128.
  15. ↑ R. Rajoo (1985). Mohd. Taib Osman (ed.). Malaysian World-view (en anglés), Inst of Southeast Asian Studies, pp. 150–151. ISBN 978-9971988128.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Population by States and Ethnic Group» (en anglés). Department of Information, Ministry of Communications and Multimèdia, Malaysia. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2016 dead. Consultat el 2026-04-14.
  17. ↑ «2010 Population and Housing Census of Malaysia» (en anglés). Department of Statistics, Malaysia. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2013.

Bibliografia

  • Vadivella, Carl (2015). Tragic orphans: Indians in Malaysia, Institute of Southeast Asian Studies. ISBN 978-981-4519-03-8.
  • (2006) K S Sandhu (ed.). Indian Communities in Southeast Àsia, Primera reimpressió edició (en en), ISEAS Publishing. ISBN 978-9812304186.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Indis_malayos&oldid=1509395»