Iluminisme (moviment)
El iluminismo designa un moviment al mateix temps filosòfic i religiós que va alcançar el seu apogeu en els teósofos de el XVIII. Se li vincula en el pensament de Plotino el neoplatonista, Mestre Eckhart, Juan Taulero i Nicolás de Cusa; fidel a l'esperit del Evangeli de Juan i del Apocalipsis, està vinculat als cabalistas judeus i cristians, als quietistas, als pietistas, a les obres de Jeanne Guyon, als místics i alquimistes alemans de el XVI. Paracelso, Valentin Weigel i Jakob Böhme, sobretot, poden considerar-se els mestres dels iluministas. Finalment, una certa actitut mental, procedent de la Reforma, no és aliena a l'espiritualitat d'este moviment. Apropiant-se de la metàfora associada a l'Ilustració, el iluminisme oferix una definició més àmplia de les «llums» de la raó, compatible en l'imaginació i la sensibilitat, i s'associa a una concepció de lo diví capaç de posar en resonància a l'home, a la societat i a l'univers. Esta corrent de pensament pot interpretar-se com una reacció al materialisme francés dels filòsofs enciclopedistas de el XVIII i a la filosofia institucional a la que pertanyen, és dir, l'Ilustració.[1]
En sentit estricte, el iluminismo pot relacionar-se en l'inspiració de l'escritor Louis Claude de Saint-Martin. En sentit ampli, el iluminismo és un lloc de trobada de moltes influències: la tradició alquímica, les obres d'Emanuel Swedenborg, que havia desenrollat una doctrina esotèrica en la que el món tangible estaria dominat per forces invisibles, i les de Martinez de Pasqually, un teúrgo cristià.[2]
Els iluministas varen intentar renovar el cristianisme, que estava perdent importància, en nous ritos i una nova espiritualitat, es varen preocupar pel desenroll de l'ànima i per l'història. Consideraven el decliu del cristianisme i la secularisació en general, aixina com el rebuig del misticisme per part de les iglésies, com a síntomes d'una crisis que volien superar.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Rincé, Dominique; Lecherbonnier, Bernard (1986). Littérature XIX (en fr), París: Éditions Nathan, p. 24. ISBN 2-09-178861-9.
- ↑ Bergé, Christine (2006). «Illuminism», Dictionary of Gnosis and Western Esotericism (en en), Leiden: Brill Publishers, p. 600. ISBN 978-90-04-15231-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iluminismo (movimiento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.