Iglésia de Sant Roque i Sant Sebastià

Iglésia de Sant Roque i Sant Sebastià

L'iglésia de Sant Roque i Sant Sebastià d'Alcoy (Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya) està ubicada en l'avinguda de la Alameda Camilo Sesto número 1.

Orige i història

En 1489 el Regne de Castella era assotada per la malaltia de la pesta bubónica que també va assotar al Regne de Valéncia posteriorment. La població d'Alcoy demanava protecció front a esta malaltia. Se li va resar a Roque, sant protector de les epidèmies de pesta negra. A canvi d'esta protecció alçarien un temple si esta població no era afectada. Com a agraïment, en l'Iglésia de Sant Jorge es va alçar un altar dedicat a Sant Roque i a Sant Sebastià, abdós protectors de mals. Entre 1547 i 1549 el Regne de Valéncia va tornar a ser assotat per esta malaltia i despuix de no aplegar a la població alcoyana se li va alçar un temple, com s'havia demanat en anterioritat a modo d'agraïment. En 1549 es va escomençar a construir una ermita de chicotetes dimensions. La seua bendició va ser el 15 de març de 1559 i per a dita ermita es esculpieron tres estàtues, una de Sant Roque, una atra de Sant Sebastià i una més de Sant Maurici, patró dels tintorers. L'ermita es trobava en una planura en el carrer Onofre Jordá, lloc a on més vesprada va haver una plaça de bous. Durant l'existència de la primera ermita dedicada a Sant Roque va haver en el lloc un convent de Franciscanos des de 1564 fins a 1566.

El 2 d'abril de 1600 es va tirar a sòrts huit sants per a elegir a un nou patró de la ciutat d'Alcoy i va ser elegit Sant Roque en la mà inocent d'un chiquet. L'elecció es va fer en la Parròquia de Santa María front a uns 242 veïns de la localitat.

La primitiva ermita va ser destruïda durant la Guerra de Successió. Despuix de no poder restaurar l'ermita es va procedir a construir una segona ermita en un atre emplaçament propenc. Esta volta es trobava en una planura en el camí d'eixida cap a Madrit, front a la creu de terme. El doctor Felipe Margarit, cura de la Parròquia de Santa María, va beneir la primera pedra el 15 de març de 1715. El temple va ser beneït despuix de la finalisació de les obres el 10 d'agost de 1731 pel doctor Nicolás Colomer, vicari de la parròquia. El temple era més ampli que l'anterior i front a ell es va construir un quarter d'infanteria construït en 1878. Per necessitats d'ampliació del quarter, l'ermita va ser cedida al Ram de Guerra per a la seua posterior destrucció despuix de vendre el solar a on s'ubicava. En agost de 1911 es va fer un inventari del temple. L'ermita va estar en funcionament fins al 4 de giner de 1920.

Image de Sant Maurici de l'antiga ermita de Sant Roque (1559)

Inici de les obres

En 1914 es va presentar el proyecte de la nova iglésia. L'arquitecte encarregat del nou temple va ser Vicente Pascual Pastor, arquitecte conegut per numerosos edificis modernistes en la localitat, mentres que l'eixecució va ser a càrrec d'Antonio Segura de Villena. L'estil utilisat va ser el neoclàssic. Les obres es varen iniciar l'1 de maig de 1915. La nova iglésia va ser ubicada en el barri de l'Eixample, en una zona buida de cases pero en proyecte d'expansió, concretament al costat contrari del pont de Sant Roque a on va estar l'anterior ermita.

El proyecte original constava d'una sola nau en dos entrades, una recaïa per l'Avinguda de la Alameda i l'atra entrada recaïa en el carrer Espronceda. Per a suplir el desnivell del carrer, l'altar es trobava en una altura més elevada del restant en una escala. La porta lateral de chicotetes dimensions era arrematada en un rosetón, mentres que l'entrada principal de majors dimensions tenia, ademés d'un gran rosetón en la part alta, dos finestrals grans als costats. L'entrada principal incloïa en la part superior un campanar d'estil espadaña en tres campanes i una creu. La frontera recayente al carrer Espronceda incloïa cinc finestrals separats per pilars que en l'interior tenien adorns neoclàssics. El costat contrari era una paret plana, ya que no donava al carrer. La porta principal estava tancada en una reixat a modo de placeta.

La nova iglésia es va fer en vàries fases. En la primera fase es va construir l'altar i l'entrada lateral. Per a poder fer us del temple es va fer una paret lateral en finestres en tal d'allumenar el temple provisionalment. L'altar es trobava en eixe moment front a la porta i el recint ya era apte per a l'atenció religiosa. El 6 de giner de 1920 es va inaugurar el nou temple, despuix de la clausura de l'anterior dos dies abans, sent beneït pel arcipreste Doctor Escrivá. El restant de temple es va terminar de construir en agost de 1933 acabant el reixat que tancava l'entrada. El 18 de març de 1936 es termina el colege anexe al temple, encara que ya prestava servici des de 1926.

Guerra Civil Espanyola

En l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'iglésia de Sant Roque i Sant Sebastià va ser clausurada i completament desvalijada per l'ajuntament d'Alcoy sent utilisada com a almagasén de fundició. Una de les bombes que varen caure en els voltants de la Subestació d'Hidroelèctrica d'Alcoy va destruir gran part de l'edifici. Les finestres varen ser destruïdes, l'explosió va arrancar les portes de quall. Per l'efecte de les explosions el temple va ser cremat en la seua totalitat destruint tota l'ornamentació neoclàssica i els objectes que encara pogueren trobar-se en el seu interior.

Reconstrucció

Despuix del final del conflicte bèlic l'iglésia es trobava en estat de ruïna. En aquell moment era vicari Don Cirilo Tormo Durá. Per a portar a terme la reconstrucció de l'iglésia l'arquitecte Joaquín Aracil Aznar va dissenyar un nou temple reutilisant l'anterior. Per a este cas es varen canviar els adorns d'estil neoclàssic que havia desaparegut per adorns d'estil neogótico. El 17 de decembre de 1941 varen escomençar les obres de reconstrucció en la que s'ampliava el temple en una capella de comunió en la part posterior de l'iglésia en finestres cap als patis de l'escola, un campanar que substituïa la espadaña, taparia el rosetón i seria ubicat en la placeta de Sant Roque. Es varen tapar les finestres recayentes a l'avinguda de la Alameda per a construir un cor i un accés al campanar i es varen arreglar les demés finestres.

El 3 d'octubre de 1945 va ser inaugurat el temple pel Bisbe Auxiliar de Valéncia Juan Hervás i Benet qui va beneir l'altar major, la capella de comunió, l'altar de Sant Vicente, l'altar del Crist de l'Agonia, els solars per a l'ampliació parroquial, el Patronat, la Casa Nazaret i les campanes.

Entre 1960 i 1965 va ser ampliada l'iglésia dotant-la d'un nou presbiteri en torre en forma octogonal, un púlpit i un cor baix. La torre es troba adornada en la part superior per vidrieres, aixina com dos finestrals recayentes al carrer Espronceda varen ser dotats també de vidrieres. Per a llavors l'entrada pel carrer Espronceda ya havia segut tapiada i s'havia establit una entrada posterior pel carrer Cid. El campanar va ser arrematat en una teulada metàlica en 2017 com a figura en el proyecte original.

Les campanes

Es varen confeccionar un total de 14 campanes que varen ser beneïdes el 3 d'octubre de 1945. Les campanes varen rebre el nom de diferents sants i personalitats religioses i varen ser costejades pels feligresos de la població. En les campanes es troben inscrites els padrins de cada una de les campanes, l'escut de la població i el nom del seu fundidor. En l'actualitat es troben un total de 6 campanes en la sala de campanes. El restant de campanes es troben en almagasens propietat de la parròquia.

Nom	Any	Fundició	Diàmetro (cm)	Pes (kg)	Ubicació	Padrins
Inmaculada Concepció	1945	Roses, Germans (Cadira)	132	1.332	Desapareguda	Guillermo Prieto Madassu i María del Pilar Baldellon de Silva
San Roque i Sant Sebastià	1945	Roses, Germans (Cadira)	108	729	Desapareguda	Miguel Matarredona Terol i María Pérez de Santonja
Sant Vicente Ferrer	1945	Roses, Germans (Cadira)	86	368	Desapareguda	Vicente Miró Nadal i Regina Durá Vilaplana
Santa Lucía	1945	Roses, Germans (Cadira)	66	166	Desapareguda	Alfonso García Monllor i Lucía Monllor Raduán
Inmaculada Concepció	1997	Barberí (Riudellots de la Selva)	132	1.332	Sala de campanes	Guillermo Prieto Madassu i María del Pilar Baldellon de Silva
San Roque i Sant Sebastià	1997	Barberí (Riudellots de la Selva)	108	729	Sala de campanes	Miguel Matarredona Terol i María Pérez de Santonja
Sant Vicente Ferrer	1997	Barberí (Riudellots de la Selva)	86	368	Sala de campanes	Vicente Miró Nadal i Regina Durá Vilaplana
Santa Lucía	1997	Barberí (Riudellots de la Selva)	66	166	Sala de campanes	Alfonso García Monllor i Lucía Monllor Raduán
Ángel de la guarda	1945	Roses, Germans (Cadira)	55	96	Sala de campanes	Rafael Miró Blanquer i Àngels Vicente Mataix
Sant Josep i Santa Teresa de Jesús	1945	Roses, Germans (Cadira)	50	72	Sala de campanes	Juan Pérez Guerrero i María Luisa Laviña Orueta
San Jorge i Sant Mauro	1945	Roses, Germans (Cadira)	27	11	Almagasén grup juniors Flor de Neu	Jorge Aracil Mas i Mª del Pilar Aracil Aura
San Cristóbal	1945		18	3	Sacristia parroquial	Rafael Terol Gisbert i Mª Inmaculada Va mirar Botella
Sant Joan i Sant Joaquín	1915	Fills de Lorenzo Roses (Albaida)	40	37	Fundació Baradello de Moya	Joaquín Aracil Bellod i Milacres Santonja Palaus
La nostra Senyora del Milacre	1945	Roses, Germans (Cadira)	37	29	Fundació Baradello de Moya	Eladio Sec Gisbert i Mª del Carmen Carbonell Arnauda
San Luis Gonzaga	1945	Roses, Germans (Cadira)	26	10	Fundació Baradello de Moya	Luis Sanus Tormo i Aurora Sirera Rodes
San Vicente de Paul i Sant Maurici	ca. 1960	Roses (Adzaneta d'Albaida)	30	16	Almagasén del colege Sant Roque	José Luis Ferrándiz Carbonell i Mª del Carmen Albors Juliá
Chiquet Jesús del Bon Somi	1945		12	1	Parròquia dels Sants Juanes (Xàtiva)	Antonio Calatayut Beneito i Josefa Torregrosa Solbes
Santiago Apòstol	1945				Desconegut	Rafael Gisbert Blanes i Luisa Silvestre Jordá

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVilaplana Gisbert1892">Vilaplana Gisbert (1892). Història religiosa d'Alcoy: des de la seua fundació fins als nostres dies (en és), Imprenta de Francisco Botella Selvada, pp. 526. ISBN 978-84-500-2418-0.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVicedo Sanfelipe1925">Vicedo Sanfelipe, Remigio (1925). Guia d'Alcoy (en és), Imprenta El Serpis, pp. 516. ISBN 978-84-09-45394-8.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCollado Sornosa1992">Collado Sornosa, Alberto-Miguel (1992). Sant Roque i Sant Sebastià, apunts per a l'història d'una parròquia alcoyana (en és), Gràfiques El Cid, pp. 174. ISBN 84-604-4339-6.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDoménech Romá2014">Doménech Romá (2014). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en és), Proyectes Editorials Casiopea, pp. 324. ISBN 978-84-616-3156-8.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMonllor Montava2024">Monllor Montava (2024). Campanes que sonen, campanes que diuen. Aproximació al patrimoni campaner de la ciutat d'Alcoy (en ca), Caixa Estalvis Ontinyent, pp. 180. ISBN 978-84-95102-67-6.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Roque i Sant Sebastià.
• org/ Portal de l'Iglésia de Sant Roque i Sant Sebastià