Iglésia de Sant Jorge (Alcoy)
L'iglésia de Sant Jorge es troba situada en el carrer Sant Tomás número 10 d'Alcoy (província d'Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya). Dedicat al sant patró de la ciutat, és un temple historicista de propietat privada i vinculat a les festes de moros i cristians d'Alcoy.
L'edifici actual substituïx a un atre anterior barroc derribat en 1913 i va ser terminat de construir en 1921 segons el proyecte presentat per l'arquitecte contestano Timoteo Briet Montaud (1913), en intervencions també de l'arquitecte alcoyà Vicente Valls Gadea i de l'escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez que va realisar l'altar major en 1918.
Descripció
Es tracta d'un temple de planta central i estil neobizantino, cuatrilobulada, en cúpula de tambor de gran altura sobre trompes, decorada en un mosaic que representa el pantocrátor.
Als peus se situa el cor alt sobre un espai intermig que unix exterior en interior a modo d'atri. L'àbsit de la capçalera està presidit per un gran mural pictòric obra de Fernando Cabrera Va cantar. L'obra representa la mítica intervenció de Sant Jorge en auxili dels alcoyans durant l'atac a la vila per les tropes musulmanes en 1276.
Exteriormente destaquen els testero triangulars de les naus, la cúpula i les seues dos torres prismàtiques, simètriques, en cobertes a quatre aigües i en séries de chicotets arcs lombardos en finestres, arremates, ménsulas i rebancs, en mescla de revival mudéjar i romànic.
En l'interior destaca la decoració a pur de pedres naturals, vidrieres de colors i capitells en motius vegetals i la combinació de marbres verts, grisos, blancs i negres que contrasten en la pedra calcàrea de parets, fustes i capitells, aixina com les portes de bronze en dibuixos vegetals i geomètrics.
La guerra civil i el museu de Peresejo
L'iglésia de Sant Jorge va poder salvar la majoria del seu patrimoni durant la guerra civil espanyola per l'intervenció particular d'un pintor i un escultor, conscients del seu valor patrimonial i artístic.
A l'inici de la guerra civil espanyola l'iglésia de Sant Jorge corria perill de ser saquejada o incendiada, tal i cóm ya havia ocorregut anteriorment l'1 d'abril de 1936 en atres iglésies d'Alcoy, com en l'iglésia de Santa María o l'iglésia Sant Mauro, fet que no passaria desapercebut per a l'escultor José Pérez Pérez "Peresejo", que també coneixia l'intenció de derribar l'iglésia de Sant Agustín.[1]
L'escultor José Pérez Pérez "Peresejo" va tindre l'iniciativa de convertir l'iglésia en un museu popular que albergar-se les seues pròpies escultures i el patrimoni artístic alcoyà i en a on s'impartiren classes de pintura, escultura i dibuix. Va presentar una petició a tal efecte el 28 de juliol de 1936 davant el Comité Revolucionari d'Alcoy. El Consell Econòmic Polític Social d'Alcoy va autorisar l'iniciativa i gràcies a l'escultor es va conservar la pròpia iglésia de Sant Jorge i numerosos objectes artístics procedents de les iglésies derribades de Santa María i Sant Mauro, ademés d'atres obres d'art confiscades durant la guerra.[2][3]
Per una atra part, el pintor alcoyà Vicente Pérez Jordá, passant un dia per la porta de l'iglésia es percató de que estaven arrrancando el llenç del pintor Fernando Cabrera Va cantar. Els va comentar als milicians que a ell li serien molt útils eixos llenços per a poder aprofitar-els pel seu revers. Li varen dir que necessitava un permís, cosa que el pintor va solicitar i li va ser concedit. Va acodir de nou a l'iglésia de Sant Jorge per a dur-se el llenç de Cabrera a muscles, que va custodiar en la seua casa. Despuix de la guerra civil el llenç va ser repost en el seu lloc original, sufragant els costs de restauració i reposició el fill de Fernando Cabrera.[4]
No varen córrer la mateixa sòrt les escultures dels àngels de l'altar major de l'escultor alcoyà Lorenzo Ridaura Gosálbez que varen ser destruïdes a colps i descabezades a finals de juliol de 1936, a l'inici de la guerra. De les escultures es conserven únicament els caps en el Casal de Sant Jordi.[5]
Bibliografia
- Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 323. ISBN 978-84-616-3156-8.
- Va banyar Armiñana, Ricard. "Els primeres ermites" en Història d'Alcoy, Alcoy: Ajuntament d'Alcoy, Editorial Marfil, S. A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics, 2006, pp. 154-155 ISBN 84-89136-50-5
- Vicedo Sanfelipe Remigio, Guia d'Alcoy, Alcoy; Imp. El Serpis, 1925.
- Jaén i Urban, Gaspar (1999). Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant (ed.). Guia d'arquitectura de la província d'Alacant (en castellà), pp. 11. ISBN 84-7784-353-8.
Referències
- ↑ Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 155-158. ISBN 978-84-616-3156-8.
- ↑ Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 155-158. ISBN 978-84-616-3156-8.
- ↑ artalcoi. org/es/la-col%c2%b7leccio/pintura/el-museu-popular-peresejo/ El Museu Popular Peresejo Colecció Municipal d'Art d'Alcoy.
- ↑ Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 153. ISBN 978-84-616-3156-8.
- ↑ Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 153-154. ISBN 978-84-616-3156-8.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Jorge (Alcoy).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Jorge (Alcoy)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.