Anar al contingut

Lorenzo Ridaura Gosálbez

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Lorenzo Ridaura Gosálbez (Alcoy, 5 de maig de 1871 - Anna, 2 de setembre de 1963) va ser un escultor valencià. Va ser el principal escultor del modernisme alcoyà.[1][2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Provinent d'una família de la burguesia industrial alcoyana que posseïa la fàbrica paperera "Lorenzo Ridaura". El seu pare, Francisco Ridaura va ser alcalde d'Alcoy. En 1890 estudiarà en l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.

Entre 1899 i 1916 s'establix en Madrit entrant en contacte en els escultors del modernisme madrileny, especialment en Agustín Querol.[3] Va rebre varis premis d'escultura en concursos nacionals. En 1916 torna a Alcoy a on desenrollaria el restant de la seua obra.

Va realisar les escultures dels àngels de l'altar major de l'iglésia de Sant Jorge en 1918, que varen ser destruïdes a colps i descabezadas a finals de juliol de 1936, a l'inici de la guerra civil espanyola. De les escultures es conserven únicament els caps en el Casal de Sant Jordi.[4] La seua destrucció li va produir un considerable disgust.

Despuix de la guerra civil a penes li realisen més encàrrecs. En 1956 es trasllada a Anna (Valéncia), en a on fallirà als 92 anys. Serà enterrat en la mateixa localitat, en un panteón que va dissenyar ell mateixa per a enterrar a la seua mare.

Escultura "Ángel del silenci" de Lorenzo Ridaura en el Cementeri d'Alcoy (1903).

Entre la seua obra cal destacar cronològicament:

  • Les tres virtuts teologales en el Panteón Moltó-Valor (1898) en el cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy. Proyecte i escultura. Estil clasicista.
  • Ángel del silenci (1903) escultura en el panteón familiar d'Agustín Gisbert Vidal en el cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy.
  • Làpida d'Antonio Espinós Julià (1903).
  • Làpida de Rosa Espinós Julià (1904).
  • Maqueta de monument al Sagrat Cor de Jesús. (1917).
  • Escultures de l'altar major de l'iglésia de Sant Jorge en Alcoy. (1918). Destruïdes a l'inici de la guerra civil.
  • Panteón Enrique Carbonell: Escultura. (1925). En el cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy.
  • Panteón Enrique Hernández: Proyecte i escultura. (1931). En el cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy.
  • Image de Sant Jorge en bronze conservada en el Casal de Sant Jordi.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. "El Patrimoni Moderniste d'Alcoy". Jordi Ortiz Gisbert. 2016. Pàgines número 83-90.
  2. "Art fins a la tomba". El Món. 1-novembre-2013.
  3. Beneyto Gómez, Elisa (2018). Ajuntament d'Alcoy/Ajuntament d'Alcoy (ed.). Vida i obra de l'escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez (1871-1963) (en castellà), pp. 26. ISBN 978-84-16186-17-4.
  4. Doménech Romá, Jorge (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i rehabilitació (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 153-154. ISBN 978-84-616-3156-8.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2010) Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals (en castellà), Editorial Aguaclara, pp. 497. ISBN 978-84-613-8233-0.
  • Doménech Romá, Jorge (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 153-154. ISBN 978-84-616-3156-8.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]