Anar al contingut

Idioma washo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El washo (també washoe [ˈwaʃo]) és una llengua indígena americana, que es classifica usualment com una llengua aïllada, encara que s'ha especulat que té parentesc remot en les llengües hokanas.

Aspectes històrics, socials i culturals

[editar | editar còdic]

Història de la llengua

[editar | editar còdic]

En l'actualitat encara es parla per alguns membres de l'ètnia washo que viuen en la frontera entre Califòrnia i Nevada en els drenages dels rius Truckee i Carson, prop del llac Tahoe, la llengua està amenaçada perque té un perill imminent de convertir-se en una llengua morta. Les estimacions del número de parlants van des de 10 parlants fluentes fins a 252 persones en algun coneiximent, d'acort en el cens nortamericà de 2000.[1] Existix dos programes destinats a estimular el seu us i aumentar el número de parlants. A finals del XX existien 64 individus d'entre 5 i 17 anys en coneiximents raonables de la llengua, 4 d'ells tenien un coneiximent llimitat de l'anglés per no ser esta el seu llengua materna.[1]

Etnográficamente, els parlants de washo pertanyien a l'àrea cultural de la Gran Conca, sent el restant de grups ètnics d'eixa àrea del grup númico.[2] Per una atra part l'idioma washo mostra contactes històrics en la família utoazteca (númico), maidu i miwok estes últimes conectades tant en l'àrea llingüística de la Gran Conca i de Califòrnia.

Dialectologia i variants

[editar | editar còdic]

L'idioma washo mostra poca variació geogràfica. Jacobsen (1986:108) va escriure, «quan existixen dos variants d'una característica, generalment una es troba en un àrea més septentrional i l'atra en un àrea més meridional, encara que les llínees que separen abdós àrees per a diferents característiques no sempre coincidixen», és dir, existix un fes disperson d'isoglossas.

Classificació

[editar | editar còdic]

El washo clarament no està emparentat en les llengües de la seua àrea cultural, les tres llengües veïnes són el paiute septentrional (Númico, Utoazteca), el maidu i el miwok (pròpiament dits), que clarament són de famílies diferents. Tampoc s'han trobat parentesc clars en cap atra llengua, encara que alguns autors apunten a un possible i remot parentesc en les llengües hokanas[3] J. P. Harrington ha trobat algunes coincidències en les llengües chumash, que alguns autors conecten en les llengües hokanas. Més recentment Terrence Kaufman va reconsiderar l'hipòtesis hokana i va considerar provable que el washo estiga conectat en les llengües hokanas, encara que va considerar dubtosa la petenencia del chumash al hokano.[4] Per l'absència evidencies clares atres autors com Mithun (1999) posen en qüestió la validea del hokano, i consideren que el washo és una llengua aïllada.

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

Fonologia

[editar | editar còdic]

El washo té una harmonia vocàlica regresiva o umlaut. És interessant notar que els mecanismes d'esta sinarmonía diferixen en les varietats septentrionals i meridionals.

L'inventari consonàntic del washo ve donada per:[5]

Bilabial Alveolar Palatal o
post-alv.
Velar Glotal
Oclusiva glotalizada ʔ
sorda p t k
sonora d d g
Fricativa s š h
Nassal sonora m n ŋ
sorda ŋ̥
Sonorante sonora w ɾ i
sorda ɾ̥

L'inventari vocàlic ve dau per:

Anterior Central Posterior
curta llarga curta llarga curta llarga
Tancada i ɨ ɨː o
Oberta i a o

Gramàtica

[editar | editar còdic]

El washo usa la reduplicació com a procediment morfològic en verps icònics per a indicar aspecte gramatical reiteratiu o plural.

L'orde bàsic és SOV. El washo usa tant prefixs com sufixs en el nom i en el verp. La conjugació verbal inclou un gran número d'afijos per al temps gramatical.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

{{{1}}}

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • d'Azevedo, Warren L. (1986). "Washoe" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 466–498. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www. ethnologue. com).
  • Jacobsen, William H. Jr. (1958): "Washo and Karok: An Approach to Comparative Hokan", International Journal of American Linguistics, Vol. 24, No. 3, Franz Boes CentennialVolume (Jul., 1958), pp. 195-212.
  • Jacobsen, William H. (1986). "Washoe Language" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 107–112. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
  • Jacobsen, William H. 1996. Beginning Washo. Occasional Papers 5: Nevada State Museum.
  • Kaufman, Terrence. 1988. "A Research Program for Reconstructing Proto-Hokan: First Gropings." In Scott DeLancey, ed. Papers from the 1988 Hokan-Penutian Languages Workshop, pp. 50–168. Eugene, Oregon: Department of Linguistics, University of Oregon. (University of Oregon Papers in Linguistics. Publications of the Center for Amerindian Linguistics and Ethnography 1.)
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.