El washo (també washoe [ˈwaʃo]) és una llengua indígena americana, que es classifica usualment com una llengua aïllada, encara que s'ha especulat que té parentesc remot en les llengües hokanas.

Aspectes històrics, socials i culturals

Història de la llengua

En l'actualitat encara es parla per alguns membres de l'ètnia washo que viuen en la frontera entre Califòrnia i Nevada en els drenages dels rius Truckee i Carson, prop del llac Tahoe, la llengua està amenaçada perque té un perill imminent de convertir-se en una llengua morta. Les estimacions del número de parlants van des de 10 parlants fluentes fins a 252 persones en algun coneiximent, d'acort en el cens nortamericà de 2000.[1] Existix dos programes destinats a estimular el seu us i aumentar el número de parlants. A finals del XX existien 64 individus d'entre 5 i 17 anys en coneiximents raonables de la llengua, 4 d'ells tenien un coneiximent llimitat de l'anglés per no ser esta el seu llengua materna.[1]

Etnográficamente, els parlants de washo pertanyien a l'àrea cultural de la Gran Conca, sent el restant de grups ètnics d'eixa àrea del grup númico.[2] Per una atra part l'idioma washo mostra contactes històrics en la família utoazteca (númico), maidu i miwok estes últimes conectades tant en l'àrea llingüística de la Gran Conca i de Califòrnia.

Dialectologia i variants

L'idioma washo mostra poca variació geogràfica. Jacobsen (1986:108) va escriure, «quan existixen dos variants d'una característica, generalment una es troba en un àrea més septentrional i l'atra en un àrea més meridional, encara que les llínees que separen abdós àrees per a diferents característiques no sempre coincidixen», és dir, existix un fes disperson d'isoglossas.

Classificació

El washo clarament no està emparentat en les llengües de la seua àrea cultural, les tres llengües veïnes són el paiute septentrional (Númico, Utoazteca), el maidu i el miwok (pròpiament dits), que clarament són de famílies diferents. Tampoc s'han trobat parentesc clars en cap atra llengua, encara que alguns autors apunten a un possible i remot parentesc en les llengües hokanas[3] J. P. Harrington ha trobat algunes coincidències en les llengües chumash, que alguns autors conecten en les llengües hokanas. Més recentment Terrence Kaufman va reconsiderar l'hipòtesis hokana i va considerar provable que el washo estiga conectat en les llengües hokanas, encara que va considerar dubtosa la petenencia del chumash al hokano.[4] Per l'absència evidencies clares atres autors com Mithun (1999) posen en qüestió la validea del hokano, i consideren que el washo és una llengua aïllada.

Descripció llingüística

Fonologia

El washo té una harmonia vocàlica regresiva o umlaut. És interessant notar que els mecanismes d'esta sinarmonía diferixen en les varietats septentrionals i meridionals.

L'inventari consonàntic del washo ve donada per:[5]

Bilabial Alveolar Palatal o
post-alv.
Velar Glotal
Oclusiva glotalizada pʼ tʼ kʼ ʔ
sorda p t k
sonora d d g
Fricativa s š h
Nassal sonora m n ŋ
sorda m̥ n̥ ŋ̥
Sonorante sonora w ɾ i
sorda w̥ ɾ̥ i̥

L'inventari vocàlic ve dau per:

Anterior Central Posterior
curta llarga curta llarga curta llarga
Tancada i iː ɨ ɨː o oː
Oberta i iː a aː o oː

Gramàtica

El washo usa la reduplicació com a procediment morfològic en verps icònics per a indicar aspecte gramatical reiteratiu o plural.

L'orde bàsic és SOV. El washo usa tant prefixs com sufixs en el nom i en el verp. La conjugació verbal inclou un gran número d'afijos per al temps gramatical.

Vore també

Referències

Enllaços externs

{{{1}}}

Referències

Bibliografia

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • d'Azevedo, Warren L. (1986). "Washoe" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 466–498. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www. ethnologue. com).
  • Jacobsen, William H. Jr. (1958): "Washo and Karok: An Approach to Comparative Hokan", International Journal of American Linguistics, Vol. 24, No. 3, Franz Boes CentennialVolume (Jul., 1958), pp. 195-212.
  • Jacobsen, William H. (1986). "Washoe Language" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 107–112. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
  • Jacobsen, William H. 1996. Beginning Washo. Occasional Papers 5: Nevada State Museum.
  • Kaufman, Terrence. 1988. "A Research Program for Reconstructing Proto-Hokan: First Gropings." In Scott DeLancey, ed. Papers from the 1988 Hokan-Penutian Languages Workshop, pp. 50–168. Eugene, Oregon: Department of Linguistics, University of Oregon. (University of Oregon Papers in Linguistics. Publications of the Center for Amerindian Linguistics and Ethnography 1.)
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.