Idioma protokartveliano
El Idioma proto-kartveliano o Idioma comú kartveliano és una protolengua o ancestro comuna hipotèticament reconstruït de les llengües caucásicas meridionals (kartvelianas) del Caucas, que a través del canvi llingüístic es diversificó donant lloc als moderns kartvelianos.
L'existència d'este idioma està àmpliament acceptada pels especialistes en llingüística, que han reconstruït a grans traces l'idioma, comparant entre sí els idiomes kartvelianos existents.[1]
Influències
[editar | editar còdic]Els patrons apofónicos del protokartveliano eren molt similars a les llengües indoeuropeas, i és àmpliament acceptat que en esta es va generar a través de l'interacció del protokartveliano en l'indoeuropeo en temps recents. Açò es veu reforçat per un gran número de paraules prestades del indoeuropeo, tals com el protokartveliano m̥ḳerd (pit), en òbvia relació en el indoeuropeo ḱerd (cor).
Relació en les llengües derivades
[editar | editar còdic]Els moderns descendents del protokartveliano són el georgià, mingreliano, laz i esvano. D'estos, el mingreliano i el laz són similars, i freqüentment se'ls considera dialectes de la mateixa llengua, cridada zan o mingrelo-laz. Els patrons apofónicos del protokartveliano estan millor preservats en el georgià, i particularment en el esvano, que en el mingreliano o el laz, en les noves formes del qual s'ha establit el manteniment d'una vocal estable per cada element de la paraula.[1]
El sistema de pronoms del protokartveliano és distint sobre la seua categoria d'inclusivo-exclusiu (per això, hi ha dos formes de pronom "nosatres": un que inclou al que escolta i un atre que no). Açò ha sobrevixcut en el esvano pero no en les atres llengües. El esvano també comprén formes arcaiques de l'época protokartveliana, per lo que es pensa que el esvano va trencar en el protokartveliano en un estadi relativament inicial: posteriorment el protokartveliano es va dividir en georgià i mingrelo-laz.[1]
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]L'inventari de vocals hipotèticament reconstruït ve dau per:[2][3][4]
| Anterior | Posterior | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| no-redond. | redonejada | |||||
| breu | llarga | breu | llarga | breu | llarga | |
| Tancada | (i) | (o) | ||||
| Mija | i | ē | o | ō | ||
| Oberta | ɑ | ā | ||||
Per la seua banda l'inventari consonàntic ha segut reconstruït com:[5][6]
| Labial | Dental | Denti-alveolar | Alveolar | Velar | Uvular | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| central | lateral[6] | ||||||||
| Nassal | m | n | |||||||
| Oclusiva | sonora | b | d | g | |||||
| sorda | p | t | k | q | |||||
| eyectiva | ṗ (= pʼ) | ṭ (= tʼ) | ḳ (= kʼ) | qʼ | |||||
| Africada | sonora | ʒ [dz͡] | ʒ₁ [dʐ͡] | ǯ [dʒ͡] | |||||
| sorda | c [ts͡] | c₁ [tʂ͡] | č [tʃ ͡] | ||||||
| eyectiva | ċ [ts͡ʼ] | ċ₁ [tʂ͡ʼ] | čʼ [tʃʼ͡] | ɬʼ [tɬ͡ʼ] | |||||
| Fricativa | sorda | s [s] | s₁ [ʂ] | š [ ʃ ] | lʿ [ɬ] | x [x] | h [h] | ||
| sonora | z [z] | z₁ [ʐ] | ž [ʒ] | ɣ [ɣ] | |||||
| Rótica | r [r] | ||||||||
| Aproximante | w [w] | l [l] | i [j](?) | ||||||
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Encyclopedia Britannica, 15th edition (1986): Macropedia, "Languages of the World", see section titled "Caucasian languages".
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma protokartveliano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.