Huilcahuaín

Willkawayin (en quechua de Huailas: Huilcahuaín, 'casa dels nets'),^[1] és un lloc arqueològic conformat per un conjunt arquitectònic del Antic Perú, de l'época preincaica, a on destaca un edifici de 3 pisos cridat el Historia del Perú III. El Perú Antiguo III.^[2]

Està ubicat en el Carreró de Huaylas, a uns 7 km al noreste de la ciutat d'Huaraz, en el districte d'Independència, província de Huaraz, departament de Ancash, i a 3400 m s. n. m.^[2] Va ser un dels centres administratius de la cultura Huari (o Wari), del periodo del Horisó Mig, encara que el seu orige sembla ser més antic, com un dels centres de la cultura Recuay, del Intermig Primerenc.

A 800 metros de Huilcahuaín es troba el complex arqueològic de Ichic Willkahuaín que està conformat per un conjunt d'estructures arquitectòniques d'escala menor (denominades chullpas). A tot el conjunt se li denomina complex arqueològic de Willcahuaín i Ichic Willcahuaín i posseïx una extensió de major a cinc km².^[2]

Etimologies del nom

Huilcahuaín provindria de dos vocables quechuas: willka = net i wayi = casa; és dir, "casa dels nets".
Una alternativa és que derive de willka (Anadenanthera colubrina), un arbre andino i de wayi (casa o construcció).^[3]
Una atra possible etimologia prové de l'idioma quechua de Huailas: Willkawayin, de willka, 'divinitat' o 'rei poderós', wayi, 'casa' i -n, sufix possessiu; 'casa de la divinitat'.^{cita requerida}

Estudis

L'arqueòlec peruà Juliol C. Tello va treballar en el jaciment al que va batejar en el nom que hui posseïx (1937); ell mateixa va identificar la ceràmica roja i negruzca del lloc, diferenciant-la del tipo Huaylas i cridant-la Marañón. Posteriorment Wendell Bennett va continuar els estudis, descobrint un cementeri, que va datar en el periodo Tiahuanaco-Huari (1944). En les décades següents no va prosperar l'investigació en estar coberts d'enrunes els principals recints del jaciment.

Vore també

Referències

↑ Julca Guerrer, Félix (2009). Quechua ancashino : una mirada actual, 1st ed edició, CARE Perú, pp. 397. OCLC 753562663. ISBN 9786124542541.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Complex Arqueològic Ichic Willcawain». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-09-19.
↑ Huanuqueñismos de Polze Vidal. Ancash i Huánuco són usuaris de Quechua I, segons Alfredo Torero Torero

Bibliografia

Denise Pozzi - Escot Buenano: Història del Perú III. El Perú Antic III (500-1400) El Horisó Mig i els estats regionals. Empresa Editora El Comerç S.A., Lima, 2010. ISBN 978-612-4069-88-8
Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 3. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-215-0
Makowski, Krzysztof: Primeres civilisacions. Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom 2. Lima, Empresa Editora “El Comerç” S.A., 2004. ISBN 9972-217-17-5
Santillana, Julián I.: “Els estats panandinos: Wari i Tiwanaku”. Inclós en: Història del Perú. Lexus Editors. Barcelona, 2000. ISBN 9972-625-35-4
Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 17. VAC/ZUZ. Llima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-166-9

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Huilcahuaín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Julca Guerrer, Félix (2009). Quechua ancashino : una mirada actual, 1st ed edició, CARE Perú, pp. 397. OCLC 753562663. ISBN 9786124542541.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Complex Arqueològic Ichic Willcawain». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-09-19.

[3] Huanuqueñismos de Polze Vidal. Ancash i Huánuco són usuaris de Quechua I, segons Alfredo Torero Torero

[1]

[2]

[3]