Història meteorològica de l'huracà Dennis
El huracà Dennis va durar vintidós dies, des del seu inici com ona tropical sobre Àfrica el 26 de juny de 2005 fins al seu malbarat el 18 de juliol sobre els Grans Llacs de Norteamérica. L'incipient ona que es va convertir en Dennis va emergir sobre l'Oceà Atlàntic el 29 de juny i es va desplaçar ràpidament cap a l'oest. l'aire sec va impedir inicialment el seu desenroll, encara que una volta que este va disminuir l'ona va poder consolidar-se en una depressió tropical el 4 de juliol. La depressió pronte va creuar Granada abans d'entrar en el Carib, a on els factors ambientals cada volta més favorables, com la baixa cizalladura del vent i les altes temperatures de la superfície de la mar, varen propiciar l'intensificació. Girant cap a l'oest-noroest, el sistema va alcançar la categoria de tormenta tropical el 5 de juliol i d'huracà al sendemà.
La formació d'un ull ben definit i la nuvolat dens central varen indicar l'intensificació de Dennis fins a convertir-se en un huracà de gran intensitat. La poderosa tormenta pronte va colpejar la província de Granma, Cuba, com a categoria 4 a principis del 8 de juliol; els violents vents varen assotar la província i varen causar grans danys. En paralel a la costa occidental de Cuba, Dennis va alcançar els seus vents màxims de 240 km/h més tarde eixe mateix dia abans d'aterrisar per segona volta en el país, esta volta en la província de Matances. L'interacció en les montanyes de Cuba va causar un carpiment significatiu; no obstant, una volta que Dennis va emergir sobre el Golf de Mèxic el 9 de juliol, va ser capaç de reconstituirse ràpidament. L'huracà va alcançar la categoria 4 per tercera volta el 10 de juliol en acostar-se a Florida, debilitant-se una miqueta abans de colpejar l'estat. Una volta en terra, el cicló es va debilitar dràsticament. Dennis va permanéixer com a depressió tropical i baixa remanente durant aproximadament una semana, travessant l'entanque del riu Mississippi i l'entanque del riu Ohio abans de dissipar-se finalment sobre Ontario el 18 de juliol.
Orige
El 26 de juny de 2005, el Centre Nacional d'Huracans (NHC, sigles en anglés de National Hurricane Center) va escomençar a monitorear una ona tropical terra adins sobre Àfrica. L'event va ser rastrejat a través d'observacions de radiosonda de vàries nacions durant dos dies abans de ser analisat com un fenomen de superfície el 28 de juny sobre l'oest de Senegal.[1][2] El sistema, que es desplaçava cap a l'oest i estava acompanyat de convecció dispersa (en ramassades i tormentes elèctriques), presentava cert fluix ciclònic[2]i va emergir sobre l'oceà Atlàntic enjorn el 29 de juny.[3] Les observacions contradictòries des de Dakar, Senegal, varen dificultar el seguiment de l'ona, ya que les observacions de la superfície revelaven un clar canvi en la direcció del vent i els sondejos de nivells superiors no mostraven cap canvi.[4] Independentment de la posició exacta del sistema, la convecció que ho acompanyava pronte va disminuir i el sistema es va tornar poc definit.[5] Per al 30 de juny, el sistema va créixer significativament i es varen desenrollar múltiples circulacions de baix nivell dins de la envoltura ciclònica més àmplia. Els models meteorològics de l'época mostraven una baixa provabilitat de ciclogénesis tropical en els dies següents.[6] El desenroll gradual es va produir en els dies següents,[3] encara que l'àmplia circulació va permanéixer inicialment desprovista de convecció per l'aire sec associat a la capa d'aire saharià.[7][8]
El 2 de juliol, a mida que el sistema alvançava cap a l'oest, varen aparéixer dos centres de baix nivell distints.[3] Les observacions de superfície de les Illes de Barlovent i Guyana mostraven una àmplia circulació; no obstant, les animacions per satèlit no mostraven un centre definit, lo que va impedir la seua classificació com cicló tropical.[9] Dels dos centres, el més occidental es va desplaçar per mig de les Illes de Barlovent a principis del 4 de juliol i va perdre estructura poc despuix.[3] A lo llarc del dia es varen desenrollar bandes de pluja en la circulació de l'est, consolidant-se al voltant d'una baixa de 1012 mbar (hPa; 29,89 inHg).[10][11] Més tart, el 4 de juliol, el fluix d'eixida en nivells superiors (una característica anticiclònica que proporciona ventilació tèrmica als ciclons tropicals i permet un major desenroll) es va fer cada volta més prominent.[11] En l'organisació contínua, el NHC va classificar el sistema com a depressió tropical quatre a les 18:00 UTC en el moment en que es va situar 105 km a l'est de Sant Jorge (Granada).[3]
Intensificació i aterrisages en Cuba
Incrustada dins d'un fluix profunt de l'este-surest i a lo llarc de la perifèria d'una cresta subtropical, la depressió es va moure ràpidament a lo llarc d'un curs oest-noroest;[12][13] pronte va aterrisar sobre Granada a les 21:00 UTC del 4 de juliol en vents màxims sostinguts de 55 km/h.[3] En entrar en el Carib, la convecció profunda es va desnugar sobre el sistema. Les condicions ambientals per davant de la depressió varen favorir l'intensificació fins a convertir-la huracà, en poc o res de cizalladura del vent, analisada a aproximadament 25 mph (35 km/h) per baix de la mija,[14] i les altes temperatures de la superfície de la mar al voltant de 29 °C presents a lo llarc de la seua trayectòria.[15][16][17] Segons les estimacions d'intensitat obtingudes per satèlit per mig de la tècnica Dvorak,[18] es considera que la depressió s'ha convertit en una tormenta tropical a les 12:00 UTC del 5 de juliol. En conseqüència, el NHC li va assignar el nom de Dennis en eixe moment.[3] Açò va marcar la formació més primerenca de la quarta tormenta en nom de la temporada en el registre;[18] no obstant, açò va ser superat més vesprada per la tormenta tropical Debby de 2012 que va ser nomenada el 23 de juny.[19][20] A lo llarc del 6 de juliol, la convecció es va ser consolidant a mida que el sistema adquiria una component més septentrional en la seua trayectòria.[3][14] Els caçadors d'huracans que investigaven Dennis varen trobar pressions baromètriques en constant descens, indicatives d'intensificació.[21] Al voltant de les 22:00 UTC, l'observació des de l'aeronau va indicar que Dennis va alcançar la força d'huracà; es va medir una pressió central de 985 mbar (hPa; 29,09 inHg) i vents a nivell de vol de 146 km/h.[22] Un dens nuvolat central pronte va florir sobre el centre de l'huracà mentres que les imàgens de satèlit de microones mostraven un ull tancat i ben definit a nivell mig. En este punt, l'únic factor que inhibia el desenroll era l'interacció en les montanyes de L'Espanyola i Jamaica.[17] Dennis va desenrollar un fluix d'eixida inusualment prominent, especialment a lo llarc del seu costat occidental, per a la seua ubicació i época de l'any degut en part a una vaguada inusualment dèbil sobre l'Atlàntic mig.[23]
Una ràpida intensificació es va produir a lo llarc del 7 de juliol, mentres Dennis girava més cap al noroest i es dirigia a través del Canal de Jamaica.[3] Un ull ben definit de 16 km es va formar dins de la nuvolat dens central de l'huracà eixa nit.[24] Dennis va alcançar l'estatus d'huracà major a les 18:00 UTC i l'estatus de categoria 4 a les 00:00 UTC del 8 de juliol mentres s'acostava al sur de Cuba.[3] Un cicle abreviat de tongada de la paret de l'ull provablement va tindre lloc durant este periodo ya que l'ull es va expandir de 29 a 37 km de diàmetro. Els vols de reconeiximent de la tormenta varen informar de vents a nivell de vol de 248 km/h[25] i sobre la base d'açò s'estima que Dennis va alcançar el seu pic inicial en vents en superfície de 225 km/h. Al voltant de les 02:45 UTC, Dennis es va moure breument sobre la província de Granma (Cuba), en el seu centre creuant la costa prop de Punta de l'Inglés (prop de Cap Cruz).[3][26] Vents violents i destructius varen assotar la província. Una estació meteorològica en Cap Cruz va reportar vents sostinguts de 214 km/h i una racha de 238 km/h abans de ser destruïda.[3]
L'interacció en terra va provocar un llauger carpiment; no obstant, Dennis pronte va emergir sobre el golf de Guacanayabo i les aigües poc profundes i càlides de la regió varen impulsar una brusca reorganisació. L'huracà es va desplaçar a lo llarc de l'espina occidental de l'archipèlec Jardins de la Reina, sometent a les illes a vents de categoria 3 i 4.[3][26] Paralel a la costa de Cuba, Dennis va alcançar els seus vents màxims de 240 km/h al voltant de les 12:00 UTC del 8 de juliol.[3] Els caçadors d'huracans varen observar vents a nivell de vol de 278 km/h i una pressió de 938 mbar (hPa; 27,70 inHg) al voltant d'esta hora. El primer valor indicava vents en superfície en força de categoria 5, mentres que el segon tirava vents llaugerament inferiors, per mig d'un método de relació pressió-vent. En conseqüència, es va elegir la força màxima mencionada com a acort entre les senyes contradictòries. Poc despuix d'este pic es va produir un atre cicle de substitució de la paret de l'ull i es va produir un llauger carpiment[27] Al voltant de les 18:45 UTC, Dennis va aterrisar per segona volta en Cuba, prop de Punta Mangles Alts, en la província de Matances, en vents de 225 km/h;[3] es va informar d'una racha de 240 km/h en Cienfuegos.[28] A pesar de moure's sobre terra, el carpiment va ser inicialment llent per la proximitat de l'huracà a l'aigua. Casi sis hores despuix de tocar terra, Unió de Reis va sofrir vents sostinguts de 180 km/h i raches de fins a 198 km/h.[3]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Ciclons tropicals|20px|Vore el portal sobre Ciclons tropicals]] Portal:Ciclons tropicals. Contingut relacionat en Ciclons tropicals.
- Temporada d'huracans en l'Atlàntic de 2005
- Huracà Emily
- Història meteorològica de l'huracà Katrina
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 11,0 11,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Repore)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ 14,0 14,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ 17,0 17,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ 18,0 18,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reprte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ 26,0 26,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (Reporte)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia meteorológica del huracán Dennis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.