Vent màxim sostingut

El vent màxim sostingut associat a un cicló tropical és un indicador comú de l'intensitat de la tormenta. En un cicló tropical madur, es troba dins de la paret ocular a una certa distància del centre, coneguda com radi del vent màxim, o RMW. A diferència de les raches, el valor d'estos vents es determina per mig del seu mostreig i la mija dels resultats a lo llarc d'un periodo de temps. La medició del vent s'ha estandardisat globalment per a reflectir els vents a 10 metros (33 peus) sobre el nivell mig de la mar, i el vent màxim sostingut representa el vent mig més alt durant un lapsus de temps d'un minut (EE. UU.) o de dèu minuts (vejau la definició, més avall), en qualsevol lloc dins del cicló tropical. Els vents superficials són molt variables per la fricció entre l'atmòsfera i la superfície de la Terra, aixina com en àrees propenques a tossals i montanyes.

Sobre l'oceà, les imàgens de satèlit s'utilisen a sovint per a estimar els vents màxims sostinguts dins d'un cicló tropical. Les observacions terrestres, navals, de reconeiximent aéreu i les imàgens de radar també poden estimar esta cantitat, quan es dispon d'elles. Este valor ajuda a determinar el potencial de danys d'un cicló tropical, per mig de l'us d'escales com la de Saffir-Simpson.

Definició

Vore també: Ràdio de vents màxims

El vent màxim sostingut es produïx normalment a una distància del centre coneguda com ràdio de vents màxims, dins de la paret ocular d'un cicló tropical madur, ans que els vents disminuïxquen a distàncies més alluntades del centre d'un cicló tropical. La majoria de les agències meteorològiques utilisen la definició de vents sostinguts recomanada per l'Organisació Meteorològica Mundial (OMM), que especifica medir els vents a una altura de 10 metros (33 peus) durant 10 minuts, i després prendre el promig.

No obstant, el Servici Meteorològic Nacional d'Estats Units definix els vents sostinguts dins dels ciclons tropicals calculant la mija dels vents durant un minut, medits a la mateixa altura de 10 metros. Es tracta d'una distinció important, ya que el valor del vent sostingut més alt durant un minut és aproximadament un 14% major que el d'un vent sostingut durant dèu minuts durant el mateix periodo.

Estimació i medició

Artícul principal → Observació de cicló tropical.

En la majoria de les conques de ciclons tropicals, l'us de la tècnica Dvorak basada en satèlits és el principal método utilisat per a estimar els vents màxims sostinguts d'un cicló tropical. L'extensió de la banda espiral i la diferència de temperatura entre l'ull i la paret ocular s'utilisen dins de la tècnica per a assignar un vent i una pressió màxims sostinguts. Els valors de pressió central per als seus centres de baixa pressió són aproximats. El seguiment de núvols individuals en imàgens de satèlit minucioses podria utilisar-se en el futur per a estimar les velocitats dels vents en superfície dels ciclons tropicals.

També s'utilisen observacions des de barcos i des de terra. En l'Atlàntic, aixina com en les conques del Pacífic central i oriental, se seguixen utilisant avions de reconeiximent que sobrevolen els ciclons tropicals per a determinar els vents a nivell de vol, que després poden ajustar-se per a proporcionar una estimació prou fiable dels vents màxims sostinguts. Una reducció del 10% dels vents muestreados a nivell de vol s'utilisa per a estimar els vents màxims sostinguts prop de la superfície, lo que s'ha determinat durant l'última década per mig de l'us de GPS dropwindsondes (sonda de caiguda). El radar meteorològic Doppler es pot utilisar de la mateixa manera per a determinar els vents de superfície en ciclons tropicals prop de terra.

Imàgens de satèlit de ciclons tropicals seleccionats i número T associat a partir de la tècnica Dvorak

Tormenta tropical Wilma en T3.0	Tormenta tropical Dennis en T4.0	Huracà Jeanne en T5.0	Huracà Emily en T6.0