Heraclea Síntica

Per a atres usos d'este terme vore Heraclea.

Heraclea Síntica (en grec: Ἡράκλεια Σιντική, Herákleia Sintikḗ) també coneguda com Heraclea Strymonike va ser una antiga ciutat grega^[1] que es localisa en el suroest de Bulgària, en la província de Blagoevgrad, en l'antic territori tracio del riu Estrimón, en l'emplaçament de l'actual població de Rupite. Va ser identificada per mig del descobriment de monedas locals.

Història

Heraclea Síntica va ser fundada pel rei Filipo II de Macedònia entre els anys 356 i 339 a. C. en colon macedonios procedents d'Heraclea de Migdonia.^[2] És possible que este assentament substituïra a un anterior centre tribal tracio cridat Sintia, ya que el historiador romà Livio va destacar que Heraclea es trobava en els territoris dels sintios (sintoi). No obstant, és evident que estos pobles varen ser expulsats en el moment de la fundació de la ciutat, ya que Apiano va incloure als sintios en els dardanios i els enetios (enetoi) com a tribus fòra de la província romana de Macedònia. Ademés, l'absència de noms tracios en les inscripcions de Heraclea sugerix que els sintios havien segut expulsats del vall de Estrimón i que no es varen mesclar en els colonizadores.^[3]

El general Asclepiodoto de Heraclea era oriunt d'ací. Demetrio, fill de Filipo V de Macedònia, va ser assessinat en Heraclea Síntica.^[4] Es conserven monedes falcades ací en l'antiguetat.^[5]

Va ser el lloc a on es varen reunir en l'any 350 d. C., els embaixadors del usurpador Magnencio en l'emperador romà Constancio II, en una oferta de pau que va ser rebujada.

Entorn a l'any 425, un fort terremot va destruir la major part de les infraestructures de la ciutat, inclosa la basílica cívica, i va provocar la riuada del riu Strumica. Despuix de l'any 457, alguns grups de persones varen tornar a viure en les ruïnes, pero la vida en Heraclea es va ser dissipant gradualment fins que, per l'any 500, ya no quedaven indicis d'assentaments permanents.^[6]

Va ser descoberta accidentalment al peu d'un volcà extint en el territori de Rupite. Lyudmil Vagalinski, del Museu Arqueològic Nacional en Sofia, va notar estranyes estructures sobre ell: túnelés i un arc.

Més alvance, especialistes russos les varen examinar en geosonar, i despuix de l'estudi d'un taller de producció de caraças de ceràmica, es va produir la troballa d'un antic teatre, l'existència del qual es desconeixia. Poc despuix, els científics varen trobar una prova epigràfica que va identificar la ciutat: una inscripció en llatí, datada en 308 d. C., relativa a un recurs d'apelació imperial dirigit als ciutadans de Heraclea Síntica. Això va terminar en llarcs anys de disputes entre Grècia i Bulgària, sobre on va estar en realitat la ciutat.

Vore també

Heraclea Lincestis

Referències

↑ The Cambridge Ancient History, Volume 6: The Fourth Century BC by D. M. Lewis, p. 469, "Philip's new foundation at Heracle Sintica".
↑ Vagalinski, 2015, p. 25.
↑ Vagalinski, 2015, p. 48–49.
↑ Tito Livio. Ab urbs condita Libri. Vol. 40.24.
↑ Smith, William, ed. (1854–1857). "Heraclea Sintica". Dictionary of Greek and Roman Geography. Londres: John Murray.
↑ Vagalinski, Lyudmil (2020). «The End of Heraclea Sintica», Ivana Popovic (ed.). ILLYRICVM Romanvm: studiola in honorem Miloje Vasic (en en), Belgrat: Institute of Archaeology. ISBN 978-86-6439-054-5.

Bibliografia

Claude Lepelley: Unix inscription ďHeraclea Sintica (Macédoine) récemment découverte, révélant un rescrit de ľempereur Galère restituant ses droits à la cite. in: Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 146 (2004), pp. 221-231.
Georgi Mitrev, Civitas Heracleotarum. Heracleia Sintica or the Ancient City at the Village of Rupite (Bulgària) in Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 145 (2003), pp. 263-272.
(2015) Lyudmil Vagalinski (ed.). Heraclea Sintica: From Hellenistic Polis to Roman Civitas (4th c. BC – 6th c. AD), 2ª edició (en en), Sofia: America for Bulgària Foundation.
Konrat Ziegler und Walter Sontheimer (Hrsg.): Der Kleine Pauly Bd. 2 (1975), pp. 1034-1035.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Heraclea Síntica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] The Cambridge Ancient History, Volume 6: The Fourth Century BC by D. M. Lewis, p. 469, "Philip's new foundation at Heracle Sintica".

[FOOTNOTEVagalinski2015{{{c}}}25-2] Vagalinski, 2015, p. 25.

[FOOTNOTEVagalinski2015{{{c}}}48–49-3] Vagalinski, 2015, p. 48–49.

[4] Tito Livio. Ab urbs condita Libri. Vol. 40.24.

[5] Smith, William, ed. (1854–1857). "Heraclea Sintica". Dictionary of Greek and Roman Geography. Londres: John Murray.

[6] Vagalinski, Lyudmil (2020). «The End of Heraclea Sintica», Ivana Popovic (ed.). ILLYRICVM Romanvm: studiola in honorem Miloje Vasic (en en), Belgrat: Institute of Archaeology. ISBN 978-86-6439-054-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]