Anar al contingut

Sintios

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ubicació aproximada dels sintios (en el mapa: "Sintioi").

Els '___protected_title_0___' (en grec: Σίντιες, ___protected_title_1___, "assaltants", "saquejadors", de σίντης, "destructiu") també coneguts com ___protected_title_2___'___protected_title_3___Geografia___protected_title_4___Hermes___protected_title_5___'122.1 (1994:116–118).</ref>[1] També se'ls coneix com un poble tracio,[2][3] que una volta va habitar la zona de Sintiké,[4] l'illa de Lemnos, que en l'antiguetat també es dia ___protected_title_8___,[5] i l'extrem suroccidental de Bulgària.

Els sintios adoraven a Hefesto. Són mencionats per Homero: en la Ilíada[6] com la gent que havia cuidat a Hefesto en Lemnos en acabant de que el deu ferrer agarre caiguera al sol. Els sintios "de parla salvage" (ἀγριόφωνοι agriophonoi) també apareixen en la Odissea;[7] en la tradició relatada per Homero, s'entenia que per la seua parla incomprensible, es trobaven entre els pobles no helènics del mar Egeo.[8] "Degut a que els sintios no tenen lloc en el context immediat (és dir, no li estan demanant res al deu), es pot sospitar que varen ser ells els qui, en algun mit prehomérico, salven al deu".[9]

En 2002, la ciutat d'Heraclea Síntica va ser descoberta accidentalment al peu d'un volcà extint, prop de Rúpite, Bulgària.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2015) Λεξικόν της Ελληνικής Γλώσσης, 3ª edició (en el), Pelekanos Books. ISBN 978-618-04-0030-4.
  2. J. Wiesner, ___protected_title_6___ (Stuttgart, 1963:13ss.).
  3. Tucídides, ___protected_title_7___, II.101.
  4. D. C. Samsaris. «Historical Geography of Eastern Macedònia during the Antiquity» (en el). Society for Macedonian Studies. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2017..
  5. Guy Hedreen, ___protected_title_9___, Cambridge University Press, 2016, ISBN 1107118255, p. 137.
  6. Homero. Ilíada, I, 594; XVIII, 394.
  7. 8.294 Homero, Odissea VIII, 294.
  8. Guy Hedreen(2004).«The Return of Hephaistos, Dionysiac Processional Ritual and the Creation of a Visual Narrative».The Journal of Hellenic Studies.(124)
  9. Bruce Karl Braswell, "Mythological Innovation in the Iliad", The Classical Quarterly, New Séries, 21.1 (maig de 1971:16–26) p. 20.
  10. Heraclea Sintica: from Hellenistic Polis to Roman Civitas: (4th C. BC - 6th C. AD). "Proceedings of a Conference at Petrich, Bulgària, September 19–31, 2013", Volum 2 de Papers of the American Research Center in Sofia, Ljudmil Ferdinandov Vagalinski.


Referències

[editar | editar còdic]