Hamamelidaceae

Erro al crear miniatura:

Hamamelidaceae

Les hamamelidàcees (Hamamelidaceae) són una família de plantes fanerógama pertanyent a l'orde Saxifragales, que inclou vintisset gèneros i aproximadament huitanta espècies d'arbusts i arbres. Poden ser reconegudes pels seus pèls en forma d'estrela, els seus fulls fortament estipulades i en nervadura usualment palmada, les seues chicotetes flors que es disponen en inflorescèncias prou denses i les seues fruts en càpsula en grans llavors en una coberta (cridada testa) dura, lustrosa i de dos colors. Vàries espècies d'esta família es cultiven com plantes ornamentals en tot lo món.

El gènero Liquidambar, fins fa poc inclós en esta família, actualment es dispon en la família Altingiaceae, estretament relacionada filogenéticament en les hamamelidàcees.

Descripció

Les hamamelidàcees són arbres o arbusts caducifolios o perennifolios, freqüentment en pubescencia estrelada.

Les fulles són simples, alternes, estipulades, pecioladas, glandular-dentadas o palmadament lobadas. Les nervaduras són camptódromas (nervadura pinnada en la qual les nervaduras secundàries no apleguen al marge del full) o actinódromas (en tres o més nervaduras que divergixen d'un sol punt cap al marge) i broquidódroma (nervaació camptódroma en la qual els nervis s'unixen en una série d'arcs abans d'aplegar al marge) o craspedodroma (nervaació pinnada en la qual els nervaduras secundàries apleguen al marge).

Les flors són hermafrodites o unisexuales; de tindre un sol sexe, llavors les plantes poden ser monoiques o dioiques. Són actinomorfas, rares voltes zigomorfas, varien de forma considerable en els diferents gèneros, d'ordinari chicotetes, groguenques, blanques, verdosas o rojoses. El periant pot estar present o absent. El càliç, per lo comú, presenta de quatre a cinc sépals, units en la base formant un tubo el qual es troba més o menys unit a l'ovari. La corola mostra de quatre a cinc pétals, aparentment disposts sobre el càliç, imbricados o valvados, a voltes absent. l'androceo està format per dos a huit o més estams lliures, en anteras biloculares, dehiscentes per clavills llongitudinals o per valvas, els conectivos en freqüència exertos. El gineceo és d'ovari semi-ínfero a ínfero, rara volta súpero, bilocular, bicarpelar; els carpelos divergixen i se separen apicalment. Presenten un o més òvuls en cada lóculo (fins a quaranta), encara que la majoria d'ells són estèrils i estan situats a lo llarc del marge del carpelo; péndoles, anátropos, en placentaació axilar. Cada gineceo mostra dos estils, angosts i recurvados, i dos estigmes. Presenten nectarios en forma de disc en la base de les anteres o dels sépals. La polinisació és anemófila o entomófila.

Les flors es disponen en inflorescèncias axilars dispostes en cabezuelas o mechós, a voltes duent en la base bràcteas coloreadas.

El frut és una càpsula loculicida, rares voltes septicida, per lo comuna en exocarpo coriáceo a llenyós i endocarpo òsseu. Les llavors són oblongas, lustrosas i dures, en un embrió gran, recte, envolt per endosperma carnoso i prim, generalment en una marca apical associada al fil. El desenroll de l'endosperma és usualment nuclear, si be s'ha detectat desenroll celular en Parrotiopsis.

Fitoquímica

Erro al crear miniatura:

Dins de les angiosperma, Hamamelidaceae és una família antiga àmpliament representada en les flors fòssils. En l'image pot observar-se un full fòssil de Langeria magnifica l'antiguetat del qual s'ha datat en 49 millons d'anys. Klondike Mountain Formation, Ferry County, Washington, EE. UU.

Cap de les espècies de la família és cianogenética. Aixina mateix, no presenten alcaloide, ni iridoides. Les protoantociaidinas poden estar presents o absents; quan està present és la cianidina i la delfinidina o solament la delfinidina. Usualment presenten flavonoides: quercitina, quercitina i miricetina o quercitina, miriecitina i campferol. l'àcit elágico està present, a lo manco en Corylopsis, pero en atres sis gèneros no ha segut detectat.