Hala Sultan Tekke

Hala Sultan Tekke o la Mesquita de Umm Haram és un santuari musulmà molt prominent prop de Lárnaca, en l'illa de Chipre. En els seus voltants es troba un important jaciment arqueològic a on s'ha trobat un assentament que va tindre el seu periodo d'apogeu en l'Edat del Bronze.
Santuari musulmà
Umm Haram (Hala Sultan en l'idioma turc) era la nodriça del profeta islàmic Mahoma i l'esposa de Ubada bin al-Samitcita requerida. Es creu que el santuari es troba en el lloc en el que va fallir la nodriça. El santuari, i més vesprada la mesquita i tot el complex va rebre el seu nom per ella. Segons les creències Shia, la seua tomba queda dins del cementeri Jannatul Baqi en Madinah, Aràbia Saudita.[1]
En temps otomans, un complex de mesquites es va construir per etapes al voltant de la tomba, especialment a finals de el XVIII i principis de el XIX. L'estructura del santuari va ser primer erigit pel Xeic Hassan en 1760. Més tart la mesquita va ser construïda i el complex va assumir la seua forma actual al voltant de 1816/17. El complex de Hala Sultan Tekke està compost per una mesquita, mausoleu, minaret, cementeri, i estages per a hòmens i dònes. El terme tekke (convent) s'aplica a un edifici designat específicament per a les reunions d'una germandat sufi, o tariqa, i podria haver-se referit a una traça anterior de l'ubicació. El complex actual obert a tots i no pertanyent a un sol moviment religiós, queda en un seré lloc en les vores del llac salat de Larnaca, que va anar un important lloc també en la Prehistòria. Hala Sultan Tekke està calificat com un Monument Antic.
Arqueologia
En l'ubicació coneguda com Dromolaxiá-Vyzakiá, en les rodalies del santuari, s'han realisat excavacions arqueològiques des de el XIX. Eixes primeres excavacions, patrocinades pel Museu Britànic, estan mal documentades. En la década de 1970 es varen reprendre els treballs, dirigits per arqueòlecs de Suècia, i posteriorment, a partir de 2010, es va iniciar un nou proyecte arqueològic baix el patrocini de l'Universitat de Gotemburgo que perdura en 2023.[2]
Les excavacions arqueològiques han tret a la llum restants d'un assentament que contava en un port ben protegit i que va tindre una importància comercial i un tamany molt destacat en l'Edat del Bronze (1600-1100 a. C.) Es distinguixen quatre complexos residencials (designats CQ1-CQ2-CQ3 i CQ4) i una necròpolis (en l'anomenada àrea A) que estava fora de la ciutat, lo que no és habitual en els assentaments de l'Edat del Bronze.
El complex d'edificis CQ1 s'ha interpretat com un barri industrial a on es realisaven treballs relacionats en el coure i els teixits. Les troballes de materials quotidians importats indiquen que els treballadors d'este lloc ostentaven un alt estatus social. Pese a que les mines de coure més propenques sembla que estaven a uns 50 km i lo més habitual és que els treballs relacionats en este mineral es realisaren prop de les mines, la presència d'un port propenc tenia la ventaja de que una volta purificat, el coure aplegava ràpidament a les rutes marítimes comercials.
CQ2 també s'interpreta com un barri d'activitats industrials. Ademés de contar en una fundició, s'estima que les principals activitats en esta àrea estaven relacionades en la fabricació de teles de color púrpura, que eren considerades com un producte de lux en esta época.
CQ3 era un complex palacial a on s'han trobat productes importats des de diferents zones del Mediterràneu com Egipte, Creta i l'àrea continental de Grècia.
CQ4 és el barri de major amplitut descobert fins a la data i s'interpreta com un àrea administrativa i d'almagasens. Els seus carrers rectangulars conduïen al port. Un dels espais singulars trobats eren uns banys.
La necròpolis de l'àrea A conté tombes familiars en rics aixovar funeraris i fosses a on es realisaven sacrificis. Entre les tombes més destacades estan la tomba RR, a on varen ser enterrats a lo manco 38 individus d'una mateixa família acompanyats d'objectes importats de diferents cultures, i la tomba LL, en la que un individu portava una diadema d'or en la front i en la mà nou peses de diferents tamanys que ajuden a estudiar el sistema de mides utilisat en este lloc.[3]
Per una atra part, en atres dos tombes —designades XX i YY pels excavadors—, formades per una série de cambres subterrànees a la que s'accedia per un passera, s'ha trobat un aixovar funerari que consta de joyes d'or, objectes d'àmbar, pedres semipreciosas —lapislázuli, cornalina, turquesa— importades de llocs lluntans, armes de bronze, objectes de marfil, un sagell de hematita en un text cuneïforme i abundants peces de ceràmica de gran calitat —en gran mida importades de l'àmbit micénico. S'estima que la majoria d'objectes es poden assignar al periodo entorn al 1350 a. C. Els restants òsseus pertanyien a més de 150 individus, tant a hòmens com a dònes i chiquets. Estes són considerades com les més suntuosas trobades en la zona i s'han interpretat com a tombes reals o dels governants de la ciutat.[4][5]
S'ha estudiat la procedència de les troballes i els resultats indiquen que un gran número d'objectes varen ser importats de diversos llocs que inclouen Cerdenya, Afganistan, Índia, la mar Bàltica, Egipte, Nubia, les civilisacions micénica i minoica, Anatolia, l'Alce Mediterràneu i Mesopotamia. Particularment interessant és el sagell cilíndric de hematita en inscripcions, l'orige de les quals se situa en Mesopotamia en el XVIII pero que va ser trobat en un context cronològic de el XIV Entre les exportacions, ademés del coure i dels teixits de púrpura, pot destacar-se la ceràmica de fabricació local.[2]
En la segona mitat de el XIII les importacions varen ser disminuint i en el sigle següent ya solament s'advertix la presència d'importacions d'Egipte i el Llevant Mediterràneu. Poc despuix l'assentament va sofrir una destrucció i va anar definitivament abandonat. S'ha sugerit que els supervivents varen poder traslladar-se a un nou assentament que havia sorgit en la zona en el sigle anterior: Citio.[2]
Galeria d'imàgens
-
Foto aérea del llac salat de Larnaca (en hivern) en Hala Sultan Tekke.
-
Vista lluntana.
-
Vista des de la vora del llac.
-
Vista interior.
Referències
- ↑ «Saudi Aràbia». al-islam.org. Consultat el 27 de maig de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Peter M. Fischer, Interregional trade at Hala Sultan Tekke, Cyprus: Analysis and chronology of imports, artícul en sciencedirect.com (en anglés)
- ↑ Söderbergexpeditionen: Hala Sultan Tekke, Cypern. En bronsåldersstads ekonomiska centrum, en la pàgina de l'Universitat de Gotemburgo (en suec)
- ↑ Descobrixen unes luxoses tombes de l'Edat del Bronze en Chipre, en història.nationalgeographic.com.és
- ↑ Guldsmycken från Nefertitis tid hittade i bronsåldersgrav på Cypern, en la pàgina de l'Universitat de Gotemburgo (en suec)
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hala Sultan Tekke» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Rehabilitació del complex Hala Sultan Tekke