HE 0107-5240
| Constelació | Fénix |
| Ascensió recta α | 01h 09min 29,1s |
| Declinació δ | -52° 24′ 34″ |
| Distància | 36.000 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +15,17 |
| Magnitut absoluta | ? |
| Lluminositat | ? |
| Tipo espectral | C? |
HE 0107-5240 (2MASS J01092916-5224341) és una estrela en la constelació de Fénix de magnitut aparent +15,17.[1] És una estrela molt alluntada del sistema solar, estant situada a uns 36 000 anys llum. Descoberta en 2002 durant un sondeig de l'Universitat de Hamburc/ESO, és una de les estreles conegudes en menor contingut metàlic.
Característiques físiques
HE 0107-5240 és una estrela jaganta del halo galàctic en una temperatura efectiva de 5100 ± 150 K.
Es considera que pot ser una estrela post-AGB de la Població estelar II —similar a certs tipos d'estreles RV Tauri— en una massa de 0,8 masses solars.
El seu metalicitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli en una estrela— és de només 1/200 000 de la que posseïx el Sol ([Fe/H] = -5,2 ± 0,2).
És una de les estreles més antigues descobertes fins a la data i es pensa que la seua edat pot ser d'uns 13 000 millons d'anys, estimant-se que s'hauria format uns 200 millons d'anys despuix del Big Bang.
Contingut metàlic
Es pensa que HE 0107-5240 és una estrela de carbono que ha creat el seu propi 12C per fusió nuclear d'heli i subsegüent mescla del material processat, presumiblement en un flash de heli durant el seu pas per la branca asintòtica jaganta (RAG).
Una atra possible explicació és que el carbono provinga d'una companyera més massiva, hui convertida en nana blanca, que en el passat va evolucionar en una estrela de carbono.
Les relatives sobrebundancias de carbono i oxigen, i possiblement sodi, de HE 0107-5240, poden explicar-se per transferència de massa des d'una companyera durant la seua fase RAG; este escenari de transferència de massa ha segut propost com l'explicació provable per a les cridades estreles CH pobres en metals.
No obstant, no s'han observat variacions en la velocitat radial de HE 0107-5240 indicatives de la presència de dita acompanyant.
Ya que HE 0107-5240 té chicotetes cantitats d'elements més pesats, no pertany a la primera generació d'estreles, el hipotètica Població III.
Encara que alguns estudis sugerixen que esta població estava formada per estreles molt massives de fins a 1000 masses solars, atres investigacions indiquen que entre estes estreles hi havia objectes de baixa massa, comparable a la del Sol; les més massives haurien desaparegut en unes decenes de millons d'anys, pero les menys massives podrien ser observables en l'actualitat.
Estes estreles primigènies varen convertir l'hidrogen, heli i liti formats en el Big Bang en elements més pesats com a carbono, oxigen i distints metals.
HE 0107-5240 provablement es va formar a partir d'un núvol de gas en una abundància metàlica corresponent a [Fe/H] ≈ -5,3.
L'abundància d'elements més pesats que el magnesi concorda en una estrela de 20 - 25 masses solars que va explotar com una supernova de tipo II, indicant que el núvol de gas a partir de la qual es va formar HE 0107-5240 podria haver segut enriquida per dita supernova.
Una atra possible explicació és que es formara a partir d'un núvol de gas de metalicitat zero, provenint el seu actual contingut metàlic dels repetits trànsits a través del disc galàctic.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «HE 0107-5240» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.