Gravetat quàntica euclídea

La gravetat quàntica euclídea (EQG, per Euclidean quàntum gravity), també cridada en cosmologia quàntica com a model o estat de Hartle-Hawking (Hartle–Hawking state), és una teoria quàntica de la gravetat desenrollada per Stephen Hawking i James Hartle que es basa en el principi de superposició de la mecànica quàntica i en el concepte de temps imaginari.

Panorama general

El moviment d'un objecte quàntic (ej., un electró) descrit per la mecànica quàntica implica que pot existir de manera simultànea en diferents posicions i diferents velocitats. Diferix de forma clara al moviment d'un objecte clàssic (ej., una bola de billar), ya que en este cas es pot descriure una trayectòria única en una posició i velocitat precises. Un electró no es mou de á B en llínea recta en una trayecte únic, sino que es mou de á B per tots els camins possibles al mateix temps. D'acort al principi de superposició quàntica i integral de camins de Richard Feynman, del que deriva la noció de sumixca sobre històries, la seua trayectòria es descriu matemàticament com una mija ponderada de tots eixos camins possibles. Stephen Hawking va aplicar este principi de superposició a l'univers sancer, descrivint-ho com totes les diferents maneres en que l'univers pot evolucionar, és dir, totes les possibles formes de l'espai-temps.

En el model de Stephen Hawking, l'espai i el temps reben el mateix tractament. Els univers que entren en superposició tenen quatre direccions espacials en els que moure's, en lloc d'una temporal i tres espacials. En este model no hi ha noció de temps, és dir, d'una estructura que disponga els acontenyiments en un orde específic i, per tant, d'una noció de causalitat (causa i efecte). Es basa en el concepte de temps imaginari. En la EQG, es considera que la causalitat i la flecha del temps emergixen com a propietats a gran escala de les fluctuacions quàntiques microscòpiques desprovistas d'estructura causal.

Èxits

Stephen Hawking va propondre que una de les característiques de la teoria quàntica de la gravetat deuria ser la curvatura del propi espai-temps en un univers de cinc dimensions, lo que permetria evitar les llimitacions teòriques de la relativitat general quan s'enfronta a les singularitats del espai-temps, tals com el propi Big bang. En la EQG, el temps és imaginari i per tant en les mateixes característiques físiques de l'espai, aun cuando el temps real es plasma en alguna cosa molt diferent. ya que el temps imaginari és tractat en peu d'igualtat sobre les atres tres dimensions espacials, es pot hipotetizar que l'univers simplement És, i lo que va ser o serà en el temps real només té importància per als sers conscients que ho habiten, no per a explicar la seua essència mateixa. Stephen Hawking no va conseguir explicar convincentemente com el temps real i el moviment emergixen del temps imaginari, pero en un temps imaginari i un espai-temps curvat en cinc dimensions desapareix el problema de les singularitats.

Vore també

• Estat de Hartle-Hawking
• Gravetat quàntica
• Mecànica quàntica
• Relativitat general
• Física teòrica
• Gravetat quàntica canònica
• Triangulació dinàmica causal