Anar al contingut

Grafé

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació gràfica del grafé.
Micrografía HRTEM (High Resolution Transmission Electron Microscopy) de Grafé (IDNano).

El grafé és una substància composta per carbono pur, en àtoms organisats en un patró regular hexagonal, semblat al grafit. És un material casi transparent. Una làmina d'un àtom de gruixa és unes 200 voltes més resistent que l'acer actual més fort, sent el seu densitat més o menys la mateixa que la de la fibra de carbono, i unes cinc voltes més llauger que l'alumini.

És un alótropo del carbono, un teselado hexagonal pla format per àtoms de carbono i enllaços covalents que es generen a partir de la superposició dels híbrits sp2 dels carbono enllaçats.

En 2004, el grafé va ser redescubierto, aïllat i investigat en l'Universitat de Mánchester per Andréy Gueim i Konstantín Novosiólov. En 2010, Gueim i Novosiólov varen rebre el Premi Nobel de Física pels seus revolucionaris descobriments sobre este material.[1][2]

Per mig de l'hibridació sp2 s'expliquen millor els ànguls d'enllaç, a 120°, de l'estructura hexagonal del grafé. Com cada u dels carbono conté quatre electrons de valència en l'estat hibridado, tres d'eixos electrons s'estagen en els híbrits sp2, i formen l'esquelet d'enllaços covalents simples de l'estructura.[3]

L'electró sobrer s'estaja en un orbital atòmic tipo p perpendicular al pla dels híbrits. El solapament lateral de dits orbitales dona lloc a formació de orbitales de tipo π. Algunes d'estes combinacions propicien un jagantesc orbital molecular deslocalizado entre tots els àtoms de carbono que constituïxen la capa de grafé.

El nom prové d'intercanvi —en el vocable grafit— de sufixos: «ito» per «eno»: propi dels carbono en enllaços dobles. En realitat, l'estructura del grafit pot considerar-se una pila de gran cantitat de làmines de grafé superpostes.[4] Els enllaços entre les distintes capes de grafé apilades es deuen a forces de Van der Waals i interaccions dels orbitales π dels àtoms de carbono.

Estructura cristalina del grafit. S'ilustren les interaccions de les diverses capes d'anells aromàtics condensados.

En el grafé la llongitut dels enllaces carbono-carbono és d'aproximadament 142 pm (picómetros). És el component estructural bàsic de tots els demés elements grafíticos, inclosos el propi grafit, els nanotubos de carbono i els fullerens.

A esta estructura també se li pot considerar una molècula aromàtica extremadament extensa en les dos direccions espacials. És dir, seria el cas llímit d'una família de molècules planes d'hidrocarburs aromàtics policíclics denominada grafés.

El grafé s'utilisa com a blindage antibalas i també s'utilisa per als coches irrompibles i més segurs del món gràcies als seus components altament resistents.

Descripció

Anteriorment, s'han utilisat per al terme grafé descripcions com a capes de grafit, capes de carbono o fulls de carbono. [...] No és correcte utilisar, per a una sola capa, un terme que incloga el terme grafit, que implica una estructura tridimensional. El terme grafé deu ser usat solament quan es tracta de les reaccions, les relacions estructurals o atres propietats de capes individuals.

En este sentit, al grafé se li ha definit com hidrocarbur aromàtic policíclic infinitament alternante d'anells de sol sis àtoms de carbono. La molècula més gran d'este tipo conté 222 àtoms de carbono o 37 «unitats de benzé» separades.[5]

Les sifres de l'oració anterior són les contingudes en el resum de la cita. Deuria ser: 111 àtoms de carbono i 111 àtoms d'hidrogen o, més simple, 222 àtoms, lo que resulta de 37 × 6 (àtoms de carbono —o d'hidrogen— del benzé, de fòrmula C6H6) = 222, o be: 18,5 anells de benzé: 18,5 x 12 (àtoms del benzé) = 222.

L'opció de «unitats» va ser per a obtindre una sifra redona (37), i per tant evitar l'expressió fraccionaria (18,5).

Estructures de resonància en el benzé, eixemple clàssic.
Estructures de resonància en el benzé, eixemple clàssic.

Propietats destacades

Entre les propietats destacades d'este material s'inclouen:[4]

  • És extremadament resistent: 200 voltes més resistent que una hipotètica làmina d'acer de la mateixa gruixa.[6]
  • És molt flexible i elàstic.
  • És transparent.
  • Auto refredat (segons alguns científics de l'Universitat d'Illinois).[7]
  • Conductivitat tèrmica i elèctrica altes.[8]
  • Fa reacció química en atres substàncies per a produir composts de diferents propietats. Açò ho dota de gran potencial de desenroll.
  • Servix de soport de radiació ionisant.
  • Té gran llaugerea, com la fibra de carbono, pero més flexible.
  • Menor efecte Joule: es calfa menys en conduir els electrons.
  • Per a una mateixa tasca que el silici, té un menor consum d'electricitat.
  • Genera electricitat en ser alcançat per la llum.[9]
  • Raó superfície/volum molt alta que li otorga un bon futur en el mercat dels supercondensadores.
  • Es pot dopar introduint impurees per a canviar el seu comportament primigeni de manera que, per eixemple, no repelixca l'aigua o que inclús coure major conductivitat.
  • Es autorrepara; quan una làmina de grafé sofrix dany i es quebra la seua estructura, es genera un ‘forat’ que ‘atrau’ àtoms de carbono veïns per a aixina tapar els buits.
  • En la seua forma óxida absorbix residus radiactius.

Atres propietats interessants des del punt de vista teòric

  • Comportament com cuasipartícules sense massa dels electrons que es traslladen sobre el grafé. Són els denominats fermions de Dirac, que es mouen a velocitat constant, de manera independent de la seua energia (com ocorre en la llum), en este cas a uns 106 m/s. A este respecto, l'importància del grafé consistix que propicia l'estudi experimental d'este comportament, predit teòricament fa més de cinquanta anys.
  • Efecte Hall quàntic, pel qual la conductivitat perpendicular a la corrent pren valors discrets, o cuantizados. Açò permet medir-la en suma precisió. La cuantisació implica que la conductivitat del grafé mai pot ser nula (el seu valor mínim depén de la constant de Planck i de la càrrega de l'electró).
  • Efecte Hall quàntic fraccionario.
  • (Per les propietats anteriors) Movilisació lliure dels electrons per tota la làmina del grafé: no queden aïllats en zones de les que no puguen eixir. És l'efecte conegut com localisació d'Anderson, que representa un problema en sistemes bidimensionales en impurees.
  • Transparència casi completa i densitat tal que ni tan sols les molècules d'heli, que són les més chicotetes que existixen, podrien travessar-ho.
  • Encara que no deixa passar l'heli, sí permet pas a l'aigua: en un recipient de grafé tancat es evapora pràcticament a la mateixa velocitat que si estiguera obert.

Referències

  1. ↑ 5/10/2010. Públic.
  2. ↑ Anunci de la Fundació Nobel. (En anglés.)
  3. ↑ I. M., Felix. «Study of the electronic structure of graphene and hydrated graphene» (en pt).
  4. ↑ 4,0 4,1 Murray Tortarolo, G. i Murray Prisant, G. (juliol 2012). Grafé: ¿La següent revolució tecnològica? Revista de Divulgació de la Ciència de l'Universitat Nacional. Any 14, no. 164, pp. 22-25. ISSN 1870-3186
  5. ↑ C. D. Simpson et al. "Synthesis of a Giant 222 Carbon Graphite Sheet" Chemistry - A European Journal, 6 1424 (2002)
  6. ↑ «The Flattest Material In The World».
  7. ↑ Mihnev, Momchil T.; Tolsma, John R.; Divin, Charles J.; Sun, Dong(24 de setembre de 2015).«Electronic cooling via interlayer Coulomb coupling in multilayer epitaxial graphene».Nature Communications.6: 8105.doi:10.1038/ncomms9105.Consultat el 15 de maig de 2016.(en en)
  8. ↑ (2010).«The transport properties of graphene: An introduction».Reviews of Modern Physics.82: 2673-2700.
  9. ↑ «Graphene shows unusual thermoelectric response to light».