Fullereno
Un fullereno (també, fulereno) és una molècula composta per carbono que pot adoptar diverses formes geomètriques: esferes, elipsoide, cilindres (nanotubos) o un anell. Els fullerenos són similars al grafit, compost d'hexàgons de carbono que formen làmines, pero contenen també anells de carbono pentagonals i a voltes heptagonales, lo que impedix que formen làmines planes. Els fullerenos són la tercera forma molecular estable coneguda de carbono, despuix del grafit i el diamant.
Els fullerenos varen ser descoberts en 1985 per Harold Kroto, Robert Curl i Richard Smalley, lo que els va valdre la concessió del Premi Nobel de Química en 1996.
El primer fullereno descobert va ser el Plantilla:Chem, que consta de 12 pentàgons i 20 hexàgons. Cada vèrtiç correspon a un àtom de carbono i cada aresta a un enllaç covalente. Té una estructura idèntica a la cúpula geodèsica o un baló de fútbol. Per esta raó, se li crida «buckminsterfullereno» (en homenage a l'arquitecte Buckminster Fuller qui va dissenyar la cúpula geodèsica) o «futboleno». Els fullerenos esfèrics reben a sovint el nom de buckyesferas i els cilíndrics el de buckytubos o nanotubos.
Destaquen per la seua versatilitat per a la síntesis de nous composts. El seu naturalea i forma s'han fet àmpliament conegudes en la ciència i en la cultura en general, per les seues característiques físicas, químicas, matemàtiques i estèticas.
El Buckminsterfullereno o fullereno de C60
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Buckminsterfullereno.
El fullereno més conegut és el format per 60 àtoms de carbono (C60), en el que cap dels pentàgons que ho componen compartixen una vora; si els pentàgons tenen una aresta en comuna, l'estructura estarà desestabilisada (vore pentaleno). L'estructura de C60 és la d'un icosaedre truncat, que s'assembla a un baló de fútbol el disseny del qual es va iniciar en el Telstar 1970. Està configurat per 20 hexàgons i 12 pentàgons, en un àtom de carbono en cada u dels vèrtiços dels hexàgons i un enllaç a lo llarc de cada aresta. Encara que el seu nom ve de Richard Buckminster Fuller pels seus domo geodèsics —el primer de 1948—, va anar l'ingenier alemà Walther Bauersfeld el que en 1912 va iniciar la construcció d'una obra en eixa forma[1] per a l'empresa d'instruments òptics de Carl Zeiss, en Jena. El dibuix més antic conegut de l'icosaedre truncat és el de Piero della Francesca i el més conegut el que Leonardo dona Vinci va fer per al llibre La Divina Proporció per encàrrec de Luca Pacioli.
Atres fullerenos
[editar | editar còdic]El fullereno C20 és el més menut de tots, no té hexàgons, només 12 pentàgons formant un dodecaedre, mentres que el C70, té 12 pentàgons de la mateixa manera que el buckminsterfullereno, pero té més hexàgons, i la seua forma en este cas s'assembla a un baló de rugby.
Un nanotubo de carbono és una estructura formada per fullerenos cilíndrics polimerizados, en els que els àtoms de carbono a partir d'un determinat punt enllacen en els àtoms de carbono del següent fullereno. Estes estructures presenten propietats molt aprovechables per a l'indústria tal com la permisibilidad elèctrica. La força entre els enllaços ho fa un material molt sòlit i resistent a altes temperatures. Ademés, pot ser dopat en atres materials per a canviar les seues propietats, tals com ductibilidad o força de l'enllaç lo que permetria la creació per eixemple d'una nova generació de chips electrònics a baix cost.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fullereno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.